Cultura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Autors Destacats

Àmbit Socioeconòmic

La industrialització i el progrés provoquen a Europa canvis importants en la manera de viure tradicional. El paisatge es transforma, els nuclis urbans creixen i es produeixen les primeres migracions del camp a la ciutat. La burgesia, que ostenta el poder econòmic, crea un nou estil de vida basat en els diners i també defensa una moralitat conservadora.

Àmbit Lingüístic

A Catalunya s'inicia el procés de sistematització de la llengua catalana de la mà de Pompeu Fabra.

Àmbit Cultural

Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització i es rebel·len contra els valors burgesos, que entenen l'art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l'artista i la societat. Arreu d'Europa apareixen diversos moviments estètics que tenen en comú el desig de modernitzar les cultures i d'incorporar l'art a la vida quotidiana. Aquest és el corrent cultural que anomenem Modernisme. A França es diu Art Nouveau i a Anglaterra Modern Style.

Àmbit Polític

A Espanya, després del període de la Primera República, es produeix la restauració de la monarquia borbònica. Si bé és una època d'estabilitat política, la burgesia catalana s'allunya del govern central i impulsa la creació d'òrgans propis de govern.

Modernisme

La renovació estètica del Modernisme va afectar totes les arts, sobretot l'arquitectura, i a Catalunya va manifestar-se especialment en la literatura i el pensament. Els escriptors modernistes volen superar els postulats de la Renaixença sense perdre els seus signes d'identitat. Reben la influència de diversos corrents literaris europeus.

Noucentisme

El Noucentisme també busca obrir Catalunya al progrés i la modernitat, però a través d'un ambiciós programa polític i cultural que requereix la col·laboració dels artistes, els intel·lectuals i les institucions. Els escriptors noucentistes rebutgen l'individualisme i l'espontaneïtat dels modernistes i defensen el retorn a l'harmonia dels clàssics.

Henrik Ibsen

Era noruec i és un dels autors que ha influït més en el teatre contemporani. A la seva obra Un enemic del poble critica la burgesia i planteja el conflicte entre l'artista i la societat. La defensa de la llibertat individual, de la llibertat d'expressió i de la veritat són els temes bàsics de què tracta l'obra. És un model per a molts dels modernistes catalans.

Modernisme: Què és?

És un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts. El Modernisme català comprèn el període que va del 1893 al 1911.

Què pretén?

• Modernitzar la societat catalana.
• Transformar la cultura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus.
• Sistematitzar la llengua.

Com es difon?

• A través de diaris i revistes com L'Avenç, etc., que difonen les idees del moviment, les obres i els autors europeus.
• Les festes modernistes a Sitges, on es realitzen activitats culturals que donen a conèixer els corrents europeus.

Com es diversifica?

• El regeneracionisme: és la dels artistes que entenen l'art com un instrument per canviar la societat.
• L'esteticisme: hi pertanyen els artistes que pensen que l'art no és un instrument al servei de res, sinó que té un valor per ell mateix.

La Narrativa Modernista

Tracta bàsicament el tema de la relació entre l'individu i la societat. És una relació conflictiva en què l'individu, inquiet i amb ideals, és incompres per una societat endarrerida que no accepta els canvis. La temàtica rural és la que triomfa en la novel·la modernista, on la natura pren un caràcter tràgic.

Víctor Català

És el pseudònim de l'escriptora Caterina Albert. Va néixer a l'Escala. Era una propietària rural amb una formació autodidàctica que irromp en la literatura amb obres de gran relleu. Va destacar, sobretot, en les narracions de temàtica rural. La seva gran obra és Solitud.

Joan Maragall

Barceloní, fill d'una família burgesa, és el més clar representant de la poesia modernista. Com a intel·lectual, va participar en la vida política i cultural del moment. Com a traductor, va introduir obres al país. Va elaborar la teoria de la paraula viva, segons la qual cal entendre la poesia des de la sinceritat, l'espontaneïtat i l'emotivitat.

Josep Carner

És considerat el poeta més representatiu del Noucentisme. Era un home de lletres. Va participar plenament en el projecte cultural liderat per Prat de la Riba com a articulista, redactor i director de revistes. A partir del 1921, va alternar la seva activitat cultural i literària amb la carrera diplomàtica. La primera etapa de la poesia de Carner s'integra en el Noucentisme. Reprèn temes de la literatura popular, conrea diferents formes mètriques i assoleix una perfecció formal indiscutible. D'aquesta primera etapa en són els reculls Primer llibre de sonets, Els fruits saborosos i Segon llibre de sonets. En la segona etapa, s'allunya dels cànons noucentistes: un cop el seu món s'ha ensorrat, la poesia esdevé més intimista. Destaquen el recull El cor quiet i Nabi.

Guerau de Liost

És el pseudònim del poeta Jaume Bofill. La seva família procedia de Viladrau, on es conserva el mas Rosquelles. Aquesta masia esdevingué un centre de tertúlies literàries en les quals participà el seu gran amic Josep Carner. Catalanista molt conservador i cristià, ell va alternar l'activitat política amb l'activitat literària i seguí fidelment els postulats del Noucentisme. El seu primer recull poètic és La muntanya d'ametistes. En els reculls Somnis i Ofrena floral exposa una visió irònica de la realitat i d'ell mateix.

Maria Antònia Salvà

És la poeta més destacada d'aquest període de les Illes Balears. La seva poesia s'inspira en la rica tradició oral de Mallorca i també en els autors de la Renaixença. Va seguir els cànons del Noucentisme i fou gran amiga de Josep Carner i d'altres escriptors. La natura, que coneix amb tot detall, és un dels temes principals de la seva poesia, a partir del qual expressa amb gran lirisme sentiments i emocions. Els reculls més importants són Poesies, Espigues en flor i El retorn.

Joan Puig i Ferreter

Seguí els corrents de denúncia social. L'obra Aigües encantades, la més representativa d'aquest moviment, està inspirada en Un enemic del poble, d'Ibsen. Ambientada en el marc rural d'un poble de Tarragona, l'obra planteja el problema de la sequera que assola la contrada des de fa anys. Les autoritats s'encomanen a Déu perquè plogui, i un enginyer que ha vingut al poble aprofita l'aigua subterrània que hi ha als gorgs de la Verge, un indret venerat pel poble.