Criteris d'avaluació educació infantil

L’AVALUACIÓ “Diga’m com avalues i et diré com ensenyes”: La manera d’avaluar determina la teva manera d’ensenyar, ja que depenent de la metodologia emprada prioritzaràs l’aprenentatge individual dels infants, equitativament, o no. La manera d’avaluar condiciona les dinàmiques d’aula i la resposta del nen. Si avalues amb qualificacions probablement enfocaràs les classes cap a un examen memorístic. Avaluar no és corregir. Avaluem seguint uns criteris d’avaluació no establerts, en canvi corregim el que està correcte o incorrecte. El llenguatge oral, per exemple, és molt difícil quantificar o avaluar. Si es fa una avaluació formativa, permetràs que el resultat sigui millor, ja que no et fixes només en el resultat final sinó que en el procés. Avaluació formativa: avaluar per aprendre. Fuig del concepte de corregir. L’avaluació l’associem sempre a emocions negatives, a posar notes…

És possible una altra avaluació?

Perquè l’avaluació sigui significant haurà de servir per aprendre. Darrera de l’avaluació hi ha emocions, sentiments… i alhora la presa de decisions: com faig per superar el que no m’ha servit de res o em rendeixo. L'avaluació va molt lligada a l’èxit o fracàs escolar.  Per tant, avaluar ha de ser un recull d’evidències. Aprendre és gratificant? Activar el múscul de l’aprenentatge et fa sentir millor. Quan el cervell aprèn, deixa anar plaer (dopamina). Es pot aprendre sense avaluar? No, si considerem que l’aprenentatge és revisar les idees que tenim, de fer, de parlar, de sentir i les nostres maneres de pensar. Totes les persones construeixen.
Aprendre no és acumular sabers. Aprendre és ser conscients del que sé, del que sé fer i del que penso. I a partir d’aquí posar mesures per millorar

Escola invertida: l'avaluació entesa com a regulació. Actuar en funció del que ja tenim. El centre de l’escola serà avaluar regularment. L’avaluació és el motor d’aprenentatge. Quin paper té l’alumnat en el procés d’avaluació? Els infants han de veure els seus propis errors. Corregir és detectar dificultats. No estem identificant nivells, ni avaluant. Però realment la correcció només la poden fer els infants que s’han equivocat, autocorrecció o autoavaluació. Com podem fer que els infants se n’adonin dels seus errors? Els hem d’ajudar donant eines com: Donant a conèixer els criteris d’avaluació. Fent ús de la coavaluació, que va bé per quan no veuen els seus errors. Així fem que els infants siguin independents. L'autonomia és un aspecte clau per aprendre. Però al final els mestres hem de posar notes. És una contradicció? La nota és una certificació del que hem après. El repte és aprendre. A tots ens agrada tenir bons resultats, sobretot després de posar-hi esforç. Els infants també es poden posar la nota, reconeixent si han après o no amb l’ajuda dels mestres. Que els infants es posin nota serveix per conèixer-se a un mateix, per veure les seves frustracions i límits.

Hem d’aconseguir que els infants reconeguin les seves limitacions i que adquireixin un mínim de coneixements

Nosaltres com a mestres hem de planificar independentment de l’entorn familiar. Pot ser una variable a tenir en compte però no pot ser la nostra justificació.

Canviar l’avaluació és canviar-ho tot, és canviar la visió

Per tant quan parlem de didàctica de la llengua oral parlem d’avaluació formativa i formadora.