Cronologia del moviment del Modernisme

NOUCENTISME(1906-1923)

Va ser des del Punt de vista estrictament cultural, una reacció classicitzant al Modernisme. Els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del Classicisme, és a dir, un retorn a les normes que ja havien regit moviments com El Renaixement o la Il·lustració. Des d’un punt de vista ideològic o Directament polític, el Noucentisme va suposar la traducció en termes estètics De la pujada al poder de la burgesia catalana que a través de la Lliga Regionalista(partit catalanista i conservador) governà la Mancomunitat de Catalunya. El Noucentisme però ja s’havia iniciat abans: en concret el 1906, any en que és constituí Solidaritat Catalana, aliança de partits catalanistes. De Fet, la Mancomunitat de Catalunya, presidia per Enric Prat de la Riba i una Vegada mort aquest el 1917 per Josep Puig i Cadafalch va ser crear tota una Xarxa d’infraestructures culturals com mai no hi havia hagut a la Catalunya Moderna:l’Institut d’Estudis Catalans(1907), la biblioteca de Catalunya(1914) o L’Escola Bibliotecàries(1915), entre d’altres. A més, la celebració del Primer Congrès de la Llengua Catalana(1906) va impulsar la normalització ortográfica i Gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut D’Estudis Catalans. També es va promoure la creació d’un gran nombre d’escoles, Biblioteques o museus. La Mancomunitat de Catalunya i el moviment noucentista Van suposar el primer impuls institucional a la normalització de la cultura Catalana.

LES AVANTGUARDES

Gairebé tot l’art Del Segle XX va estar marcat en major o menor mesura  per la sacsejada dels moviments d’avantguarda Que van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta Reacció antiburgesa. Les avantguardes pretenien començar de nou com si no Hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la Joventut, i volien Escandalitzar el públic mitjà. Les avantguardes es van manifestar sobretot en Les arts practiques(també en literatura i música) i se succeïren amb una gran Rapidesa en el período anomenat d’entreguerres és a dir el comprès entre les Dues guerres mundials. Principals moviments avantguardistes:

Cubisme:Vanèixer A França cap al 1907. En les arts plàstiques el representen els pintors Pablo Picassó, GeorgesBraque i Juan Gris que van abolir la perspectiva i introduïren El collage. En poesíaGuilleaumeApollinaire va compondré poemes a partir de les Converses que sentía al carrer i creà els anomenats caligrames, poemes el text Dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.

Futurisme: Creat A Itàlia cap al 1909 per Filippo TomassoMarinetti. Elogiava les màquines, el Moviment, l’esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la Defensa del feixisme. En poesía va introduir les anomenades<<paraules en Llibertat>>: ús de diferents cossos de lletra absència de majúscules o de Minúscules.

Dadaisme: Nascut A Zuric cap al 1916, el seu creador fou TristanTzara. És el més radical dels Moviments d’avantguarda.Es fonamenta en la provocació constant, la falta de Lógica i el gust per l’abolició. Defensa la destrucció de l’art i la cultura

Surrealisme:Sorgí A París cap al 1924 i el seu principal ideòleg va ser André Breton.Propugnava L’alliberament del subsconcient o l’exploració del món dels somnis. Alguns dels Pintors més coneguts del moviment són els catalans Joan Miró i Salvador Dalí.

Expressionisme:Nascut A l’Alemanya de començaments del segle reflectia l’angoixa del momento a través De l’exageració. Els nazis el consideraren un art degenerat.

L’avantguarda Catalana es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la Literatura. Pel que fa en concret a la poesía, cal assenyalar-les influencies Predominants de la primera avantguarda, és a dir, del Cubisme i del Futurisme. Cal assenyalar la publicació del Manifest groc, de Salvador Dalí Lluís Montanyà I Sebastià Gasch l’any 1928 en que s’atacava la cultura catalana més Tradicionalo els cal·ligrames de Joan Salvat Papasseit. L’avantguarda va ser, Per als escriptors catalans, una experiencia més diluïda en el context del Noucentisme o el postsimbolisme.

Les dècades de 1920 i 1930

Amb el Noucentisme acabat el 1923 i les avantguardes convertides en una experiencia Efímera, hi va haver un período fins a l’inici de la Guerra Civil española que No està classificat i que resulta, d’una riqueza considerable, sobretot en el Camp de la novel·
La. Val a dir que als anys vint es produí la crisi del gènere Novel·lístic. Després d’obres tan importants i innovadores com la trencadora Ulisses, de l’irlandes James Joyce del 1922 la novel·la ja no podía tornar a Seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia un nou tipus De novel·la que en un primer momento no es va donar potser perquè el gènere S’identificava amb moviments ja liquidats com el Realisme, el Naturalisme o el Modernisme.Enl’ambit català el noucentisme havia practicat gèneres breus(poesia,conte,assaig Breu)en detriment de la novel·la, un gènere més popular i més menystingut pels Noucentistes. En la literatura catalana aquesta absència de novel·les va ser Front polèmiques.Fins que als anys trenta es produí un ressorgiment del gènere Amb obres tan diverses com Judita, de Francesc Trabal, Laura a la ciutat dels Sants de Miquel Llor,Vida privada de Josep María de Sagarra. Moltes d’aquestes Obre estan escrites sota la influència de l’anomenada novel·la psicològica. Al Llarg d’aquests anys, també apareixen importants obres de poesia, com Segon Llibre d’Estances de Carles Riba o ja en plena guerra, Imitaciódel foc, de Bartomeu Roselló-Pòrcel.

Josep Carner vida i obra: És un dels més grans poetes catalans del Segle XX, més enllà fins i tot De l'època estrictament noucentista. Nascut a Bcn el 1884 en el si d'una Família petiburgesa, va escriure ja des de petit-als onze anys publicà, amb Pseudònim, el seu primer poema-i ben aviat agafà pretigi. Estydià dret i Filosofia, treballà des del 1911 amb l'Institut d'Estudis Catalans i col·laborà En un gran nombre de publicacions. El 1921 ingressà al cos dipolmàtic, motiu Pel cual residí constanment al estranger. Del 1930 al 1945 va viure a Mèxic, i Més endavant es traslladà a Bèlgica, d'on era Émile Noulet, la seva segona Muller, i on seria professor en l'Universitat Lliure de Brussel·les. Formà part Del govern català a l'exili i morí a Brussel·les el 1970,just després d'una Breu estada a Bcn.

Carner assolí prestigi no tan sols com a poeta- aviat se'l conegué com a "príncep dels poetes"- sinó també com a prosista i traductor, i Tingué sempre fama d'excel·lent conversador per la seva finor i,alhora, la seva Ironia, un dels trets que més el caracteritzaven. En la seva trajectòria Poètica, passà per uuna primera ettapa modernista, i entre el 1906 i el 1924, Es convertí en el màxim representant del Noucentisme poètic, amb obres com "els fruits saborosos", "Auques i ventalls" o "La Inútil ofrena". Amb "El cor quiet" s'adscrigué a una poesia de Caire simbolista, mentre que l'extens poema narratiu "Nabí", que pretext L'història bíblica de Jonàs dins el ventre de un peix, reflectia les seves Inquietutds metafísiques, tot desplegant una gran quantitat de recursos. Val a Dir que <carner va revisar incansablement tota la seva obra poètica, que va Recollir a "Poesia" força modificada respecte les seves primeres Versions.

Pel que fa a altres gèneres, cal destacar les proses de "Les Bonhomies" model d'estil noucentista, o de "La creació d'Eva i altres Contes", En teatre, fou autor d'obres com "El giravolt de maig". Com a traductor, desplegà una intensa activitat en acurades versions d'autors Tan diversos com Charles Dikens, Lewis Caroll.Etc En tota la seva obra Carner a Demostrat ser un creador de llenguatge literari, en una difícil combinació de Registre culte i popular.

Papasseit:   L'obra de Joan Salvat-Papasseit es troba estretament vinculada a la seva vida. Nascut el 1894 A Bcn, el seu pare, fogoner d'un vaixell, morí d'accident quan Salvat tenia sis Anys. Aques fet motiva a que visqués en el vaixell anomenat "Asilo Naval Español" ancorat en el port de Bcn. Als 12 anys ja treballava com a Aprenent d'adroguer i després en un taller d'escultura religiosa. Entrà a les Joventuts Socialistes, escrigué articles d'agitació csocial i durant un temps Va fer de vigilant nocturn al moll. Lamistat amb Joaquín Torres-García l'introduí Al món del Futurisme. Amb la creació de les Galeries Laietanes, el Passeig de Gràcia, passà a ocupar-se de la secció de llibreria, on Salvat importava Evistes europees d'avantguarda. Va enmalaltir de tubercolosi fins que als 30 Anys, al 1924, va acabant morint. Es podria dir doncs que la vida de Papasseit Va estar marcada per l'autodidactisme, l'influència a les avantguardes, una Evolució ideològica que anava del socialisme a l'anarquisme i una consciència De mort que sovint es traduiria, paradoxalment, en un intens vitalisme.

L'obra poètica de Papasseit consta dels llibres següents: "Poemes En ondes hertzianes, molt marcat per les primeres avantguardes; "L'irradiador del port i les gavines; "Les Conspiracions",conjunt de poemes nacionalistes escrits durant una cura de Repòs a Castella; "La gesta del estels"; "El poema de la rosa Als llavis", considerat un clàssic de la poesia amorosa i èrotica en Català, i "Óssa Menor, editat pòstumament i els poemes del qual es troben Sota el coixí del lllit del mort de l'autor. Mancant de la informació rigorosa D'altres poetes de la mateixa època- Carner, Foix o Riba-, Salvat destacà en Canvi pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva. És en Aquest aspecte que el seu amic Foix va deixar escrit que Salvat era un fals Avantguardista i que provenia més aviat de Maragall.