Cronologia i característiques de l'evolució humana

Els primers homínids i el gènere Australopithecus

• 1) Sahelanthropus txadensis: 6-7 milions d'anys segons la fauna associada. Capacitat craniana de 320-380 cc. Probablement no era bípede. Tenim les restes d'un crani i fragments de maxil·lars i dents.
• 2) Orrorin tugenensis: 6 milions d'anys; no se sap si era bípede i s'ha trobat a Kènia.
• 3) Ardipithecus ramidus: 5,8 – 4,4 milions d'anys. S'han trobat 17 individus a Etiòpia. Esmalt dental fi. Es creu que eren bípedes pel forat de la base del crani. 350 cc. Vivien en un hàbitat forestal.
• 4) Australopithecus anamensis: 4,2 – 3,9 milions d'anys. S'han trobat al llac Turkana (Kènia). Esmalt gruixut. Es creia que eren bípedes per la forma de la tíbia. Vivien en bosc obert o en una sabana arbrada.
• 5) Australopithecus bahrelghazali: 4,3 – 5 milions d'anys; s'han trobat al Txad. Tenim una mandíbula i set dents.
• 6) Australopithecus afarensis: 2,9 – 3,6 milions d'anys. S'han trobat a Etiòpia i Tanzània, als jaciments de Laetoli i Hadar. A Laetoli s'han trobat unes petjades fòssils datades de 3,7 milions d'anys i a Hadar s'ha trobat la Lucy (3,2 milions d'anys). Capacitat entre 380 i 450 cc. Crani baix, prognatisme facial i dimorfisme sexual. Vivien en boscos secs i sabanes arbrades. La dentadura és un entremig entre humans i simis, ja que tenen els canins més reduïts. Són bípedes: pelvis ampla i ment ampla, l'os del genoll no és recte, forat del crani a la base i pèrdua del polze oposable del peu; els ossos dels peus i mans corbats indiquen certa vida als arbres.
• 7) Australopithecus africanus: 3-2 milions d'anys. S'ha trobat a Sud-àfrica en els jaciments de Taung, Sterkfontein i Makapansgat. 400 – 500 cc. Arcada dentària més oberta i parabòlica.

Diferències entre afarensis i africanus

• Front: l'afarensis és menys vertical que l'africanus.
• Arc superciliar: l'afarensis té més celles que l'africanus.
• Mandíbula: l'afarensis té la mandíbula molt més gruixuda que l'africanus.
• Pòmul i mandíbula: més sortints en el cas de l'afarensis.

El gènere Paranthropus

• 8) Paranthropus aethiopicus: 2,5 milions d'anys. Té una cresta per aguantar una mandíbula molt grossa. 410 cc. S'han trobat al llac Turkana.
• 9) Paranthropus robustus: 2 – 1 milions d'anys. 530 cc. S'ha trobat a Sud-àfrica als jaciments de Kromdraai i Drimolen.
• 10) Paranthropus boisei: 2,3 – 1 milions d'anys. 500 – 550 cc. S'han trobat a l'Àfrica oriental als jaciments d'Olduvai, riu Omo, Turkana i Koobi Fora.

Característiques dels Paranthropus

• Queixals trituradors i mandíbules molt grans.
• Esmalt gruixut (dieta agressiva).
• Cara plana i presència de cresta sagital.
• Pelvis semblant a la dels australopitecs.
• Arc zigomàtic gruixut i pronunciat.

Diferents espècies d'Homo

• 1) Homo habilis: 1,9 milions d'anys. 600 - 800 cc. Alçada estimada d'1,52 m i 45 kg. Dimorfisme sexual. Les mans i peus tenen una combinació de trets antics i moderns; poden moure's tranquil·lament pel terra i també poden trepar als arbres.
• 2) Homo rudolfensis: 1,9 milions d'anys. 775 cc. S'ha trobat a Kènia al jaciment de Koobi Fora.
• 3) Homo ergaster: Més capacitat craniana (850 cc), probable avantpassat de l'Homo erectus. S'han trobat a Kènia al jaciment de Koobi Fora. 1,7 milions d'anys.

Es creu que tant l'Habilis com el Rudolfensis i l'Ergaster van coexistir fa 2 milions d'anys.

• 4) Homo erectus / antecessor: 800.000 anys. 1000 cc. S'ha trobat a Atapuerca.
• 5) Homo erectus: S'han trobat a Java (Indonèsia). 1 – 0,7 milions d'anys.

Anatomia de l'Homo erectus

• Crani baix, ampli i allargat.
• Capacitat craniana entre 750 i 1250 cc.
• Torus supraorbital i constricció suborbital.
• Absència de mentó.
• Cap rodó per darrere, semblant al del Sapiens.

L'Homo neanderthalensis

Jaciments neandertals:

• França: La Ferrassie, La Chapelle-aux-Saints.
• Itàlia: Monte Circeo, Saccopastore 1.
• Israel: Amud 1, Galilea.

Crani neandertal: Torus supraorbital gruixut, volta craniana arrodonida, os malar convex, absència de fossa canina, front inclinat 45 graus, nasal projectat i prognatisme occipital. Té més capacitat craniana que els humans moderns.

La separació de la línia dels Sapiens i els neandertals es va produir fa 500.000 anys, a causa de l'aïllament geogràfic i les diferents condicions climàtiques.

Homo sapiens

Capacitat de 1550 cc amb un crani curt i alt. Morfologia de climes tropicals: crani arrodonit, front elevat, mentó i aparició de la fossa canina. No trobarem tots els aspectes junts fins fa 100.000 anys.

• Jaciments de Qafzeh i Skhul (Israel): Fa 120.000 - 80.000 anys, els Sapiens haurien colonitzat el Pròxim Orient i després haurien abandonat el lloc.
• Relació entre Homo sapiens i neandertals: Existeixen diferents teories sobre la competició espaciotemporal pels recursos, l'aïllament i l'extinció dels neandertals.
• Hibridació: Es considera la possibilitat d'encreuament entre ambdues espècies.