Cristianisme: Influència, Conceptes i Sant Agustí

Cristianisme: Un Canvi Profund

L'aparició del cristianisme provoca un canvi profund tant en el món clàssic com en el filosòfic. En menys de tres segles (30-323, edicte de Constantí), el cristianisme passa de ser perseguit a ser la religió gairebé oficial de l'imperi.

Segles IV - XV

Nova manera de veure el món i pensar, fruit de la confluència, diàleg i entramat del pensament grec i el pensament religiós.

Revelació

Treure el vel. Allò que sabem de Déu ho sabem només perquè Ell mateix ho dóna a conèixer i se'ns dóna a conèixer. Estableix una relació dialògica (un Tu que se m'adreça i al qual em puc adreçar i parlar). Déu-persona = trencar la distància i es revela = conèixer realment a Déu.

Història de la Salvació

Déu es fa present en la història com algú que ens vol ajudar. "Déu fa nostra la nostra història" i així li dóna sentit.

Creació

El concepte de creació, en sentit estricte "ex nihilo" (del no-res), i per tant l'absoluta transcendència de Déu respecte al món i l'absoluta dependència d'aquest respecte a Déu, és original i pròpia del judeocristianisme. L'única cosa eterna és Déu i per la seva voluntat crea el no-res.

Imatge de Déu

En les religions monoteistes, Déu crea l'home com a fill i interlocutor seu en fer-lo a "imatge i semblança" d'ell. La relació correcta no serà ni d'oposició (Prometeu) ni d'igualtat (Adam) sinó paternofilial (Déu com a pare de tots és origen i fi ofert a la llibertat de l'home). El problema del mal es transforma, és conseqüència del pecat.

Moral

Basada en la fe i no en el coneixement (Sòcrates). Influeix molt en el cristianisme. El fet predominantment moral de la filosofia.

Sant Agustí d'Hipona (354-430)

Vida

Neix a Tagaste (Algèria), estudia retòrica a Cartago i durant un temps va ensenyar-la. Joventut plena de plaers i diversions = maldecaps per a Santa Mònica (mare). Influències:

• Maniqueisme: existència de dos principis coetanis, el Bé i el Mal, en lluita permanent.
• Estoïcisme de Ciceró: orienta cap a la saviesa i la filosofia.
• Sermons de Sant Ambròs de Milà i el neoplatonisme.

386 = es converteix i torna a Tagaste.

391 = ordenat sacerdot.

395 = bisbe d'Hipona.

430 = mort a l'assetjament dels bàrbars a la ciutat.

Escriu obres filosòfiques, teològiques i exegètiques, que són la base del pensament cristià a l'època medieval. Destaquen per la seva influència i actualitat les Confessions, Soliloquis i La Ciutat de Déu. Sant Agustí és el darrer gran filòsof de l'època grecoromana i el primer que entén la seva recerca filosòfica com una profundització en el propi món interior.

Pensament

L'evolució vital i intel·lectual de Sant Agustí és el resultat d'una recerca apassionada de la veritat en si mateixa, la saviesa (en sentit grec) que si l'home l'assoleix troba en ella la felicitat.

Tres Nivells de Coneixement

1. Coneixement Sensible: el que tenim de les coses a través dels sentits, imperfecte i només vàlid com a punt de partida de l'autèntic coneixement.
2. Coneixement Racional: la raó compara les dades amb els models, les idees de la ment divina (rationes seminales) i així pot fer judicis. Realitat intel·ligible i invisible > sensibles i l'esperit que les descobreix i contempla.
3. Coneixement Contemplatiu: les realitats no subsisteixen separades, formen una sola realitat, que Sant Agustí anomena sempre Veritat i que identifica amb Déu. Tota realitat és, però no és l'Ésser veritable. Plató diu que la procedència i dependència dels éssers respecte de l'Ésser l'expressa en termes de participació: els éssers que no són l'Ésser participen, reben el ser de l'Ésser. Aquest coneixement és possible per la il·luminació (fe). L'home depèn de la fe per assolir el coneixement suprem (crede ut intelligas), el coneixement que després il·lumina tant la realitat com la mateixa fe, que ha trobat la raonabilitat del creure (intellige ut credas).