Estats del benestar: causes, crisi del liberalisme i intervenció pública

Papers dels poders públics en l'acció social

2. Per què els poders públics incipients intervenen de manera creixent en les formes d'acció social? Les conseqüències que va tenir el capitalisme van afavorir la desigualtat entre classes, ja que el nou corrent econòmic defensava la producció del treball més enllà del que es consumia. Com ja he dit abans, això va provocar que la pobresa augmentés més ràpidament i causés malalties, fam i, en algunes ocasions, la mort. La població es rebel·lava i s'anava radicalitzant cada cop més. Era evident que la població necessitava uns canvis socials i polítics.

L'absolutisme va donar peu dins de les societats i hi havia un gran control social per protegir l'Estat davant la conflictivitat social. L'humanisme i el protestantisme exaltaven el treball i posaven més difícil la situació de precarietat i marginalitat de la població. A causa del bandolerisme i de la rebel·lió social, els poders públics es van haver d'implicar per tal de frenar aquesta ofensiva, optant pel control mitjançant sistemes repressius i la institucionalització del conflicte. Es va iniciar un període d'intervenció dura, directa i violenta per part dels poders públics per mantenir l'ordre social que s'havia vist alterat per les revoltes i reivindicacions que, més endavant, van acabar configurant el moviment obrer.

Factors que van impulsar la intervenció pública

• Augment de la pobresa i les malalties, amb impactes socials molt greus.
• Radicalització social i reivindicacions del moviment obrer.
• Control polític per part de l'absolutisme i sistemes repressius.
• Canvis ideològics (humanisme, protestantisme) que van accentuar tensions laborals i socials.

Crisi del liberalisme

8. Per què entra en crisi el liberalisme? Les reformes polítiques que es van fer dins del liberalisme van ser mínimes. S'adonen que els càrrecs i els responsables públics han de concedir ajudes socials, ja que no es pot deixar tot en mans d'instàncies privades. A partir de les revoltes i reivindicacions protagonitzades pel moviment obrer, van començar a sorgir reformes socials mínimes per donar resposta a aquestes demandes i per mantenir l'ordre i l'estructura social establerta.

Però el moviment obrer cada vegada demanava més reformes i es va anar radicalitzant. Hi havia una necessitat imminent de canvis importants que requerien més intervenció de l'Estat en ajudes i prestacions per als treballadors. Va anar creixent la necessitat d'elaborar noves negociacions i nous pactes per instaurar més reformes. D'aquesta manera, l'Estat va haver d'abandonar la seva posició al marge, fruit de la ideologia liberal que predominava anteriorment, per passar a intervenir en la regulació de la vida quotidiana en els espais d'intervenció designats per al seu control i desenvolupament.

Així, el liberalisme va anar quedant enrere per donar pas a l'intervencionisme de l'Estat, oferint, per exemple, noves professions com el treball social per abordar aquestes necessitats i gestionar millor el sistema. Es començava a construir el camí cap a l'Estat del benestar.

Aparició i desenvolupament dels Estats del benestar

9. Quins elements expliquen l’aparició i el desenvolupament dels Estats del Benestar? Amb totes les noves corrents ideològiques, el món va quedar dividit i desequilibrat. Es necessitava una intervenció urgent que ho regulés per poder recuperar un mínim d'equilibri i començar el camí cap a l'Estat del benestar. La Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i la nova situació política requerien un creixement econòmic immediat i un pacte social per tal de reactivar l'activitat productiva i reiniciar la vida social, política i econòmica.

Calia una reconstrucció de les ciutats danyades per les diferents guerres i revoltes, un creixement econòmic que reactivés l'economia, i uns canvis socials i culturals que garantissin el benestar de la població. Es necessitava també un pacte social-liberal per establir les bases d'un acord i aconseguir proliferar.

La solució a tots aquests problemes va ser l'Estat del benestar. Amb aquesta nova proposta de reforma social, econòmica i política s'oferia un món molt millor, més ben configurat i amb un equilibri més estable.

Es va iniciar així un procés d'intervenció social a partir de programes duts a terme per treballadors socials en àmbits designats per a la intervenció, per tal d'oferir una atenció individualitzada de les fractures socials i canalitzar els conflictes. Va permetre el desenvolupament de noves professions socials.

La fam, les malalties i la mort cada dia eren més presents entre la població pobra. El proletariat seguia depenent econòmicament dels senyors, però els salaris eren molt baixos.

Es va exercir un control més exhaustiu de l'ajuda als pobres, diferenciant entre aquells que mereixien rebre l'ajuda i aquells que no ho mereixien.

Aquestes canvis en les polítiques socials d'ajuda i les transformacions que es van anar produint al llarg d'aquests segles van ser factors directes de la creixent estigmatització de la pobresa.

Resum de factors clau

• Reconstrucció i creixement econòmic postbèl·lic
• Pactes socials per reactivar la producció i la cohesió
• Intervenció estatal creixent i professions dedicades (treball social)
• Control i diferenciació de l'ajuda a la pobresa

Nota: S'han corregit errades ortogràfiques i de puntuació, s'ha ajustat l'ús de majúscules i minúscules i s'han afegit destacats (negretes i cursives) i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO sense eliminar ni tallar el contingut original.