Decadència i Renaixença del Català: Segles XVI-XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,58 KB

T5. El Català als segles XVI i XVII

Una Societat en Crisi

Al llarg dels segles XVI i XVII es va produir la definitiva unió dinàstica entre les corones castellana i catalanoaragonesa. A la mort de Ferran d'Aragó, les dues corones van passar a ser regides per Carles I, iniciant un nou període en la història de Catalunya. Com a conseqüència de la nova ideologia cesarista imperant i del reforçament de la maquinària militar i política dels estats emergents, es va entrar en un procés de decadència que afectà totes les estructures del país: política, cultura, art, etc. La introducció d'una religiositat repressiva i la impermeabilització ideològica derivades del Concili de Trento van situar les terres catalanes al marge de l'evolució cultural i artística d'Europa. La Guerra dels Trenta Anys i el decandiment econòmic dels territoris catalans van ser paral·lels a l'auge imperial castellà. La subordinació política i econòmica va dur aparellada la subordinació cultural i lingüística, una crisi profunda que va propiciar l'inici d'un procés de substitució lingüística.

Causes de la Crisi

Causes Polítiques

La pèrdua de sobirania política que es va produir durant els segles XVI i XVII, el desplaçament de la cort cap al centre peninsular. La ràpida assimilació de la noblesa catalana es posa de manifest en peces teatrals com La Vesita. Aquesta obra reflecteix l'ambient castellanitzat que envoltava la cort valenciana de la virreina Germana de Foix. L'adhesió de la noblesa al projecte imperial de Castella es va veure reforçada per la revolta de les Germanies. La identificació amb el poder passava per la utilització de la llengua amb què aquest s'expressava: el castellà. La penetració del castellà va ser més tardana entre els rengles de la noblesa femenina. L'ocultació idiomàtica és un indici evident de la manca de prestigi que té la llengua catalana entre els sectors més acostats al poder. La ideologia absolutista i l'expulsió dels moriscos, juntament amb l'intervencionisme castellà en els afers catalans, van desencadenar la Guerra dels Segadors. Al final de la guerra, Catalunya va mantenir les lleis i les institucions pròpies, però la Pau dels Pirineus va comportar la mutilació de les terres catalanes amb la cessió a França de les comarques del Rosselló, el Capcir, el Vallespir, el Conflent i la meitat de la Cerdanya. L'Església va jugar un paper important en el procés de castellanització que afecta els territoris catalans.

Causes Culturals

Trencada la connexió amb els centres de poder, la producció literària culta va perdre l'estímul necessari per a la creació i l'evolució dels models estètics. El català també va patir la competència del llatí. La impremta tampoc va afavorir la consolidació del català, en canvi, va expandir el castellà. Els canvis esdevinguts en el sistema lingüístic van accentuar una certa dialectalització que va afavorir la proliferació de denominacions regionals per designar la llengua comuna.

Causes Econòmiques

A les acaballes del segle XVII, va començar a insinuar-se la reactivació econòmica del Principat. Pel que fa al País Valencià, la situació era ben distinta. L'expulsió dels moriscos va deixar àmplies zones del territori despoblades i va provocar una profunda crisi que afectà especialment les classes baixes de la societat. A les Balears, la repressió de la minoria jueva, els xuetes.

El Català al Segle XVIII

Ocupació Militar i Repressió

Felip V va promulgar successius Decrets de Nova Planta (València, Aragó, Mallorca i Catalunya). La base jurídica sobre la qual descansava el nou ordenament imposat pel Decret de Nova Planta era el trencament del jurament de fidelitat al monarca, el dret de conquesta i el caràcter absolutista de la nova monarquia. Els Decrets de Nova Planta van reestructurar la vida social i política de les noves terres conquerides per les armes. El nou ordenament jurídic va crear la figura del capità general, que comandava l'exèrcit del rei. La imposició del model absolutista va anar acompanyada per una repressió que va sembrar el terror entre els catalans de l'època. Es va implantar un nou impost: el cadastre, que s'avaluà en un milió i mig de pesos. Es va produir la supressió de totes les universitats existents al Principat i la creació d'un únic centre universitari a Cervera. Pel que fa a la llengua, el Decret de Nova Planta preveia que "las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Les prohibicions de l'ús del català es van estendre progressivament a tots els àmbits de la vida pública, que van ser ocupats, per decret, pel castellà.

En el segle XVIII, apareixen els mecanismes que caracteritzen qualsevol dels processos de substitució lingüística: marc legal advers i pressió ideològica persistent. Lentament, es va anar introduint en la societat catalana una mentalitat diglòssica que feia que el castellà ocupés l'àmbit públic i oficial, i el català, els usos privats i col·loquials. Això explicaria la defecció lingüística d'alguns il·lustrats.

La Persecució a la Catalunya Nord

A la Catalunya Nord, el procés de persecució de la llengua catalana va ser encara més actiu. Les prohibicions d'utilitzar el català afectaven especialment l'ensenyament i la predicació.

T6. El Català al Segle XIX

Repressió i Usos Lingüístics

Durant el procés de minorització lingüística, la dominació napoleònica i la Guerra del Francès, el català va recuperar l'oficialitat. Els actes dels ajuntaments es van passar a redactar en català. La recuperació parcial de l'ús oficial de la llengua i la traducció dels codis napoleònics van propiciar una reflexió sobre la viabilitat social de l'ús del català. Malgrat les lluites pel control polític del Principat, la castellanització va continuar progressant. El marc sociolingüístic va tendir a un bilingüisme diglòssic.

La Renaixença: Passat i Futur

La Renaixença va ser un nou moviment d'abast cultural i polític. La recuperació de la consciència nacional i la represa cultural i lingüística van lligades al creixement del catalanisme polític. La llengua es va convertir en un element fonamental d'identificació.

  • L'Implantació Territorial

    Al País Valencià, el moviment de recuperació cultural no va tenir el mateix sentit que al Principat, malgrat un cert sentiment de renaixement en alguns poemes. La renaixença valenciana va quedar en mans del sector conservador. A les Illes Balears, la Renaixença ve donada amb aportacions de Marià Aguiló en el terreny de l'erudició i de la poesia popular. Al Principat, l'estímul derivat de la publicació de l'oda d'Aribau no va trobar un ressò immediat.

  • Programa de la Renaixença

    .
    L'ideal de renaixença anà penetrant entre els nuclis intel·lectuls del país, que van esbosar un programa d'actuació que, a gran trets, tenia com objectiu la recuperació cultural i la normativització de la llengua. Restauració dels jocs Florals, que van esdevenir una plataforma de difusió, per entendre l'èxit de la iniciativa de renaixament.
    Les diverses posicions que sorgiren entorn del debat obert sobre la qüestió ortogràfica, es sintetitzen en dos gran grups: 1r els seguidor de català que ara és parla i de segon els partidaris al catlà academic.
    *La normativització lingüística
    Les noves generacions, aplegades al voltant de la revista l'Avenç, l'objectiu posar fi a l'anarquia ortogràfica, unificar els dos models de llengua -culta i popular- i depurar el léxic de barbarisme. Pompeu Fabra el máxim impulsor de la reforma lingüístic promoguda pel grup de l?avenç.
    Antoni M. Alcover
    L'aportació i l'empenta d'aquest autor va ser decisiva en el redreçament de la llengua catalana. Cal destacar especialment la recopilació de rondalles, que publicà en 24 volums amb el títol de Rondalles mallorquines i l'impuls que va donar al Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
    Pompeu Fabra
    Paper decisiu en la normativització lingüística. VA engegar una primera campanya de reforma ortogràfica amb obres com l'esmentada Ensayo de gramática del catalán moderno. Va participar en el Primer Congres de la Llengua Catalana. La reforma fabriana abraçà els camps ortogràfic, gramatical i lèxic.Va treballar en la codificació gramtical del català. La reforma de Fabra pretenia convertir el català en una llengua acional, moderna i de cultura. És basa en 4 criteris:
    1- Claredat i precisió: avia de permetre tant la conversa col·loquial com l'expressió dels pensaments més subtils i elaborats.
    2- Relació entre llengua escrita i llengua parlada: el vehicle comú de tota la comunitat. Evitar l'escissió entre la llengua oral i la llengua escrita creant un mdel lingüístic que les fes compatibles.
    3- Harmonia amb altres llengües de cultura: Fabra va apostar per una ortografia en consonància tant amb l'etimologia com amb les altres llengües europees.
    4- Supradialectal: qualsevol dialecte es pot reconeixer en la normativa fabriana. La voluntat d'integrar els diferents dialectes catalans en una normativa unitària.
    Tercera etapa en el procés de normativització en el procés de la llenguaes va tancar amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana.
    L'Institut D'Estudis Catalans.
    La llengua no quedà al marge de l'impuls renovador que va viure Catalunya en el primer terç del segle XX. La fundació de l'Institut d'Estudis Catalans, va servir per encarrilar definitivament la qüestió ortogràfica.
    *La llengua sota el Franquisme
    Terror social i repressió lingüística
    26 Gener 1939, es posava fi al breu interval democràtic republicà obert el 1931 i s’iniciava un llarg període de persecució i repressió de la llengua i de la cultura catalanes.
    Confiscacions i afusellaments van ser els instruments utilitzats pel nou règim per generar un ambient de terror a fi de subratllar el caràcter absolut de la seva victòria militar. La persecució de llengua i de la cultura catalanes es convertí en una de les constats que va definir un règim que, basat en la filosofia totalitarista emparentada amb els ideals feixistes que en aquells moments triomfaven a Alemanya i a Itàlia.
    La prohibició de l’ús del català afectava qualsevol àmbit d’ús, fora de l’estrictament privat.
    Les etapes d’una repressió continuada
    -La 1ª fase de la repressió (1939-1944), afavorida per la força del feixisme italià i del nazisme alemany.
    -En la 2ª etapa (45-53), com a conseqüència de la derrota de les potències totalitàries a la segona guerra mundial, el franquisme va reduir la pompa d regust feixista i evolucionà cap a un model autocràtic i dictatorial, que, tanmateix, no va comportar cap canvi significatiu en la política de repressió contra la societat catalana.
    -A partir del 53, quan arran del tractat signat amb els Estats Units, es trencà l’aïllament internacional en què havia quedat el règim, es van atenuar una mica els mètodes repressius utilitzats fins aleshores.
    En els darrers quinze anys de la dictadura, caracteritzats per un desenvolupament econòmic accelerat i irracional, es van multiplicar les mobilitzacions obreres i els actes de suport a la cultura catalana.

Entradas relacionadas: