La Crònica de Pere el Cerimoniós i l'Humanisme Català

La Crònica de Pere el Cerimoniós (1375-1385)

La crònica s’inspira en la de Jaume I (besavi de l’autor). És autobiogràfica i utilitza el plural majestàtic (nós). És una de les dues obres conservades de reis europeus. És probable que alguns fragments els escrivís Pere el Cerimoniós mateix. L’obra no conté cançons de gesta prosificades, al contrari de les altres tres. El llenguatge és menys ric i viu que les anteriors, i és escrita en plena crisi dels valors medievals. Hi apareix una evolució cap a la figura del príncep renaixentista: vol concentrar a les seves mans el poder absolut. Per fer això, havia de prendre poder a la noblesa.

Temes principals

• La reincorporació del regne de Mallorca.
• La revolta de la noblesa amb Gènova.
• Els conflictes amb Castella.

Per recuperar Mallorca, fa cridar el seu cosí (rei de Mallorca) per solucionar la situació. El tanca empresonant-lo i, al cap de poc, el rei mallorquí signa un tractat conforme les illes, València, la Catalunya nord i Montpeller retornen a Catalunya.

Un cop Pere el Cerimoniós treu els privilegis de la noblesa, aquesta es revolta contra ell i el seu germà petit s’hi uneix. Pere, per solucionar-ho, li proposa una lluita de la manera que el germà volgués. El rei explica que, si el seu germà acceptava el desafiament, els homes de la seva confiança el matessin. I presumeix dels fets.

Pere el Cerimoniós cedeix els seus documents al poble de Poblet (1380) i crea el “Consell de General”, predecessor de la Generalitat.

L’Humanisme

L’humanisme és la línia de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i d’enllaçar amb l’actualitat les obres dels autors de l’antiguitat clàssica. S’origina a la Toscana (Itàlia) al segle XIV. Els seus màxims exponents són Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. L’humanisme és la base del Renaixement. S’estengué ràpidament per Europa gràcies a la invenció de la impremta (Gutenberg, s. XV). A Catalunya arriba a finals del segle XIV i XV, amb la figura de Bernat Metge.

Les obres es comencen a valorar amb un criteri estètic, en lloc d’un criteri moral i religiós. L’humanisme afecta la poesia (de teocèntrica a antropocèntrica), la filosofia (racionalisme amb Descartes), l’astronomia (heliocentrisme) i la medicina (estudi de l’anatomia amb Vesal i Miquel Servet).

L’Humanisme a Catalunya

Al 1380, Pere el Cerimoniós cedeix els seus arxius al monestir de Poblet, valorant qui escriu la història. A finals del s. XIV i començaments del XV, la Cancelleria Reial és reformada amb criteris professionals basats en mèrits i domini de llengües. El català esdevé una llengua estàndard i culta. Es tradueixen clàssics com Ovidi, Ciceró, Sèneca, Petrarca i Boccaccio.

Bernat Metge

Fou el primer escriptor de l’humanisme a la Península. Nascut a Barcelona (1340/6 - 1413), va ser secretari reial de Joan I. Va escriure Lo Somni per convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència davant les acusacions de corrupció.

Obres destacades

• Llibre de Fortuna e Prudència (1381): Obra en vers, més medieval que humanista.
• Sermó: Paròdia satírica dels sermons dels capellans.
• Valter e Griselda (1388): Primera obra humanista de la Península, traducció de Petrarca.
• Apologia (1395): Diàleg sobre la superioritat dels clàssics enfront dels moderns.
• Lo Somni (1399): Obra mestra dividida en quatre parts on discuteix la immortalitat de l’ànima i defensa la seva innocència.