Decàleg per a mestres d'educació física

Decàleg: 10 punts que ha de tenir un mestre/professor d'educació física:

• Partir dels interessos i motivacions de l’alumne

  → Hem de saber quins són els interessos dels alumnes per ajudar-nos a convèncer-los de fer les activitats.

• Partir del coneixement previs dels alumnes

  → Observar quin és el nivell de cada alumne.

• Dosificar la informació que es dona

  , què dir als alumnes i tenir els conceptes clars→ Ens hem d’adaptar als alumnes que tenim i explicar de forma progressiva els continguts de manera clara.

• Fer que automatitzin els gestos bàsics

  . Anàlisi dels aprenentatges necessaris per tal d’aconseguir determinades fites. Economia d’esforços. Gestos tècnics poc utilitzats.

• Diversificar les situacions d’aprenentatge per treballar un mateix contingut

  . Diferents estratègies i recursos. Creativitat. Recerca i proposta d’itineraris, ajuts, recursos, materials, escenaris i activitats diferents per tal d’accedir a un mateix contingut.

• No oblidar el context on els alumnes hauran d’aplicar els seus aprenentatges

  . Apropar les situacions d'aprenentatge a la situació real de joc. Multiplicar les formes de recuperar el què han après.

• Ajudar als alumnes a establir relacions entre els continguts

  → Han d’entendre perquè fan el que fan. Establir relacions entre els continguts proposats. Creem un aprenentatge significatiu (entens el significat del que fas) i constructiu. Donar una visió global significativa.

• Generar problemes als alumnes i ajudar-los a resoldre’ls a partir de la reflexió

  → Hem de ser capaços de generar problemes amb situacions més difícils per aquells nens amb capacitats elevades. Treball cooperatiu. Reflexió-discussió sobre conflictes cognitivomotors.

• Plantejar tasques no definides i donar-los temps suficient per pensar-hi

  . Activitats en què els alumnes tinguin més responsabilitat. Afavorir la presa de decisions. Treballs en grups reduïts. Posar-se en el lloc dels alumnes. Ajuts necessaris.

• Ensenyar als alumnes estratègies perquè siguin capaços d'aprendre per si sols (aprendre a aprendre)

  . Plantejar exercicis que suposin reptes i problemes a resoldre. Control estratègic de les situacions plantejades.

Pedagogia:

Ciència que estudia l’educació. Didàctica: branca de la pedagogia que s’encarrega de buscar mètodes i tècniques per millorar l’ensenyament, fent que els coneixements arribin de forma més eficaç. Metodologia: camí pel qual el professor ha d’acompanyar a l’alumne, buscant i adoptant estratègies per incrementar el coneixement. Ensenyar i aprendre són complementaris? Sí, ja que quan ensenyem tenim l’objectiu de qui ens escolta aprengui. Educació = instrucció? No, ja que quan eduquem volem que l’alumne pensi i raoni, en canvi, quan instruïm l’alumne ha de fer el que volem sí o sí.

Concepte d’educació:

Conjunt de processos d’ensenyament i aprenentatge (formals, no formals i informals). Formals: estan obligats a garantir ensenyaments i aprenentatges educatius. No formals i informals: no poden garantir que els ensenyaments i els aprenentatges siguin sempre educatius. Amb la barreja d’aquests tres tipus d’educació comprenem: 1.Processos relacionals: contacte amb la natura i cultura. 2.Processos d'aprenentatge: adquisició de cultura. 3.Processos competencials: interactuació amb la natura i la cultura. Escola paral·lela: els pares o escoles alternatives (escoles totalment privades, segueixen el mètode Waldorf).

Concepte de cultura:

És tot allò que s’ensenya i allò que s’aprèn→ És el “QUÈ”. Hi ha diferents sabers: 1.Sabers purs o teòrics (naturals): teoremes, principis, conceptes, llocs, dates, normes, lleis… 2.Sabers aplicats o pràctics (societat): “Saber fer”→ tècniques, “Saber estar”→ comportaments. Resum: la cultura és tot allò que jo com a tècnic puc transmetre. Aprendre a aprendre: no només aprendre per imitació, sinó que també sigui una eina per resoldre futures situacions. Formació en competències: Teoria (instrucció) + Pràctica (educar en hàbits i valors). Mètode Waldorf: 1.Fomenten el moviment de l’activitat física. 2.Fomenten la creativitat. 3.Fomenten la música. 4.“L’acció fa el pensament”.

EDUCACIÓ:

Anàlisi del concepte: Perspectiva lingüística: 1.Anàlisi etimològica: a)EDUCO/AS/ARE (construir, edificar, fer des de fora): heteroeducació (professor ensenya de la mateixa manera, els alumnes aprendran segons les seves capacitats i característiques, no tots treuen la mateixa nota) importància de l’educador. b)EX/DUCERE (treure de dins, fer sortir…): tenim en compte la predisposició de l’alumne d’aprendre el que s’explica, el constructivisme (aprendre a aprendre), per aconseguir finalment l’objectiu de que l’alumne sigui autosuficient (autoeducació). Educació nova, on el professor ha de guiar i donar importància a l’alumne ”paidocentrisme”. “L’alumne és el que construeix l'aprenentatge”. “En la vida lo más importante es que lo más importante tiene que ser lo más importante”. Educació tradicional: importància de l’educador → “magistrocentrisme”. Educació nova: importància de l’alumne. Educació→ terme polisèmic, ja que hi ha molts tipus d’educació (saber estar, tenir una carrera…). Titularitat dels centres: ed pública/privada/concertada. Etapes i nivells educatius: ed infantil/ primària/ secundària. Necessitats dels alumnes: ed. General/ especial.

Estructura de L’ACCIÓ EDUCATIVA FORMAL:

Àmbit Geogràfic, polític, econòmic i social on es desenvolupa l’EDUCACIÓ. La normativa: Lleis i normatives, currículums→ les marca la GENERALITAT. Els centres escolars: 1.Col·legis i IES. 2.Equipaments escolars (depent de les instal·lacions es poden fer unes coses o les altres). El procés didàctic: 1.Programació: preparar-se la classe. 2.Implantació: implantar la classe que hem programat. Els agents educatius: 1.Professors: “funció docent”. 2.Alumnes: “alumnes i grups educatius”. 3.PAS: P(ersonal), A(dministració) i, S(erveis).

Anàlisi pedagògica dels agents educatius:

1.L’origen→ EDUCA-DORS (ensenyen). 2.La finalitat, el procés i el resultat→ EDUCA-CIÓ (procés educació aprenentatge obert), S-C-N (procés eduació aprenentatge tancat) i DIDÀCTIC. 3.Els destinataris→ preguntar que feien.

Anàlisi pedagògica dels agents educatius: Tot allò que t’ensenya alguna cosa (persona, grup, institució, objecte, circumstància, situació…), el podem anomenar educador. No fa falta que sigui voluntari ni involuntari sinó que és necessari per aprendre.

Persona amb formació universitària preparada per a realitzar funcions i tasques docents, en institucions educatives formals: Escola, Institut, Universitat i altres centres docents. 1.Educadors: mestres/professors (docents). 2.Procés: programar, ensenyar (didaxis). 3.Educands: alumnes/ marquem el camí (discents). Aquestes tasques són sempre: Intencionals, Avaluables, Planificades, Responsables.

Classificació dels educadors primaris i individuals: PROFESSORS: 1.Educadors Paidotrops: MESTRES E.Inicial i E.Primària: a)Individuals b)Socials. 2.Educadors Logotrops: PROFESSORS (ESO, CFGM, CFGS, BACHI, UNI): a)Humanistes b)Científics. 3.Sistemàtics i Artistes: no estan dins d’aquest sistema però hi poden entrar.

Competències professorat E.F.: 1.Coneixements (aptituds). 2.Didàctiques→ Comunicatives i relacionals → Administratives (gestió acadèmica). 3.Personalitat (actituds).