Definició reformisme dinàstic

-Reformes de Maura i Canalejas:Pujada al tron de Alfons XIII (1902). Renovació lideratge partits dinàstics. Maura (partit conservador) i Canalejas(liberal). Intent de reforma, però manteniment torn dinàstic i falsejament electoral, impossibilitat de democratització real de la política espanyola.

-1906-1909 govern conservador,

Maura.

Projecte polític:

‘‘reforma des de dalt’’, canvi

sistema polític per por a una revolta popular.Intent de crear una nova base social(masses neutres), per configurar un estat fort, sense la vella casta de cacics i elprotagonisme de les classes populars.-Llei electoral (1907), intent de acabar amb el frau.

ajuntaments i diputacions, intent d’acostament al catalanismeregional.-lleis socials: llei de descans dominical i creació Instituto

Nacional de Previsión (assegurances obreres).-Manteniment de l’ordre públic, repressió Setmana Tràgica de Barcelona.Campanya de protesta i caiguda del govern conservador.

-1910-1912. Govern liberal. Canalejas

Reformisme social més gran i limitaciópoder de l'església.-Separació Estat-Esglèsia. Llei del Candado (prohibició nous ordes religiosos).-Política social. Substitució impost de consums, per imposts progressius sobre les rendes. Lleis millores condicions laborals i normativa treball de la dona. -Reforma llei de lleves (obligació servei militar i supressió redempció amb diners). -Negociació llei de Mancomunitats (diputacions provincials, a càrrec de serveis públics). Assassinat 1912.

-FORCES D’OPOSICIÓ-Republicanisme i Lerrouxisme.
Força principal de d’oposició. Fragmentació republicana en diversos grups.

Uníó republicana 1903 (Salmerón).BCN, republicanisme liderat per A. Lerroux, influència classes populars i èxits electorals (1903-1905). Caràcter anticatalanista, anticlerical,alb un discurs demagògic i suposadament revolucionari per atreure el suport popular.Uníó Republicana, integració candidatura en la coalició Solidaritat Catalana (1907).
Partit Radical (1908). Rebuig de diversos sectors com Blasco Ibañez i Lerroux que va formar partit propi, Partit Radical. 1910, Setmana Tràgica, pèrdua de suport popular, moderació del discurs i trasllat a MAD.

-Carlisme i Tradicionalisme

Mort de Carles de Borbó (Carles VII) 1909. Disputes i escissions. Fundació 1919, Partit Catòlic Tradicionalista (bases a NAV, PB, I CAT, també a AND). 1907 fundació Requetè, organització caràcter paramilitar, Requetè,

actuació de força de xoc a les ciutats en contra del republicanisme i l’obrerisme. Amb la II República, reunificació en un sol partit: Comuníó Tradicionalista

-FORCES D’OPOSICIÓ: Partit i sindicat Socialistes.

PSOE

30.000 afiliats (1920). Defensa de la acció política, acció parlamentària i aliances electorals amb els partits burgesos. 1910, Pablo Iglesias diputat coalició republicanosocialista. UGT, sindicat 240.000 afiliats (1921). Partidària de

UGT,l’acció política per aconseguir reformes socials i laborals. Representació dels obrers en organismes estatals. Líders, Largo Caballero (1918) secretari general.

Partit Comunista de España (PCE)

, 1921. Fundat per l’escissió de militants socialistes (partidaris línia bolxevic arran revolució Russa). Poca influència i activistes a Biscaia i Astúries.

Anarcosindicalisme

Paper destacar reivindicacions obreres: vaga general BCN (1902),reducció jornada laboral i augment salarial. 1907 Solidaritat Obrera. Federació associacions de treballadors, caràcter apolític, reivindicatiu i favorable lluita revolucionaria.

CNT

1910, fundació Confederació Nacional del Treball.Expansió per ESP, i representació sindicalisme anarquista.

Sindicat revolucionari:-independència proletariat respecte a la burgesia i les seves institucions (Estat).-Apoliticisme moviment obrer (abstencionisme electoral).-Unitat sindical dels treballadors.-Voluntat d’enderrocament del capitalisme (expropiació dels burgesos). Acció revolucionaria contra la burgesia i el capital:vagues i boicots, fins a la vaga general revolucionària, per acabar amb l’Estat i el capitalisme. CNT, 700.000 afiliats (1919).Líders: Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró. Congrés de Sants (BCN 1918), creació sindicat únics d'indústria (substitució antics sindicats d’oficis). Reafirmació apoliticisme, negociació directa obrers- patrons, sense intervenció forces polítiques o representants de l’Estat.