La Dècada Ominosa i el Conflicte Dinàstic (1823-1833)

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Tanmateix, el que va posar fi al règim liberal va ser l'actuació de la Santa Aliança, que va prestar atenció a les peticions del monarca i va encarregar a França que intervingués. L'abril del 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, comandats pel duc d'Angulema, van irrompre en el territori espanyol i van restituir Ferran VII com a rei.

Les potències restauradores pretenien:

• Introduir algunes reformes molt moderades.
• Proclamar una amnistia per superar la violència.
• Organitzar una administració eficaç.

Ferran VII no va acceptar les peticions i es va produir, altre cop, una ferotge repressió contra els liberals, molts dels quals van marxar cap a l'exili. L'altra gran preocupació va ser novament el problema econòmic, aquest cop agreujat per la pèrdua definitiva de les colònies americanes.

A partir del 1825, el rei, pressionat pels problemes econòmics, va cercar la col·laboració del sector moderat de la burgesia financera. Aquesta actitud va incrementar la desconfiança dels reialistes, ja molt descontents amb el monarca perquè no havia restablert la Inquisició i no actuava de manera més repressiva. El 1827 es van revoltar escamots reialistes que reclamaven més poder i, a la cort, aquest sector es va agrupar al voltant de Carles Maria Isidre, germà del rei i possible successor.

El conflicte dinàstic

L'any 1830 neix Isabel, filla de Ferran VII. Aquest esdeveniment va donar lloc a un greu conflicte de successió al tron. La llei sàlica impedia l'accés al tron a les dones, però el rei, influït per Maria Cristina, la reina, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que obria el camí al tron a la seva filla.

El sector més ultraconservador dels absolutistes, els carlins, es van negar a acceptar la nova situació i van influir sobre el monarca perquè reinstaurés la llei sàlica. Al voltant del príncep Carles s'agrupaven les forces més partidàries de l'Antic Règim i oposades a qualsevol forma de liberalisme.

Aleshores, Maria Cristina va comprendre que, si volia salvar el tron de la seva filla, havia de buscar suport en els sectors propers al liberalisme. Nomenada regent durant la malaltia del rei, va formar un nou govern de caràcter reformista i es va preparar per enfrontar-se als carlins. L'any 1833, Ferran VII va morir, confirmant la seva filla com a hereva del tron. El mateix dia, el príncep Carles es va proclamar rei i es va iniciar una insurrecció absolutista. Començava la Primera Guerra Carlina.