Danae

1. Documentació general
1.1. Catalogació
- Títol: Dànae rebent la pluja d'or
- Autor: Tizià
- Cronologia: 1553
1.2. Dades principals
- Tema (gènere):Mitològic
- Técnica (explicar-la) i suport: Oli sobre tela
- Estil. Lloc d'origen:Pintura Manierista
- Localització actual: Museo del Prado (Madrid)
2. Aspectes preliminars
2.1. Context històric (pot incloure aspectes polítics, econòmics, socials o culturals)
Venècia té un caràcter diferenciat de la resta d'Itàlia, el seu poder econòmic, i les seves extenses relacions amb altres
cultures llunyanes, especialment orientals. Marco Polo era venecià, i ja en el segle XIV es van establir relacions comercials
amb la Xina, amb el consegüent enriquiment en objectes exòtics, pintures, dissenys, invents i avenços científics. A través
de les rutes cap a Orient també van tenir contacte ocasional amb l'Índia i, per descomptat, amb l'Imperi bizantino.Tras la
caiguda de Constantinoble, Venècia va saber mantenir les bones relacions amb els turcs, per d'aquesta manera conservar
les rutes de la seda obertes per als seus vaixells i caravanes.
2.2. Context artístic (tendències artístiques, altres autors)
A principis del segle XVI, coincidint per tant amb el moment d'esplendor clàssic, es desenvolupa en l'entorn de Venècia una
tendència pictòrica protagonitzada per una sèrie de magnífics pintors que van a donar-li al seu estil un segell peculiar i
propi que, aliè al desenvolupament artístic de Roma o Florència, es prolonga inalterable a tot el llarg d'aquest segle.
Una de les seves característiques és el seu peculiar tractament del color. Tant és així que a partir d'aquest moment es
considera sinònim de pintura veneciana la utilització de colors lluminosos, de gruixos empastaments i molta més intensitat.
La llum així sembla sorgir de les pròpies figures, creant una atmosfera etèria i rutilant. Giovanni Bellini, Giorgione i Tiziano
són els seus principals representants.
2.3. Autor (breu biografia, característiques, obres més destacades)
(Pieve di Cadore, actual Itàlia, (h. 1490-Venècia, 1576) Va rebre la seva primera formació al taller de Giovanni Bellini, del
qual va sortir als divuit anys per integrar-se en el taller de Giorgione.
Encara que les seves obres més conegudes i admirades actualment són les de tema al·legòric i mitològic, l'artista va
començar la seva carrera amb pintura religiosa.
La fama del pintor arribava a totes les corts europees, la qual cosa li va permetre rebre encàrrecs de Carles I d'Espanya i
Francesc I de França, monarques als que va retratar en obres magistrals. Després del primer retrat de Carles I,
l'emperador va quedar tan entusiasmat amb l'art de Tiziano que el va nomenar pintor de la cort.
No va trigar a convertir-se en l'artista més important de Venècia i va ser nomenat, en conseqüència, pintor oficial de la
República.
2.4. Encàrrec
Va formar part d'una sèrie de set quadres mitològics pintats encarregats per Felip II quan encara era príncep. Segons la
correspondència que es coneix, aquests quadres es qualificaven com "poesies".
Tiziano va denominar poesies a una sèrie de pintures de tema mitològic que va realitzar entre 1553 i 1562 per Felip II i
que estaven destinades a decorar una càmera privada.
b) Digueu a quin estil pertany l'obra i enumereu cinc característiques conceptuals o formals daquest estil [1
punt]
3. Estil
Pintura veneciana :
-Pèrdua dels contorns de dibuix, más unitat cromàtica
-Exaltació de la riquesa. Ambientes suntuosos
-Valoració del paisatge i utilització de l'arquitectura classicista com a mar pictòric.
- Distorsió de les figures, en compraposició amb el clasicisme del renaixement
- Ruptura de la simetria renaixentista i utilització de perspectivaes am un punt de fuga fora del quadre o más d'un punt de
fuga.
4. Anàlisi formal i tècnic
4.1. Descripció i composició (breu descripció, eixos i línies principals, punts destacats, distribució del pes, simetria/
asimetria, oberta/tancada; moviment, ritme; dinamisme, tensió; espai, perspectiva)
L'artista ens presenta a dos personatges, una dona nua, Dànae, estirada al llit, amb les cames doblegades, i recolzada en
unes coixins, i en l'extrem oposat, una altra dona, que porta un joc de claus penjant del seu cinturó, podria ser la serventa
de la princesa, que aixeca amb les mans un davantal, per recollir les monedes. Del cel arriben uns núvols que, primer es
ennegreixen i després es tornen daurades. D'aquesta massa vaporosa cauen monedes. Pel títol i per l'acció del quadre
sabem que es tracta del moment en què la princesa Dànae rep el diví Zeus, que s'ha transformat en pluja d'or. Al costat de
Venus apareix un gos petit.
L'escena té lloc, segons el mite de Dànae, a la torre on el seu pare l'havia tancat. La seva habitació és, aquí, un espai fosc,
amb cortinatges vermells fent de dosser del llit. A la dreta s'observa el mur del lloc on està empresonada la princesa.

Dànae ocupa el terç esquerre de la tela i la serventa el terç dret. En aquesta divisió en tres franges verticals, la central
correspon a la pluja, a l'espai de trobada, i la línia central és el genoll doblegat. Sobre aquest punt es troba el centre del
quadre, encara que el centre de l'espai representat estigui situat una mica més amunt
El mateix cos de Dànae traça una diagonal, del cap als peus, que gairebé segueix la divisió en diagonal del quadre.
Hi ha un ús molt intencionat del color fosc dels cortinatges vermellosos amb decoracions daurades que emmarquen la
figura clara de la princesa, il.luminada probablement en alguns punts amb veladures que doten a la pell d'una lluminositat
molt seductora.
La distribució de les figures en l'espai ens remet a una composició ordenada d'aspecte piramidal, per onada actitud dels
personatges i les seves accions es veuen reforçades per la força del punt d'atracció que és el núvol.
4.2. Elements plàstics
- Dibuix
Un estudi radiogràfic confirma que Tiziano va pintar la Dànae sense dibuixar abans. Tot és pintura: la tela de la dreta amb
la seva aparença de inacabat, els empastaments dels núvols i de la pluja, la despreocupació per un cel que va quedant
ocult per la negror, la blancor i l'or, la trama de pinzellades d'aparent incongruència dels llençols que conformen les
arrugues i plecs, els traços groguencs que surten de la pluja i que manifesten la força de la trobada sexual.
- Color
L'obra es caracteritza per l'ús del color, viu i lluminós, amb una pinzellada solta i una delicadesa en les modulacions
cromàtiques
- Llum
Ticià defineix els contorns per mitjà de la llum i el color
4.3. Iconicitat
4.4. Tècnica i materials (oli, fresc, tempera....; suport...)
Pintura a l'oli
Tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els - pigments-colors en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tècnica
permet gran varietat d'efectes pictòrics i rectificacions
d) Expliqueu el tema representat. Model literari. Significat i funció. [1 punt]
5. Interpretació
5.1. Iconografia
- Tema (identificació, fonts literàries)
Tiziano va realitzar per Felip II una sèrie de pintures conegudes com "Poesies" inspirades en textos clàssics, principalment
les Metamorfosis d'Ovidi.
- Identificació i significat dels elements concrets (personatges, símbols)
El mite de Dànae narra com Acrisi, rei d'Argos i pare de Dànae, va consultar un oracle que li va predir la mort a mans del
seu nét. Per evitar tancar Dànae en una torre, la qual cosa no va impedir a Zeus posseir en forma de pluja d'or.
5.2. Significat i funció (què es vol dir amb el tema, explicació del contingut, temps intern; funció)
El quadre sembla una reflexió sobre la condició humana i Dànae simbolitza la resignada acceptació de l destí. Plasma una
clara sensualitat, on contrasta l'ideal de bellesa de la jove amb la lletjor corrupta de la serventa, l'alcavota que cobra la
comissió.
El quadre permet contemplar un nu massa atrevit (la jove rep a Zeus de front, amb les cames entreobertes, una clara
afirmació del sexe, associat a la fecunditat-naixerà Perseo-)).
El tema expressa el desig sexual de manera que excusa les actituds pecaminoses (però la contemplació estava reservada a
la gent de màxima confiança del rei)
Aquesta obra hauria escandalitzat al Quattrocento, però no en entorn manierista, més sensual i amb un creixent interès
per la figura humana, d'arrel miguelangelesco.
*Va ser Tiziano qui va triar els temes de les obres i les va batejar com "Poesies", concebudes com pintures per a delectació
dels sentits alienes a interpretacions simbòliques o morals (*text del Museu del Prado)
Altres aspects rellevants
6. Valoració i influències
Situar lobra i el seu autor en el conjunt de la Historia de lArt. Obra menor / obra emblemàtica duna etapa, de
l'autor, d'un estil o d'una època. Importància de lobra com a referent per a obres posteriors
Tiziano va crear en aquesta obra un dels nus més bells de tota la pintura veneciana.
Reconegut pels seus contemporanis com "el sol entre les estrelles", Tiziano és un dels més versàtils pintors italians,
igualment capacitat per executar retrats, paisatges (dos dels temes que li van llançar a la fama), escenes mitològiques o
quadres de temàtica religiosa . Se'l considera l'artista més influent de la seva època
La carrera artística de Tiziano va ser molt dilatada, amb una producció grandiosa, la majoria per encàrrec. En aquest pintor
es pot comprovar perfectament el canvi d'estatus produït durant el Renaixement, passant de ser artesans a convertirartistes,
reconeguts socialment.
- Posibles influències o relacions formals o de significat amb altres obres conegudes (models, obres coetànies.
obres posterior
La concepció poètica de la pintura del Giorgione va deixar empremta en Tiziano, com resulta evident en totes les seves
obres de joventut, i molt especialment en l'enigmàtica Amor sagrat i Amor profà, llenç amb el qual es consagra ja com un
mestre del nu femení, a més de manifestar un talent natural a la plasmació del paisatge.
Tiziano ha influït en artistes com Rubens, Diego Velázquez, Rembrandt, Delacroix, els impressionistes i Klimt.
e) Una pregunta del llistat especial [1 punt]
Altres obres:
La Venus d'Urbino
Carles V en la batalla de Mühlberg
Autorretrat