Crítica de la Raó Pura de Kant: Estètica Transcendental
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,44 KB
Crítica de la Raó Pura
- Estètica transcendental: estudia la sensibilitat i les condicions del coneixement sensible que possibiliten que en les matemàtiques existeixin judicis sintètics a priori.
- Analítica transcendental: estudia l’enteniment i les condicions del coneixement intel·lectual que fan possible l’existència de judicis sintètics a priori en la física.
- Dialèctica transcendental: estudia la raó i si la metafísica pot o no formular adequadament judicis sintètics a priori.
1. Estètica transcendental (la sensibilitat)
“Tot el nostre coneixement comença en l’experiència, però no tot ell procedeix de l’experiència.”
Kant afirma que no es pot dubtar que tots els nostres coneixements comencen amb l’experiència. El coneixement s’inicia en rebre alguna cosa que ve de l’exterior, és a dir, la sensibilitat.
Perquè hi hagi coneixement, s’ha de produir la unió d’un element material (a posteriori) amb un element formal (a priori):
- Matèria: el contingut del nostre coneixement (impressions sensibles).
- Forma: el continent del nostre coneixement (formes pures o a priori de la sensibilitat).
Aquestes formes pures a priori que la sensibilitat imposa a les coses que venen de l’exterior són l’espai i el temps.
L’espai i el temps no són propietats de les coses, sinó les condicions a priori que fan possible l’experiència: són una estructura posada per la sensibilitat mateixa en l’acte de conèixer. Són la nostra manera d’organitzar el que ens arriba de l’exterior.
El resultat de la suma de les intuïcions empíriques i les intuïcions pures (espai i temps) és el fenomen. El fenomen és el que es representa en la meva sensibilitat després d’haver estat filtrat per l’espai i el temps. Més enllà del fenomen està el noümen (la cosa en si), que és incognoscible.
Aquest anàlisi de la facultat del coneixement sensible ens dona la resposta a la possibilitat dels judicis sintètics a priori en les matemàtiques. Allò que els fa possibles són l’a priori d’aquesta sensibilitat (espai i temps), que organitzen la matèria procedent de l’experiència.