Critica del poema la balanguera

*3)DEMÀ SERA UNA CANÇÓ* Ab dol, ab gauig, ab mal, ab Sanitat. PERE MARCH. ANIMAL de records, lent i trist animał, ja no vius, sols Recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, Apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes ¿solemnes?-
del record. Et Permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es Projectava, del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, Les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre féieu l'amor en aquella Terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn Fresca i suau per on les teues mans o els teus besos anaven, la glòria d'unes Teles alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la brossa que Creixia, adorable, de sobte, entre unes teules. Animal de records, lent i trist Animal._____ «DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ»resumDes del present el jo líric recorda el passat, S’autodefineix com un “animal de records”. El moment més felíç el d’escriure Poesia del record. Recorda les sessions al cinema amb l’estimada, l’Albereda, El riu i com feien l’amor en una terrassa la nit de Sant Josep mentre Esclataven les carcasses en el cel. Des del present segueix recordant la Suavitat i frescor de la carn de l’amada, les carícies i els besos en un entorn Alegre i adorable./En definitiva, l’autor, ja vell, reflexiona sobre el Passat i l’evoca perquè representa la vida, mentre que en el present únicament Hi ha la memòria. Aquest acte el fa reviure la passió amb què gaudia de l’amor I de l’existència, en contrast amb la tristesa de la seua realitat actual./// tema és el record de l’amor, un amor carnal, sexual, Tal i cm s’explicita en el vrs 13 (“mentre fèieu l’amor en aquella terrassa”) O el 15 (“penses la carn fresca i suau // per on les teues mans o els teus Besos anaven,”/Per a E, l’amor és la força bàsica que mou les Persones i és l’essència dl goig, de la passió de viure malgrat les Circumstàncies adverses./// passat des d’un present. Com és vist el passat? I el present?/El passat representa la vida, l’amor, la passió./El present sols conté el record, la memòria; el present Se relaciona amb la tristesa (“ANIMAL de records, lent i trist animal, // ja no Vius, sols recordes...”) L’evocació de l’amor passat també s’entén com a Denúncia de les dificultats que provocava la situació política per a L’expressió lliure d’eixe amor.///relació entre el títol i el contingut del P/La relació ve donada per l’evocació del passat, ja q en Futur pròxim (demà) la seua vida sols podrà ser cantada, recordada, ja no hi Haurà realitat.///L’espai:  al  tx; a quin Lloc remeten? Com són? Quina és la seua relació amb el jo líric o el tu líric?/Al t apareixen espais i topònims clarament Identificables pel lector per la seua proximitat (València, l’Albereda, el riu, La fira). Ens remeten a la ciutat de València./Pretenen que el lector identifique i reconega com a propi L’espai i la vivència que el jo líric li transmet. L’ús d’una toponímia precisa I concreta contribueix a la universalitat del text.
/// t s’adreça a una segona persona del singular (“ja no vius, sols recordes...”), i també s’hi fa referència a una segona Persona del plural (“mentre fèieu l’amor...”). /Aquest text és el que s’anomena poema diàleg, perquè el Jo es desdobla en un Tu; per tant en aquest cas la segona persona és una Projecció de la primera. En alguns poemes d’Estellés, i aquest és possiblement Un d’ells, en el Tu també es pot projectar el lector, que vol fer seua l’experiència Pròpia del poeta, compartir-la, ja que les vivències són comunes./La segona persona del plural es refereix al Tu i a L’estimada.///3 parts.  atenent tant al contingut com a la temporalitat? Raona-ho.La 1 part està formada pels tres primers versos. En Aquesta part des d’un present el tu poètic recorda la seua vida anterior, el Passat./Des del vers quart fins el dinové, s’evoca la felicitat, La passió, la plenitud del passat. El text s’emmarca en el passat./El darrer vers és la darrera part. Ací es repeteix el Primer vers del poema i amb ell passa a identificar-se al Tu líric i s’hi Produeix un retorn al present.///mètrica El p consta de 20 versos alexandrins, de 12 Síl·labes, amb cesura en la sisena síl·laba (6+6) A – NI – MAL – de – re - Cords, //lent - i - trist – a – ni - Mal, (6+6) ja - no - vius, sols - re - cor (des.) // Ja - no - vius, - sols - Re - cor (des.) (6+6) Els versos són blancs, és a dir, no tenen rima entre si, Però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides (alexandrins amb cesura en La sisena síl·laba)/// figures retòriques/Cal assenyalar el desdoblament de veus que apareix al Text./Hi trobem una pregunta retòricaal vers 6 (“-¿solemnes?-”) La repetició, com En altres poemes, és la base del text en gran mesura. Hi apareix la repetició Com element que li dona ritme i musicalitat al text; el vers inicial “Animal de Records, lent i trist animal,” hi apareix tres vegades./Tmbé hi trobem la repetició d’estructures per exemple al Vers 2 (“ja no vius, sols recordes, Ja no vius, sols recordes”)./Tmbé hi veiem l’ús de l’asíndeton, figura que ens mostra La successió com un sumatori d’elements; s’hi pot detectar als versos 8-12 (“les butaques [...] tota València en flames...”)./L’ús de l’asíndeton en les enumeracions i les aposicions (v 5: “No els versos estellats, apressats, que escrivies”) li donen un ritme Constant al poema.//////////////////////

4)ELS AMANTS La carn vol carn. AUSLAS MARCH. "NO hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han Passat moltes De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra Entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable. Com un costum Pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es Desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens Ajunta, ens empeny. Coses, Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el Tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una Orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga De la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances De Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, Comprenem que som bàrbars, i que això no Déu ser, que no estem en l'edat, i tot Això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com Nosaltres en són parits ben pocs."-------- resumEl jo líric s’alterna amb l’ús de la primera persona del Plural que inclou la seua parella amatòria. Comença afirmant hiperbòlicament la Unicitat que tenien com a amants. Recorda l’amor passat a partir de l’escena Quotidiana d’estendre la roba, un amor passional, delirant, que, malgrat L’edat, encara torna en el present. No conceben l’amor com una relació Idealitzada, ROMàntica, marcada per les normes i “l’educació”./L’ideal d’un amor exclusivament intel·lectual es veu Impossibilitat per la consciència i l’experiència d’un amor concebut com una Exaltació hedonista que ho arrasa tot. És per això que en els tres últims Versos els amants reflexionen exhaustos sobre el seu comportament: «comprenem Que som bàrbars, i que això no Déu ser». Malgrat la cavil·lació, podem preveure Que tornaran a actuar de la mateixa manera quan els torne a empényer el desig Irreprimible.///tem és l’amor apassionat i salvatge que Perviu en el temps. Els amants s’han estimat amb un “amor brusc i salvatge” (vers 15), i ara aquest amor retorna (vers 15-17: “i tenim l’enyorança amarga De la terra, // d’anar a rebolcons entre besos i arraps”) malgrat l’edat (vers 22-23: “comprenem que som bàrbars, i que això no Déu ser, // que no estem en L’edat, i tot això i allò.”)///comparacion ausias Març:En el t d’E s’hi reformula la dicotomia entre L’amor carnal i l’amor entès “com un costum amable”; i com podem vore el poeta De Burjassot reivindica un amor passional, carnal./// recorda un passat des d’un present. Quina és la relació que hi ha entre el passat i el present?En aqt p el passat és vist com un passat felíç, un Temps en el qual triomfa l’amor, però és un amor passional, viu. Aquest passat En certa manera es projecta sobre el present, ja que el jo líric no es limita a Recordar-lo, sinó que, malgrat l’edat (versos 21-23) aquest amor passional, Carnal, torna a aparèixer i prendre els dos amants (versos 5-6)///En aqst p sols es fa referència a un topònim, València. És rellevant en el tx o per contra no aporta res a la p o a la Concepció general del Ll de M?/En aquesta p sols es fa referència a un topònim, València, prò es tracta d’un topònim molt important que s’adiu amb la Concepció general del Ll de M. és emmarca la seua obra en el Seu espai més pròxim i el reivindica, la seua València.///mètrica :El pconsta de vint-i-cinc versos, són versos Alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. (6+6)/NO - hi ha –vi - aa – Va - lèn (ci a)// dos – a -mants - com – no – sal (tres.) (6+6)/Fe – roç - ment - ens - amà (vem) // des - del – ma - tía - la - nit. (6+6) Els versos són blancs, és a dir, no tenen rima entre si, però Sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides (alexandrins amb cesura en la Sisena síl·laba)///tres partss quines son  atenent tant al contingut com a la seua distribució tipogràfica? /Tipogràficament el poema està clarament dividit en tres Parts, ja que el primer vers i els dos darrers (versos 24 i 25) es troben Separats del cos central i l’emmarquen. Aquests tres versos (el primer i els Dos darrers) apunten a la reivindicació hiperbòlica d’un amor únic i Irrepetible./El cos central, al seu torn es pot dividir en dues parts./La 1 part del cos central abasta des del vers segon Fins el catorzé; ací ens parla del record de l’amor passat a partir d’una Escena quotidiana (estendre la roba), i com, de sobte, renaix aquest amor; un Amor que no és “un costum amable”./La 2 part del cos central comprén des del vers Quinze fins el vint-i-tres. Ací ens mostra com és el seu amor, “un amor brusc i Salvatge” i el contraposa a l’amor ideal, ROMàntic, representat per Petrarca, Riba, i Bécquer./// lèxic aquesta poesia barreja vocabulari Referent a la quotidianitat i molt pròxim al lector amb un altre més clarament Identificable com a “poètic”. Podries extraure exemples dels dos casos?/Al tx apareix un lèxic que podem qualificar cm a propi De la quotidianitat, és un lèxic col·loquial, encara que s’ha de recalcar que Es tracta de lèxic normatiu, sense dialectalismes que s’aparten de la Normativa. Aqst lèxic o bé ens remet a accions pròpies de la realitat més Immediata de les classes populars, o és un lèxic que no s’ha considerat mai com A “poètic”: “estendre la roba”; “rodolar per terra”, “amor brusc i salvatge”, “anar a rebolcons entre besos i arraps”, “tombats en terra de qualsevol Manera”, “que no estem en l’edat, i tot això i allò”./Al costat d’aquest lèxic en trobem d’altre més propi del Que tradicionalment s’ha entès com a llenguatge poètic: “No comprenem l’amor Com un costum amable” “com un costum pacífic ce compliment i teles”, “el cast Senyor...”, “un amor educat”, “en marxa el tocadiscos, negligentment besant-se, Ara un muscle i després el peçó d’una orella.”/A més a més, cal assenyalar les referències a poetes Autors de la literatura universal com són  López-Picó,  Petrarca,  Riba i  Bécquer Les referències als clàssics i L’ús del lèxic identificat tradicionalment ab el llenguatge poètic, així com Les figures retòriques assenyalades més amunt, contribueixen a dignificar la Literatura escrita en català, ja que fins aquest moment es tracta d’una Literatura que no gaudeix de la consideració pròpia i inherent a les grans Literatures. Aquests elements també li donen contundència expressiva al text.///lèxic quotidià i col·loquial i les referències a Una realitat pròxima a les classes populars, fa que el text no caiga en un Retoricisme buit i gratuït.///La “senzillesa” del text està bastida damunt d’una Gran quantitat de figures retòriques com hipèrboles, hipèrbatons, Paral·lelismes, metàfores, antítesis, o exclamacions retòriques (també hi ha un Quiasme final: “No hi havia a València dos amants com nosaltres // car d’amants Com nosaltres en són parits ben pocs.”) Pots identificar algun exemple de Cadascuna d’aquestes figures literàries?/Hipèrbole: “No hi havia a València dos amants com Nosaltres.”/Hipèrbatons: “Feroçment ens amàvem des del matí a la Nit.” (adverbi inicial)/Paral·lelismes: “Han passat anys, molts anys; han passat Moltes coses”/​​“Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses”/Metàfores: “De sobte encara em pren aquell vent o l’amor”/Antítesis: “Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.”/“i ens tomba En terra els dos, ens ajunta, ens empeny.”/Exclamació retòrica: “Què voleu que hi faça?...”/// En el tx E apareixen els poetes Josep Ma López Picó, Francesco Petrarca, Carles Ribai Gustavo Adolfo Bécquer. Per què creus que Estellés fa referència a Ells en la poesia “Els amants”?/Aquests autors en les seues obres han tractat el tema de L’amor, però hi han mostrat un amor idealitza, ROMàntic, “educat”. Estellés el Que fa en el text és contraposar la seua concepció de l’amor (un amor Passional) a l’amor preconitzat per aquests autors.