La Crisi de la República Romana: De Juli Cèsar a l'Imperi

La crisi de la República Romana

Conflictes i guerres civils

• Guerra social (91-88 a.C.): Va comportar l'extensió de la ciutadania romana a la resta dels pobles itàlics.
• Guerra civil (88 a.C.): Enfrontament a Roma entre Màrius (partit popular) i Sul·la (partit senatorial). Sul·la va ser dictador des de l'any 82 a.C. fins a la seva mort.

Pompeu el Gran

General i cònsol que va destacar en campanyes a favor de Sul·la. Va obtenir una immensa glòria en eradicar els pirates que pertorbaven el comerç al mar Mediterrani, sotmetre l'Àsia Menor i conquerir Síria.

L'ascens de Juli Cèsar

Membre d'una de les famílies més importants de Roma, es considerava descendent de la deessa Venus i es va decantar per les propostes democràtiques de Màrius. Va iniciar la seva carrera militar a l'Àsia Menor i, l'any 69 a.C., va ser nomenat qüestor de la Hispània Ulterior. Gràcies a diversos nomenaments, es va congraciar amb la plebs i els aristòcrates.

La dictadura de Juli Cèsar

Cèsar va controlar el món romà i va establir reformes clau:

• Implementació del calendari julià.
• Concessió de la ciutadania a regions de la Gàl·lia.
• Augment del nombre de senadors.

Els partidaris de la República van decidir posar fi a la seva vida. Va ser assassinat el març del 44 a.C. davant l'estàtua de Pompeu, rebent 23 punyalades. Entre els executors hi havia Brutus, el seu fillat.

El Primer Triumvirat (59-52 a.C.)

Govern format per tres grans polítics amb molt de poder:

• Cras: Representant dels rics.
• Pompeu: Comandant de l'ordre senatorial.
• Juli Cèsar: Líder del partit popular.

Constituït l'any 60 a.C., establia un repartiment personal del poder: Pompeu va rebre Hispània, Cras Síria i Cèsar les Gàl·lies. Cras va morir el 53 a.C. en una campanya militar contra els parts (poble que vivia a l'actual Iran).

El Segon Triumvirat (43 a.C.)

Després de la mort de Cèsar, es va produir un buit de poder. El Senat va instituir com a magistratura oficial per a 5 anys el segon triumvirat, format per:

• Octavi: Successor previst pel mateix Cèsar.
• Marc Antoni i Lèpid: Lloctinents de Cèsar.

Espectacles i societat romana

Amfiteatres

Edificis grans de forma el·líptica amb grades disposades al voltant d'una arena central. El Colosseu de Roma n'és l'exemple més famós, amb una façana formada per grans arcades en quatre pisos. Tenia capacitat per a 60.000 persones distribuïdes per classes socials, amb una llotja reservada per a l'emperador i la seva família. S'hi realitzaven batalles navals i combats.

Venatio i Venatores

• Venatio: Baralles entre animals.
• Venatores: Especialistes que es jugaven la vida lluitant contra feres salvatges.

Finalment, amb l'arribada del cristianisme, es van prohibir els espectacles als amfiteatres.