Definició i Evolució Històrica del Racisme i el Nacionalisme

Definicions Clau del Racisme

Diverses perspectives sobre la naturalesa del racisme:

• Lévi-Strauss: Doctrina que pretén veure en els caràcters intel·lectuals i morals atribuïts a un conjunt d’individus, sigui com sigui com hom els defineix, l’efecte necessari d’un patrimoni genètic comú. Agafar una característica d’un conjunt de persones, atribuir-li significats discriminatoris o negatius i, per tant, apareix el racisme, discriminant aquestes persones.
• Albert Memmi: El racisme és la valorització generalitzada i definitiva de diferències, reals o imaginàries, en profit de l’acusador i en detriment de la seva víctima, amb la finalitat de justificar una agressió o un privilegi.
• J.L. Alegret: El racisme és la ideologia que, present en els actes o incorporada en les conductes, implícita en els prejudicis o explícita en els discursos, manipula determinats aspectes de la diversitat humana amb la finalitat d’establir sobre ella una sèrie de diferències a les quals denomina *diferències racials* i que són utilitzades per justificar determinades desigualtats socials.

Evolució Històrica del Nacionalisme

1789-1870: Revolució i Formació Nacional

Aquest període inclou esdeveniments fonamentals com la Revolució Francesa, les Invasions napoleòniques, la Declaració d’Independència dels EEUU (1776) i la Independència de les colònies americanes (1815-1830).

Models de Nacionalisme

Podem distingir tres models principals en el desenvolupament del nacionalisme:

• Model germanoitalià (unitat).
• Model francès (frontera natural i lliure arbitri).
• Model irlandès (Éire, 1922) (nació cultural, unitats nacionals petites).

1870-1918: L'Era de l'Imperialisme

Durant aquest període, pràcticament tots els estats europeus occidentals van coincidir a incrementar el seu prestigi, la seva grandeur, mitjançant la possessió de colònies a ultramar. El fet que es donés la més frenètica de les expansions colonials a ultramar, en el moment en què la idea d’autodeterminació guanyava terreny ideològic, no deixa de ser una mica irònic. Aquesta fase imperialista en la història europea es va justificar sovint en termes d’una missió civilitzadora de les races superiors sobre les races inferiors. Els països imperialistes havien de dur a terme una “missió nacional”. Els estats occidentals consideraven totalment ridícula la idea que les anomenades “races inferiors” poguessin tenir dret a l’emancipació nacional.

1918-1945: L'Ascens del Feixisme

El Feixisme com a Cúspide del Nacionalisme Estatal

• El feixisme apareix com una crisi de confiança en l’estat nació i com a moviment de revitalització d’un organisme nacional percebut com a malaltís.
• El feixisme posa èmfasi en els mites i símbols de la comunitat nacional.
• Basat en una combinació de terror i consens, el feixisme va exigir la participació de les masses en els cultes de pertinença a la nació.

1945-1989: Guerra Freda i Desintegració Colonial

Col·lapse del feixisme i fi de l’era nacionalista a Europa, ja que el nacionalisme s’identificava amb el totalitarisme. Es viu la Guerra Freda i la política de blocs amb fronteres inamovibles. Les colònies comencen a independitzar-se; l’imperialisme colonial es desintegra. Apareix el nacionalisme del Tercer Món i els estats post-colonials multiètnics.

1989...: Ressorgiment del Nacionalisme i Crisi dels Estats Moderns

En contra de totes les prediccions, el nacionalisme ha ressorgit a Europa: caiguda del bloc soviètic, guerra als Balcans (1991-2001), i crisi de la identitat europea (sobirania dels estats, nacionalisme dels pobles, integració dels immigrants, incorporació de països de l’Europa oriental...).