Definició volta de creueria

TEOLOGIA DE LA LLUM

Suger Saint Denis té la idea revolucionària de La Teologia de la llum, per la qual es relacionen la naturalesa divina i el Món: Déu, l'Esperit Sant i Crist = Idea, Esperit, Cos = Concepte, Llum, Matèria. Això suposa la progressiva desmaterialització de l'edifici, un millor Replanteig i proporció al projecte i la manifestació de la llum (Esperit Sant) En la cristal·lització de les façanés amb vitralls educadors. Aquest opus Francingerum és la forma francesa de construcció arquitectònica: cada vegada Més alt, esvelt i vidriat. Gràcies a la llum l'arquitectura queda Dignificada, la llum forma part del món material però no la podem tocar. L'arquitectura Gòtica és tan complexa que ja no pot ser construïda sense abans dibuixar-la, Sense abans pensar-la, dissenyar-la i projectar-la. Reforma consta d'una Ampliació, a l'Abadia ROMànica gairebé no hi ha finestres, tenim uns pilars que Recullen els arcs romans, en canvi a la reforma afegim moltes més finestres i Molts mes pilars, un bosc de pilars. Canviant la secció dels antics pilars, ara Tenim pilars de major secció i tenim murs mes fins. Estem desmaterialitzant, Eliminant el major nombre de murs possibles, perquè l'edifici es converteixi en Llum.

TRETS GOTICS COMPARAT ROMANICS

A la catedral gòtica el tret fonamental és la volta de creueria, la qual aporta molts avantatges: els nervis es recolzen Sobre pilars enlloc de fer-ho a murs de càrrega, com a l'arquitectura ROMànica. Amb això s'aconsegueix eliminar aquestes parets i deixar un espai obert, molt Més visual i dinàmic. D'aquesta manera es guanya refinament i luxe envers el ROMànic, col·locant vitralls i donant un nou significat al espai. 

INVERSIÓ ESTRUCTURAL

La secció explicativa de l'arquitectura ROMànica és la frontal, mentre que en el gòtic passa a ser-ho la transversal, On es poden explicar els diafragmes, les columnes, nervis i la resta de L'estructura. Per saber l'amplada dels arcbotants, s'utilitza la suma de Vectors amb la Llei del parallelogram: la suma de l'arc botarell i el pinacle Creen un vector; la suma d'aquest vector resultant i la columna formen un altre Vector i finalment el pes es verticalitza per saber fins on ha d'arribar L'estructura. D'aquesta forma entenem que el pinacle no té tan sols una funció Ornamental, sinó que forma part de l'estructura ajudant a adoptar la Verticalitat necessària de les càrregues. Tot això, implica na seriació dels Arcs de creueria, una forma de replantejament que s'ha d'estudiar i projectar a Plànols mitjançant càlculs.

SAINT DENIS

Per Celebrar la fugida dels víkings es reforma i construeix l'Abadia Reial de Saint Denis, per Suger Saint Denis. El primer a edificar són l'entrada i la capçalera (absis) en una primera fase del 1137-1144. Més tard, es va treballant el cos Amb voltes de creueria per desfer-se dels murs gràcies a la descàrrega en Columnes robustes que permeten alleugerir la façana. La zona de l'absis, el Deambulatori i les absidioles, s'unifica, de forma que aquestes últimes ja no Estan separades de la façana. Per demostrar el luxe i la fe de l'aliança S'utilitzen metalls valuosos i Suger Saint Denis es converteix en el primer Bisbe reial. Tot això genera una nova tipologia estructural que ens permet Canviar la manera d'entendre l'espai i la façana, una nova visó de la planta; L'única interrupció són els nervis, la façana pot permetre's entrar la llum. La Nova església fou objecte d'una consagració solemne i provocà l'admiració General i el desig de difusió immediata de la nova manera de construir. Així, Coincidint amb el pas de l'alta a la baixa època medieval, sorgeix una nova Arquitectura que precedeix a l'arquitectura ROMànica, l'arquitectura gòtica.

VITRIFICACIÓ FAÇANA I VITRALLS

La vitrificació de la façana es va produir a l'arquitectura gòtica i Es basava en la construcció de façanés amb menys pedra i més vidre. El vitrall és una composició de petites superfícies de diferents vidres de colors separats Per una tira de plom. Al llarg del temps, la forma i el color dels vitralls va Anar canviant de tons molt forts a tonalitats groguenques i vermelloses, tons Clars i geomètrics del Císter. La tècnica va evolucionar cap a una combinació De vidres acolorits i altres de clars tractats amb grisalles (pintura Vitrificada directament sobre vidre). A mesura que va canviant la claror de Fora, ja sigui pel sol o núvols, els vitrall il luminen diversament l'espai Interior. La construcció es feia amb la manipulació de peces sobre una taula i Tallades amb un ferro calent, després es col·locaven en un travesser de ferro Al Març del finestral.

TIPUS DE VOLTES

La Volta de creueria es un arc faixó utilitzat al punt on dues voltes de canó es Creuen. Això permetrà alleugerar els murs i reforçar els pilars, donarà un Espai més fluid i més homogeni i unificat. La volta d’aresta necessita de Reforçament, nervis, per això també es diu volta nervada. Es divideix la volta D’aresta en 4 parts que anomenem plementeria, gracies als nervis que porten el Pes a les 4 cantonades que a la vegada el portaran als 4 pilars.

ARCBOTANT

Els arcbotants s'utilitzen per descarregar el Pes de la construcció, en lloc de fer-ho als nervis, per tal que la façana Pugui quedar prima i disponible per a vitrificar-la. Els nervis es recolzen als Arcs botarells primer, per després fer-ho als arcbotants, i estan coronats per Pinacles. L'interior de la catedral està compost per les naus, els laterals de Les quals estan formats per un trifori com a segona planta i un claristori com A part superior (la part més vitrificada).

TIPUS D'ARCS APUNTATS

L'arc apuntat és un arc de mig punt amb el Radi desplaçat per fer la geometria característica. L'arc ojival és repetir el Procediment per l'apuntat (dos cops), pel que encara és més 'apuntat'. L'arc Former és el que es crea amb la volta de creueria a les quatre bandes de la Volta, i en plantes rectangulars pot ser toral (si està als costats grans) o Ojival (si està als costats petits). La volta de creueria es construeix amb els Nervis diagonals, que es troben a la clau i després es tapen amb plementeria i Carcanyols a les cantonades per evitar que penetri l'aigua. 

CÍSTER

L’arquitectura del Císter No creu que el gòtic francès casi amb les ensenyances de Crist degut a les ostentoses Que són les catedrals, pel que utilitzen els elements estructurals geomètrics Però d’una forma austera.