Criteri de correspondència, coherència, evidència y utilitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,76 KB

Criteri de correspondència:Un enunciat es vertader si és refereix a un estat de coses que efectivament, es produeixen en la realitat és a dir si descriu l?objecte o els fets tal com són. . I es fals si es refereix a un estat de coses que no és dona en la realitat.Per tant només és pot aplicar a proposicions que es refereixen a fets.Criteri de coherència:Una proposició és vertadera si és coherent o no és contradiu amb elles.Aquest criteri també és refereix a fets. la veritat d?una proposició s?estableix però no per el que afirma sinó per la seva relació lògica. Això vol dir que una proposició és vertaders si encaixa en un conjunt de proposicions.Criteri d?evidència:Una proposició és vertadera si la ment no pot deixar-la de acceptar-la com a vertadera.Davant de allò que és evident el subjecte no dubta. Però pot ser que la ment no pot deixar de acceptar una cosa con vertadera però en canvi la proposició pot ser falsa per tant la certesa no equival a la veritat.Criteri de utilitat:Aquest criteri és defensat per els filòsofs pragmàtics i és pot entendre de dues maneres:útil ?com el que funciona?: una proposició es vertadera si ens proporciona avantatges. Pot ser que a algú li proporcioni avantatges i a uns altres no per tant aquest criteri no és pot fer servir per discriminar proposicions vertaderes i falses.Útil ?com el que esta verificat?: una proposició és vertadera si el subjecte prova que els fets es verifiquen.Fonts del coneixement:La percepció o experiència sensorial: és una facultat i un procés cognitiu per mitja del qual interpretem i interioritzem un conjunt de sensacions, i el resultat de la facultat perceptiva./Fase física: a través d?un estímul tenim sensacions d?objecte externs i d?estats interns./Fase fisiològica: a través d?un corent nerviós transmeten la informació (sensacions) al cervell./Fase fisiològica: el cervell processa, interpreta i identifica la sensació rebuda. Quan la sensació es coneguda parlem de percepció. La raó: és una facultat específicament humana per mitjà de la qual pensem i coneixem intel·lectualment. I ens permet deliberar el que podem fer. Té 3 funcions:conceptualitzar l?experiència sensorial, i formar d?aquesta manera conceptes.Relacionar conceptes o percepcions conceptualitzades, la qual cosa origina proposicions.I relacionar proposicions per crear raonaments.El raonament: és un procés cognitiu a través del qual la raó estableix una relació lògica entre proposicions per tant ens permet obtenir coneixements i creences a partir d?unes altres. L?autoritat: és la font de coneixement que complementa les dues precedents. La utilitzem com a font de coneixement, estem suplint la pròpia percepció ol a raó.Creença: es una proposició a la qual assenteix un subjecte que actua com si la proposició fos verdadera. Les creences poden estar més o menys justificades racionalment i, fins i tot, no estar-ho en absolut. Creença racional: és una creença que esta adequadament i suficientment justificades amb raons. Direm que algú te bones raons per creure una proposició si :La seva creença es una proposició analítica, es adir una proposició la veritat de la qual només depèn de l?estructura gramatical i semàntica del llenguatge en el que se expressa./La seva creença es una proposició sobre un objecte que han comprovat testimonis fiables./La seva creença es una proposició deduïda de una altre proposició que es racional creure./La seva creença es una proposició d?una teoria científica vigent en el nostre temps. La ciència pot se la millor opinió.------Una creença racional pot ser falsa perquè la racionalitat d?una creença no garanteix la veritat, con més i millors raons tinguem per donar suport a les nostres creences, menor serà la probabilitat de error. Conjunt racional de creences: es un conjunt de creences racionals, coherents entre si i revisables.son mutuament compatibles.El saber: és una creença racional i verdadera que significa tenir informació verdadera i tenir bones raons per considerar-la verdadera.El llenguatge: és la capacitat que tenen els humans de construir el seu pensament i expressar-lo mitjançant símbols.Llenguatge, coneixement i realitat:La interdependència entre tots tres és que coneixem el món a través del llenguatge.Fora del llenguatge no tenim una percepció integrament significativa i per tant, no hi ha món. I ampliem el món i millorem la percepció mitjançant que aprenem paraules i posem nom a les coses.La llengua mediatitza i determina les nostres creences i el coneixement i en definitiva la nostra concepció del món. La llengua es un factor cultural que condiciona, juntament amb les nostre facultats especifiques i la nostra personalitat, al coneixement que tenim del món; fora del llenguatge no hi ha món. La llengua determina la nostra percepció del món.Llenguatge i coneixement filosòfic:A la realitat llenguatge i pensament són indeslligables. Filosòficament mitjançant el llenguatge el pensament filosòfic és lingüístic, no s?escapa del llenguatge s?ha de pensar per tant que quan la filosofia intenta pensar (com és) la realitat el que fa és no pensar en ella mateixa sinó que pensa en el llenguatge.

Entradas relacionadas: