Definició de ciutat i el procés d'urbanització

Definició de ciutat

Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població amb predomini del sector terciari. Per a la definició de ciutat es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatut legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.

Per definir-la és necessari utilitzar dos criteris: el criteri quantitatiu i el criteri qualitatiu.

• Els criteris quantitatius són aquells més utilitzats per les institucions; es té en compte el nombre d’habitants d’un nucli, la densitat de població, la concentració d’habitatges i la continuïtat de la superfície urbanitzada. També cal tenir en compte les activitats econòmiques i l’àrea d’influència del nucli.
• Els criteris qualitatius engloben la diversitat cultural o ètnica i la diferenciació econòmica, social o professional de la població.

Tipus de plànols urbans

Plànol irregular

Aquest tipus de plànol respon generalment al nucli antic de la ciutat. Normalment és d’origen medieval o és el típic plànol de les ciutats musulmanes. S’ha produït per un creixement espontani sense planificació prèvia. Està delimitat per muralles i els carrers són estrets de traçat tortuós. Aquest plànol presenta grans problemes de trànsit i, en l’actualitat, corresponen a barris degradats, encara que també els podem trobar en zones concretes de l’Eixample.

Plànol ortogonal

És un plànol on els carrers es creuen perpendicularment formant illes de cases. La circulació es fa fàcil, encara que presenta dificultats per travessar-lo transversalment. Aquest va ser un plànol molt utilitzat.

Plànol radiocèntric

Aquest plànol crea un traçat radial dels carrers; és a dir, els carrers convergeixen des de l’exterior cap al centre. Aquests carrers en forma de radi estan tallats per uns carrers concèntrics.

Plànol lineal

Aquest plànol s’utilitza en llocs on hi ha un accident geogràfic o antròpic. La ciutat creix a banda i banda d’aquest accident.

Funcions de la ciutat

Definim les funcions de la ciutat com el conjunt d’activitats generades diàriament per la població i que determinen l’ús de l’espai urbà. Generalment, les ciutats són multifuncionals.

• Dominants: S'hi dedica la major part de la població d’aquell espai urbà.
• Principals: Aquestes funcions les trobem a totes les ciutats; estan tan relacionades que són gairebé inseparables.
• Residencial: Relacionada amb l’habitatge i les necessitats dels residents.
• Econòmica: Segons el volum del comerç, s’inclou dins d’una jerarquia urbana determinada: internacional, nacional, provincial o comarcal.
• Administrativa: Aquelles ciutats en les quals es concentren els òrgans polítics o el govern de la ciutat.
• Turística: Ciutats visitades per un elevat nombre de gent durant una època que poden augmentar, doblar o triplicar el nombre d’habitants. Aprofiten de forma sistemàtica elements naturals.
• Cultural: En aquestes ciutats solen haver-hi seus d’universitats, biblioteques o museus.
• Religiosa: A aquestes ciutats s’hi fan pelegrinatges, com la Meca o Jerusalem.

El procés d’urbanització

A nivell mundial, en les darreres dècades, el procés d’urbanització s’ha accelerat fins al punt que la població urbana supera la població rural. Aquest creixement de la població urbana dona lloc a un món urbanitzat amb les següents característiques:

• Grans concentracions urbanes de milions d’habitants.
• Ciutats amb alts nivells de desenvolupament tecnològic.
• Presència de greus desigualtats socials i problemes mediambientals.
• Ciutats que competeixen a escala mundial per tenir un lloc preferent a la classificació de ciutats.
• Ciutats multiculturals.

Regions urbanes i formes de creixement

• Àrea metropolitana: Aquesta regió es forma quan la metròpolis exerceix una funció dominant i estén el seu creixement a nuclis més petits. És una zona on trobem un nivell elevat d’integració per la mobilitat constant. Definim la macrocefàlia urbana com el creixement desmesurat de la població i la concentració de serveis en una metròpolis.
• Conurbació: Aquesta regió apareix quan dues o més ciutats i les seves àrees metropolitanes tendeixen a unir-se i formen un espai urbà continu. És una estructura urbana descentralitzada i multipolar. Amsterdam - Rotterdam - La Haia és un clar exemple de conurbació.
• Megalòpolis: Són les regions més complexes i són el resultat de conurbacions i àrees metropolitanes. Tenen més de vint milions d’habitants. Boston - New York - Philadelphia - Washington és un exemple de megalòpolis.