Crisi de la Restauració a Espanya (1898-1931)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,81 KB
La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
El reformisme dinàstic
Les reformes de Maura i Canalejas
A la primavera del 1901, quan va fer 16 anys, va pujar al tron el monarca Alfons XIII. Aquest moment va coincidir amb una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics. L’any 1903 va arribar al capdavant del Partit Conservador Antonio Maura i la mort de Sagasta va consolidar José Canalejas al front del Partit Liberal.
Les forces d'oposició
El republicanisme lerrouxista
El republicanisme va ser la força principal d'oposició, juntament amb els catalanistes, i va constituir la minoria parlamentària més nombrosa al començament del segle XX. Ara bé, la fragmentació dels republicans en diversos grups va afeblir la seva força electoral i, per tal d’unir esforços, el 1903 es va crear una nova Unió Republicana, encapçalada per Nicolás Salmerón.
Carlisme i tradicionalisme
La mort de Carles de Borbó (Carles VII) l’any 1909 va convertir el seu fill Jaume de Borbó en el nou pretendent a la corona. Les disputes al si del partit van continuar arran de la Primera Guerra Mundial i un sector del partit es va manifestar germanòfil. Llavors, un dels seus militants, Juan Vázquez de Mella, va abandonar la militància i el 1919 va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista.
Les forces obreres: socialisme i anarquisme
Els socialistes mantenien la seva força a Madrid i al nord d’Espanya, i els anarquistes continuaven sent majoritaris entre la classe obrera catalana, la més nombrosa d’Espanya, i tenien una presència important a Aragó, València i Andalusia.
L’anarcosindicalisme
La tendència anarcosindicalista, que havia tingut un paper destacat en la vaga general de Barcelona de l’any 1902 per la reducció de la jornada laboral i l’augment salarial, va promoure, l’any 1907, la creació de Solidaritat Obrera.
Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
La consolidació de la Lliga Regionalista
La burgesia catalana va creure oportú fundar, el 1901, un partit propi: la Lliga Regionalista. El programa se centrava a demanar l'autonomia política i administrativa, i a lluitar contra el caciquisme i la falsedat del sufragi.
La coalició Solidaritat Catalana
Què és la Solidaritat Catalana? Una àmplia coalició de partits de Catalunya –s'hi van incorporar des dels carlins fins als republicans– sorgida com a defensa col·lectiva i unitària davant la publicació de la Llei de Jurisdiccions.
L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
El trist record que la guerra de Cuba havia deixat entre les classes populars va comportar que, l’any 1909, quan es va fer una nova lleva, esclatés una violenta protesta popular a diferents indrets de Catalunya, però sobretot a Barcelona.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El procés de formació
Les llargues pressions dels partits polítics catalans, sobretot de dreta i de centre, van aconseguir que el 1914 es constituís la Mancomunitat de Catalunya, mera unió de les quatre diputacions provincials catalanes, sense més recursos ni competències que les de les diputacions que la componien.
L’obra de govern de la Mancomunitat
L'actuació de la Mancomunitat va seguir dues direccions fonamentals: d'una banda, crear una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic; de l'altra, portar a terme un projecte cultural i educatiu.
La crisi del 1917
L’impacte de la Gran Guerra
El tradicional aïllament de la política exterior havia deixat Espanya al marge dels sistemes d'aliances anteriors a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Aquesta orientació política va facilitar la declaració de la neutralitat espanyola per part del govern presidit pel conservador Eduardo Dato des de l'any 1913.
La descomposició del sistema (1917-1923)
La fallida dels governs de concentració
Amb la crisi del 1917, l'alternança en el poder entre conservadors i liberals va fer fallida. Per tal de sortir de la crisi es van crear dos governs de concentració integrats per liberals, conservadors, reformistes i, per primer cop, la Lliga Regionalista va entrar a formar part del govern de l'Estat.
La conflictivitat social
Un dels períodes de més conflictivitat social a Barcelona va ser el comprès entre els anys 1919 i 1923, amb el rerefons de la crisi de la postguerra mundial. L'agitació va arrancar en la vaga de la Canadenca, per motius laborals, el febrer de 1919.
El desastre d’Annual
El desastre militar d'Annual, al Marroc. Les tropes espanyoles, comandades pel general Fernández Silvestre, hi van rebre un cop molt fort per part dels independentistes marroquins, comandats pel cabdill Abd el-Krim. L'exèrcit espanyol va fugir a la desbandada fins a Melilla i va tenir més de 12.000 baixes.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Les causes del cop militar
El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera s'inscriu en un context mediterrani en què ja hi havia altres dictadures.
La reorganització de l'Estat
L'objectiu principal de Primo de Rivera era imposar l'ordre públic a qualsevol preu i per això es va rodejar d'un grup de generals i va constituir un Directori Militar amb la pretensió d'arreglar els problemes del país.
La política econòmica i social
El tercer objectiu era millorar l'economia del país. Es va continuar la política d'intervenció en els afers econòmics, fomentant la creació de monopolis estatals.