L'Era dels Descobriments i les Civilitzacions Precolombines

El món conegut pels europeus al segle XV

En el segle XV, els europeus coneixien el món només des de l'extrem occidental d'Europa i el Magrib, a Àfrica, fins als territoris més orientals d'Àsia (la Xina, Corea i el Japó). Sabien que existien l'Índia, la Xina i el Japó pels viatgers i els mercaders com Marco Polo, però no sabien res de l'Àfrica subsahariana i desconeixien l'existència d'Amèrica, Oceania i l'Antàrtida.

Durant l’edat mitjana existia la ruta de la seda, però es va interrompre a causa de la conquesta de Constantinoble pels turcs el 1453. Llavors, els mercaders europeus van buscar rutes alternatives, que els permeteren conéixer amb més exactitud la forma i les dimensions de la Terra i els seus territoris.

Es van produir avanços en la navegació: es va difondre l'ús d'instruments com la brúixola, l’astrolabi, el quadrant, la corredora i l’ampolleta; es va desenvolupar la cartografia i es van millorar els vaixells, amb nous models d'embarcacions, com la caravel·la, més lleugera, més segura i amb una capacitat de càrrega major.

Les exploracions portugueses

Des del principi del segle XV, Portugal volia trobar una ruta alternativa cap a l'Índia per fer-se amb el comerç de les espècies i de la seda de l'Extrem Orient. El gran impulsor d'aquest projecte va ser l'infant Enric el Navegant, fill del rei Joan I de Portugal, que va crear una escola nàutica a Sagres.

Van conquistar Ceuta i van descobrir les illes de Madeira i Açores, que van incorporar al regne de Portugal. Van continuar per Àfrica i, després de la mort d'Enric el Navegant el 1460, l'avanç portugués cap al sud va continuar, però de forma més lenta.

Cristòfor Colom va viatjar a Lisboa per proposar al rei de Portugal una ruta nova, però viatjant cap a l'oest, a través de l'oceà Atlàntic. L'èxit de Bartolomeu Dias quan va passar el cap de Bona Esperança va fer que el monarca portugués desestimara el projecte de Colom.

El 1497, va eixir de Lisboa una expedició sota el comandament de Vasco da Gama, que deu mesos més tard va arribar a l'Índia. Culminava així el projecte portugués i Portugal afermava la seua presència a l'oceà Índic.

Les exploracions castellanes

Cristòfor Colom estava convençut que la Terra era esfèrica i que era possible arribar a l’Àsia navegant cap a l’oest. Després de la negativa de Portugal, Colom es va adreçar a Castella, on finalment els Reis Catòlics van decidir finançar l’empresa. L'expedició, formada per tres naus, va partir el 3 d'agost de 1492 del port de Palos de la Frontera. Es va dirigir primer a les illes Canàries, d'on va salpar un mes després per tal d’aprofitar els vents alisis i els corrents marins.

Van aconseguir la costa el 12 d'octubre de 1492. Van creure haver arribat a Cipangu (Japó), però en realitat estaven a l'illa de Guanahaní, que pertanyia a un continent desconegut per a ells. Cristòfor Colom va morir convençut d'haver aconseguit l’Àsia, però el navegant italià Amerigo Vespucci va demostrar que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que, al començament del segle XVI, va rebre en el seu honor el nom d'Amèrica.

El repartiment del món i noves rutes

El 1494, Castella i Portugal van firmar el Tractat de Tordesillas, que traçava un meridià situat a 370 llegües a l'oest de les illes Açores: les terres situades a l'oest del meridià serien per a Castella (la majoria de les terres d'Amèrica), i a l'est, per a Portugal (Àfrica i Àsia, a més del Brasil).

Es van crear dos grans imperis ultramarins, l'espanyol i el portugués. Així va començar l'hegemonia europea sobre la resta del món. Els viatges de Colom van obrir el camí a noves exploracions. El 1519, l'expedició de Fernão de Magalhães va vorejar el continent americà cap al sud, va creuar l'estret que unia tots dos mars, batejat com a estret de Magallanes, i va continuar el seu viatge per l'oceà Pacífic fins a les illes Filipines. Allí va morir i el va substituir en el comandament el seu contramestre, Juan Sebastián Elcano, que va tornar a Espanya vorejant l’Àfrica. D'aquesta manera, va aconseguir fer la primera volta al món i demostrar que la Terra era esfèrica.

L’Amèrica precolombina

S’anomenen precolombins aquells pobles que vivien en el continent americà abans de l'arribada de Cristòfor Colom. Aquestes van ser les tres grans civilitzacions precolombines:

• Els maies: poblaven la península del Yucatán i altres territoris dels actuals Mèxic, Guatemala, Belize, el Salvador i Hondures. Estaven organitzats en ciutats independents, governades per un cap suprem. La seua economia es basava principalment en el cultiu de dacsa, cotó, cacau, tomaques i altres productes. Van destacar com a brillants matemàtics, astrònoms, arquitectes i escultors.
• Els inques: assentats a la serralada dels Andes, van crear un vast imperi que comprenia part del territori dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile.
• Els asteques: eren un poble de guerrers que poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. Durant el segle XIV van fundar Tenochtitlán, que amb Texcoco i Tlacopán, van constituir una confederació de tres ciutats. L'emperador exercia el poder polític i religiós. Van destacar en l'agricultura, la fabricació de ceràmica i l'orfebreria de l'or i la plata.

Transformacions socials i econòmiques

• Demografia: la població europea va començar a recuperar-se al segle XV de la crisi del XIV, gràcies a la virulència menor de les epidèmies i a les millores en l’alimentació.
• Societat: va continuar dividida en tres estaments. La noblesa i el clergat van seguir sent els privilegiats. La burgesia va aconseguir gran preeminència perquè acumulava grans fortunes. Els camperols van millorar la seua situació perquè molts van deixar de ser serfs per convertir-se en persones lliures.
• Economia: els segles XV i XVI van ser una època de prosperitat. El creixement de la població va provocar un increment de la demanda d'aliments i productes artesanals.

Després del descobriment d'Amèrica, els comerciants es van associar en companyies mercantils. Els banquers van facilitar el crèdit i van estendre l'ús de xecs i lletres de canvi. A partir del segle XV, van sorgir també els bancs públics.