David Hume: L'Empirisme i la Crítica al Coneixement

David Hume i els Fonaments de l'Empirisme Modern

David Hume representa l’empirisme modern i parteix d’una idea oposada al racionalisme de Descartes. Per Hume, l’origen de tot coneixement és l’experiència. La ment no conté idees innates ni coneixements previs: tot allò que sabem prové del contacte amb la realitat a través dels sentits. Per això, la seva filosofia intenta analitzar com coneixem i fins on arriba realment el nostre coneixement.

Les Percepcions: Impressions i Idees

Hume comença estudiant les percepcions, que són tots els continguts de la ment. Aquestes percepcions es divideixen en:

• Impressions: Són immediates, vives i intenses, com ara veure un color, sentir dolor o tenir por.
• Idees: Són còpies debilitades de les impressions, és a dir, records o pensaments.

Per això afirma el principi de còpia: tota idea prové d’una impressió anterior. Si no podem trobar la impressió d’on surt una idea, aquesta idea no té fonament real.

L'Associació d'Idees i els seus Principis

A partir d’aquí, Hume analitza com relacionem les idees. La ment tendeix a associar-les segons tres principis fonamentals:

• Semblança: Fa que relacionem coses semblants.
• Contigüitat: Connecta allò que és proper en l’espai o en el temps.
• Causalitat: Ens fa vincular fets que apareixen junts repetidament.

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

Aquesta anàlisi el porta a distingir dos tipus de coneixement:

• Les relacions d’idees: Són necessàries i universals, com les matemàtiques. Són veritables independentment de l’experiència, però no ens informen sobre el món real.
• Les qüestions de fet: Depenen de l’experiència i ens informen sobre la realitat, però mai tenen una certesa absoluta.

La Crítica a la Causalitat i el Costum

Aquí apareix la seva crítica més important: la crítica a la causalitat. Quan diem que una causa produeix un efecte, en realitat no percebem cap connexió necessària. Només observem que dos fets s’han repetit moltes vegades junts. Per exemple, sempre hem vist que el foc crema, i per costum esperem que torni a passar. Però no podem demostrar racionalment que passarà necessàriament. La causalitat no és una veritat racional, sinó un hàbit mental.

Crítica a la Substància i al Concepte del Jo

Això porta Hume a criticar també la idea de substància. Quan pensem en objectes externs, en realitat només percebem impressions concretes, no una substància permanent que hi hagi darrere. La ment agrupa aquestes impressions i imagina una unitat estable.

També aplica aquesta crítica al jo. Mentre que Descartes afirmava que el jo era una substància pensant, Hume ho nega. Quan m’observo a mi mateix, només trobo percepcions canviants: pensaments, records, emocions o sensacions.