Crisi i Totalitarisme al Segle XX

La Revolució d'Octubre

La lentitud amb què es duia a terme la reforma agrària i el manteniment de Rússia en la guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien derrocar el govern provisional i instaurar el socialisme. El 25 d'octubre, els soviets, impulsats pels bolxevics, es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destruir el govern provisional. Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer. El nou govern soviètic va establir les primeres mesures revolucionàries: les terres van ser expropiades per repartir-les entre els pagesos, i les fàbriques van quedar sota el control de comitès obrers. A més, es va signar la Pau de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, que va comportar per a Rússia pèrdues territorials importants.

Del Crac Borsari a la Gran Depressió

Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt superior al valor real i que no continuarien pujant de manera indefinida. La desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d'octubre del 1929 (dijous negre) una gran onada venedora va afectar la Borsa de Nova York. Molts inversors es van arruïnar i el pànic es va estendre entre els ciutadans. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs. En pocs anys, la crisi borsària es va propagar a gran part de la indústria, el comerç i l'agricultura, i va provocar una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).

La Lluita Contra la Crisi: el "New Deal"

El 1932, un dels pitjors anys de la Gran Depressió, va guanyar les eleccions un demòcrata, Franklin D. Roosevelt, que proposava un nou programa per afavorir la recuperació econòmica i treure el país de la crisi. Fou l'anomenat New Deal (Nou repartiment), que defensava la intervenció de l'Estat per reactivar l'economia.

L'Ascens del Feixisme

En aquesta situació de crisi, va sorgir la figura de Benito Mussolini, que, el 1919, va crear els fasci de combat (anomenats camises negres). Eren uns grups paramilitars amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer a base d'atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders. El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris a Itàlia. El nou partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l'Església Catòlica i del mateix monarca, Víctor Manuel III. En les eleccions del 1922, el Partit Feixista només hi va aconseguir 22 diputats d'un Parlament de 500. Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres.

Hitler i el Partit Nazi

En el seu programa de partit destacava:

• Va prometre treball per a tothom.
• Reduir beneficis industrials.
• Millorar els salaris.
• Avançar cap a una societat més solidària.

En els seus discursos va atacar principalment: els jueus, els comunistes i els demòcrates.

El Nazisme al Poder

Les conseqüències de la crisi del 1929 van ser molt dures a Alemanya. La retirada de capital americà va arrossegar molts bancs a la fallida i al tancament de fàbriques (atur). El 1932 hi havia més de sis milions d'aturats a Alemanya. Burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats es van sentir atrets per les promeses del partit nazi. El partit nazi va començar a comptar amb el suport de personalitats de la indústria i de les finances i a disposar d'ajuts econòmics. En les eleccions del 1932 el partit nazi va aconseguir 13 milions de vots i el gener del 1933 va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller. Els esquadrons nazis van incendiar el Reichstag (Parlament) i van acusar els comunistes. El 1934, després de la mort de Hindenburg, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich (Imperi).

La Dictadura Nazi

El 1934 els nazis van transformar Alemanya en una dictadura. Només va quedar autoritzat el partit nazi. L'estat nazi es basava en la superioritat de la raça ària i en la ideologia nacionalista. La universitat, el sistema educatiu, la cultura i l'art havien de seguir les consignes nazis. Es van crear llistes d'autors prohibits i es van realitzar actes públics per cremar llibres d'aquests autors. El nazisme donava a la dona un poder social molt marginal i limitava la seva activitat a les anomenades tres K (Kinder, Kirche, Küche - Nens, Església, Cuina). Es van crear les Joventuts Hitlerianes que s'encarregaven d'orientar l'oci i l'educació dels joves.

Autarquia Econòmica i Rearmament

L'estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que tenia com a objectiu aconseguir l'autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient. Es va donar prioritat a la indústria pesant, sobretot la d'armament, que va assolir un gran desenvolupament.