Decadència dels Habsburg: Crisi i Transformació de l'Imperi Espanyol

1.1 Carles d'Habsburg: Una Gran Herència

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, fill de Joana de Castella i Felip d'Habsburg, va rebre una vasta herència:

• Materna: Castella, Navarra, Aragó, possessions americanes i territoris italians.
• Paterna: Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat i possessions alemanyes dels Habsburg.

Aquesta magnitud va originar nombrosos problemes.

1.2 Problemes Interns

Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península envoltat de consellers flamencs i sense parlar castellà. Les Corts li van reclamar atenció, però el monarca les convocava per demanar diners. El 1520, va anar a Alemanya, provocant revoltes com:

• La Revolta de les Comunitats: Gentilhomes, artesans i comerciants protesten per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis.
• Les Germanies: Artesans i pagesos a Aragó, València i Mallorca, demanant accés als càrrecs municipals i millores en els arrendaments.

1.3 Conflictes Exteriors

Carles I va mantenir nombroses guerres:

• Contra França (Francesc I), guanyant a Pavia (1525).
• Contra els turcs, per defensar el Danubi i el Mediterrani.
• Contra els prínceps alemanys que donaven suport a Luter.

2.1 Govern de Felip II

Fill de Carles I, va regnar sobre un imperi immens. Va governar des de Madrid (1561), construint El Escorial. Va augmentar la centralització i el poder reial, amb les Corts gairebé sense convocar.

2.2 Defensa de l'Ortodòxia Catòlica

Va imposar la Contrareforma, prohibint llibres i estudiar a l'estranger. La Inquisició va perseguir els conversos i es va imposar la "neteja de sang". La persecució dels moriscos a Granada va provocar la insurrecció de Las Alpujarras.

2.3 Política Exterior

Va derrotar els francesos a Sant Quintí i els turcs a Lepant. L'Armada Invencible contra Anglaterra va ser destruïda. La rebel·lió de Flandes va dividir els Països Baixos. Va annexar Portugal.

3.1 Arribada de Plata i Or

El segle XVI va veure un gran creixement del comerç i l'arribada d'or i plata d'Amèrica, però això va provocar una pujada de preus i va disminuir el poder adquisitiu.

3.2 Economia

La demanda de productes agrícoles i artesanals va augmentar, però la política de la monarquia va afavorir l'exportació de llana. La indústria local va patir la competència estrangera. El comerç va tenir un gran desenvolupament.

3.3 Demografia

La població va augmentar de cinc a vuit milions, principalment a Castella. Les ciutats eren escasses, amb poques superant els 30,000 habitants.

3.4 Societat

La noblesa i el clero dominaven, acumulant riqueses i sense pagar impostos. El 80% de la població eren no privilegiats, majoritàriament pagesos amb condicions precàries. Hi havia marginació per motius ètnics o religiosos (moriscos i jueus conversos).

4.1 Felip III: El Govern dels Privats

Va deixar el govern en mans del duc de Lerma. Va mantenir la pau amb la Treva dels Dotze Anys amb Holanda i va expulsar els moriscos el 1609.

4.2 Felip IV: La Fi de l'Hegemonia a Europa

Amb el comte-duc d'Olivares, Espanya va entrar a la Guerra dels Trenta Anys. Derrotes com Rocroi i la Pau de Westfàlia van marcar el declivi. Aixecaments a Catalunya, Portugal i Andalusia van evidenciar la crisi.

4.3 Carles II: La Fi dels Habsburg

El regnat de l'últim Habsburg va ser crític, amb incapacitat del rei, corrupció i pèrdua de pes polític. La seva mort sense descendència va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

5.1 Crisi Demogràfica

Al segle XVII, la població va disminuir de vuit a set milions.

5.2 Crisi Econòmica

L'agricultura va empitjorar, amb fam, guerres i epidèmies. La ramaderia i la indústria van declinar. La Hisenda Reial va declarar fallida diverses vegades.

5.3 Problemes Socials

La riquesa d'Amèrica no va estimular la producció, sinó que es va gastar en despeses imperials. Hi havia una gran població empobrida, amb pagesos, artesans i gentilhomes en situació precària.

Canvis Polítics i Religiosos

La Pau de Westfàlia va consolidar els estats nació i les monarquies absolutes, proclamant la llibertat religiosa.

Monarquia Absoluta

El monarca tenia poder absolut, exercint els poders legislatiu, executiu i judicial, amb un gran nombre de funcionaris.