La Dècada Moderada i el Bienni Progressista (1844-1856): Anàlisi Històrica

LA DÈCADA MODERADA: LES BASES DEL RÈGIM MODERAT

Establiment del Règim Moderat (1844)

A les eleccions de 1844 la majoria es va decantar pels moderats i el general Narváez va formar un nou govern. El seu objectiu era tancar l'etapa revolucionària i implantar un nou règim basat en l'autoritat, l'ordre i la repressió. Volia crear un sistema liberal moderat que garantís el domini de l'oligarquia.

Legislació Clau del Moderantisme

• Constitució del 1845: Va establir els principis fonamentals del moderantisme.
• Llibertat d'Impremta (Decret de 1845): Va passar a ser controlada pel govern.
• Llei Electoral del 1846: Va establir un sufragi censatari restringit a l'1% de la població. Només tenien dret a vot els grans contribuents i persones destacades de la cultura, l'administració, l'Església i l'exèrcit. A més, la llei facilitava la intromissió del govern en les eleccions i el falsejament dels resultats.

EL DESENVOLUPAMENT DE L'ESTAT LIBERAL MODERAT

Relacions Església-Estat i Reformes

Per millorar les relacions entre l'Estat i l'Esglèsia es va signar un Concordat amb la Santa Seu (1851), pel qual el papat reconeixia Isabel II i s'acceptava el procés desamortitzador. L'Estat es comprometia a sostenir l'Església i li atorgava competències en educació i moral pública. Es reconeixia el catolicisme com la religió oficial de l'Estat. Això va conduir els eclesiàstics a acceptar un liberalisme moderat, a donar suport a Isabel i a distanciar-se del carlisme.

Reformes Administratives i Legals

Es va dur a terme una reforma fiscal que establia la contribució directa sobre la propietat i creava l'impost sobre el consum. Per posar fi a la dispersió legislativa, es van aprovar el Codi Penal (1848) i el Codi Civil (1850). Es va reformar l'administració pública, provincial i municipal amb un sistema jeràrquic de control. Es va establir un sistema nacional d'instrucció pública que regulava l'ensenyament. Per mantenir l'ordre públic es va crear la Guàrdia Civil (1844) i es va imposar el servei militar obligatori. També es va adoptar un sistema únic de pesos i mesures, el sistema mètric decimal.

LA CRISI DEL MODERANTISME

Inestabilitat i Oposició

Els governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l'Estat i van haver de fer front a les faccions demòcrates i republicanes durant el context revolucionari europeu del 1848. Els carlins van protagonitzar un nou aixecament a Catalunya (Guerra dels Matiners, 1846-1849) per donar suport a la candidatura al tron del fill de Carles Maria Isidre, conegut com Carles VI. El règim va encarar aquestes situacions per mitjà de la repressió, l'exèrcit i la Guàrdia Civil.

Desintegració del Partit

Les divisions internes del moderantisme i la lluita entre tendències van propiciar la inestabilitat dels governs. La vida política no es desenvolupava a les Corts sinó al marge de la vida parlamentària. La marginació de les Corts va culminar en la reforma del 1852, per la qual el govern de Bravo Murillo establia un sufragi més restringit i podia suspendre indefinidament les Corts. Això va provocar l'oposició d'un sector dels moderats i va accentuar la desintegració del partit en grups rivals, cada vegada més apartats del sistema.

EL BIENNI PROGRESSISTA

LA REVOLUCIÓ DEL 1854

L'autoritat del règim moderat va precipitar l'aixecament de progressistes, demòcrates i republicans. L'acció va començar a Vicálvaro el juny de 1854 amb el pronunciament del general O'Donnell, un moderat descontent.

Conseqüències del Pronunciament

Els progressistes van publicar el Manifest de Manzanares i van desencadenar la revolta popular a les ciutats. Isabel II va haver d'acceptar:

1. El restabliment immediat de la Milícia Nacional i de les llibertats.
2. Un govern presidit per Espartero amb O'Donnell al capdavant del ministeri de Guerra.
3. La convocatòria de Corts amb la llei electoral del 1837.

L'aliança entre progressistes tèbis i moderats avançats va conduir a la formació de la Unió Liberal, reflex de l'acord entre O'Donnell i Espartero. Les eleccions van donar una àmplia majoria a progressistes i unionistes. Les noves Corts van redactar una Constitució que no es va arribar a publicar.

L'ACCIÓ DELS GOVERNS

Expansió Econòmica i Reformes

El govern progressista va impulsar reformes que van donar lloc a una etapa d'expansió econòmica fins al 1866, quan va començar una greu crisi econòmica. Les Corts van aprovar una nova Llei de Desamortització Civil i Eclesiàstica (1855), obra de Pascual Madoz. A partir d'aquesta llei, amb la venda i la privatització dels béns es van aconseguir recursos per a la Hisenda i es va desenvolupar l'agricultura de mercat.

Infraestructures i Desenvolupament

També es va aprovar la Llei General de Ferrocarrils (1855), que regulava les construccions de les línies ferroviàries. Es va completar amb noves iniciatives com el sistema de telègraf, l'ampliació de carreteres, el foment de les societats per accions i de l'activitat bancària, i el desenvolupament de la mineria.

ELS PROBLEMES SOCIALS

El nou govern va haver de fer front a una crisi de subsistències, unida a una epidèmia de còlera. Es va produir un important aixecament a Castella i els motins populars es van estendre a moltes ciutats. El malestar social va provocar una conflictivitat obrera, especialment a Catalunya. Encara que el govern va adoptar mesures conciliadores, els mètodes repressius del Capità General de Catalunya van provocar importants vagues obreres entre els anys 1854 i 1855. La mediació del govern va permetre la tornada a la feina i els obrers van demanar una llei que regulés les relacions de treball i de llibertat sindical.

LA CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA

Davant la conflictivitat social dels primers mesos del 1856, alguns caps militars van promoure mesures represives que, emparades per O'Donnell, van provocar l'enfrontament amb el govern d'Espartero. La intervenció de la reina en favor d'O'Donnell va rectificar el canvi, que va anar acompanyat de la proclamació de l'estat de guerra. La protesta d'un grup de propietaris va ser insuficient i es van produir moviments en defensa del govern progressista.

Fi del Bienni

Finalment es va imposar la fracció de l'exèrcit afecta a O'Donnell, que va posar fi al Bienni: va clausurar les Corts, suprimir la Milícia, destituir ajuntaments i diputacions, i va anul·lar la llibertat de premsa.