David de Donatello ficha tecnica

ARQUITECTURA

Títol:

Cúpula de Santa María  del
Fiore.*

Autor:

Filippo Brunelleschi.*

Cronologia:

1420- 1461 (Quattrocento)*

Lloc:

Florència. *

Descripció:

Filippo Brunelleschi va ser el constructor de la cúpula perquè va ser el guanyador d’un concurs en el qual participaven arquitectes. És una cúpula apuntada i rematada per una llanterna, és una estructura de maons amb una base octogonal. Tant l’interior com l’exterior segueixen un arc amb un radi de 6/7 del diàmetre, que juntament amb el radi de la capa interior fan que el pes es distribueixi seguint una corba anomenada Pètal de flor.

[El Renaixement va sorgir a Itàlia i va tenir la primera etapa d’esplendor durant el Segle XV: és l’anomenat Quattrocento,es va iniciar a Florència impulsat per la família Mèdici.

La cúpula és molt important, ja que és doble.]*

Títol:

Basílica del Vaticà.*

Autors:

Donato Bramante i Michelangelo Buonarroti.*

Cronologia:

1506 (Cinquecento)

Lloc:

Ciutat del Vaticà, Roma.

Descripció:

Quan el Papa Juli II va voler esfondrar l’Església de Sant Pere, Bramante li va presentar uns quants projectes nous, un dels quals és el que es va utilitzar. La construcció començà el 18 d’Abril de 1506. El projecte consistia en un edifici amb plana de creu grega coberta per cinc cúpules. La cúpula central està a sobre del creuer i les altres als angles.

[Al llarg del Segle XVI els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa Juli II va iniciar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Simbolitza el poder de l’Església de Roma

La planta era de creu grega.]

Títol

El Escorial.*

Autor

Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
*

Cronologia

1563-1584*

S.XVI

Lloc

Sant Lorenço del Escorial, Madrid. *

Descripció

El Escorial és una històrica residència de la Família Reial Espanyola. És el lloc d’enterrament dels monarques espanyols.  Es troba situat al mont Abantos a la Serra de Guadarrama, aquest monumental complex fou construït per ordre del rei Felip II d'Espanya El 2 de Novembre de 1984es declarà el Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial com a monument Patrimoni de la Humanitatper laUNESCO.

[El regnat dels Reis Catòlics es va caractaritzar pel mantaniment de la tradició gòtica i la lenta penetració de l’art reneixentista. L’arquitactura del Reneixement español que es va iniciar al començament dels Segle XVI, es desenvolupa en tres fases:

• estil plataresc
• estil clasicista
• estil herrerià. Es caractaritxa per l’absència decorativa, le slinies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura nua, sobrià i geomètrica]*

PINTURA

Títol:

Flagel·lació de Crist. *

Autor:

Piero della Francesca. *

Cronologia:

1453 (Quattrocento) *

Técnica:

Oli i tremp sobre la taula.

Mides:

58’4x81’5 cm

Tema:

Religiós.

Escola:

Italiana.

Museu:

Galleria Nazionale delle Marche, Urbino (Itàlia)*

Descripció:

El quadre està distribuït seguin les lleis de la geometria i de la perspectiva. En el segon pla hi ha Crist amb els seus consellers traïdors. I en el segon es mostra la flagel·lació (maltractació física a Crist).

[Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva, gràcies a la qual es pot representar la profunditat en una superfície plana i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.

L’obra representa a l’escena, hi ha dos plànols:el primer hi ha un grup de burgesos xerrant ignorant l’escena que està passant a darrera, que simbolitza la flagel·lació de crist.]*

Títol:

Escola d’Atenes*

Autor:

Raffaello Sanzio.* Raffael

Cronologia:

1509-1510*

Técnica:

Fresc

Mides:

7’70x5 m

Tema:

Filosofia.

Escola:

Italiana.

Museu:

Museus dels vaticans, Roma.*

Descripció:

Com que el fresc estava inspirat en la secció de filosofia de la llibreria del Papa Juli II, la pintura representa els filòsofs, científics i matemàtics més importants de l’època clàssica. A la dreta del quadre hi ha un autoretrat de Raffaello.

[Destaca pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i l’harmonia de les composicions

Aquesta obra es considera la culminació de l’art Renaixentista, vol representar la cultura humanista, el saber humà com a complement de la religió. Hi surten representats grans filòsofs. ]*

Títol:

L’entarrament del compte d’Orgaz *

Autor:

 Greco*

Cronologia:

1586-1588*

Técnica:

Oli sobre tela

Mides:

4’80x3’60 m

Tema:

Religiós.

Escola

Espanyola.

Museu:

Toledo.*

Descripció:

La pintura espanyola, igual que l’escultura estava profundament orientada capa a la religiositat i, per tant, els temes profans i els mitològics eren molt escassos.

 La seva obra, sobretot pintures religioses i retrats, plasma unes figures tortuosament allargades i d’aparença sovint fantasmagòrica.

El seu estil és dramàtic i busca expressar els sentiments, cosa que s’evidencia en al utilització de colors freds i en la complexitat de les composicions.

L'enterrament de cirst

ECULTURA

Títol:

David.*

Autor:

Miquel Angel.*

Cronologia:

1501-1504*

Tècnica:

Marbre.

Mides:

‘5’17 m

Tema:

Mitologic.

Escola:

Italiana.

Museu:

Galleria dell’Accademia, Florència.*

Descripció:

 és el símbol del poder en les famílies poderoses de Florència. Tota la figura segueix un eix vertical del cap al peu, on només sobresurt la cama  esquerra. Representa el cos d’un home músculós.

[L’Estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa ideal són valors evidents d’aquesta cultura de marbre.  Miquel Angel era pinto u està considerat com l’escultor més importat del seu temps i un dels artistes més grans de la història. La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i de l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.]*

Títol:

Sant Jordi.

Autor:

Donatello.

Cronologia:

1417

Tècnica:

Marbre esculpida

Tema:

Sant Jordi va ser construïda per un gremi que volia una obra on tinguessin protagonitzades armes i armadures.

Mides: 2,09 X 9,7m

Tema: Mitologia

Escola: Italiana

Museu:

Descripció:

 En són remarcables el gest reptador del jova guerrer i la llengua torsió del cos, inspirada en l’escultura clàssica.

[Els escultors es van interessar per la representació dels cos humà seguit els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.

Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda. Lorenzo Ghiberti va destacar per la realització dels relleus de les portes del Bapiteri de Florència.

En són remarcables el gest reptador del jova guerrer i la llengua torsió del cos, inspirada en l’escultura clàssica.]*