Crisi de la Monarquia Borbònica i Ascens de Nous Règims a Espanya

1. Crisi de la Monarquia Borbònica

Carles IV i Napoleó

Carles IV es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya i va autoritzar l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal.

Aixecament del 2 de maig de 1808

El 2 de maig de 1808 va haver-hi un aixecament contra les tropes franceses. Es va crear una Junta Suprema Central i grups de patriotes es van organitzar en guerrilles.

Les Corts de Cadis

La Constitució, aprovada el 1812 (La Pepa), establia els principis bàsics del liberalisme polític. Però la situació bèl·lica va impedir l'aplicació d'allò legislat a Cadis.

Restauració de l'absolutisme

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814, fet que va suposar el retorn a l'antic règim.

Trienni Liberal (1820-1823)

Protagonitzat pel coronel Riego, el rei es va veure obligat a acatar la Constitució del 12, a decretar una amnistia i a convocar eleccions.

Fallida de l'absolutisme

El conflicte dinàstic va sorgir perquè Ferran volia que la seva filla fos reina, però el seu germà Carles no.

• Carlisme: noblesa agrària, clero i pagesia del nord-est espanyol.
• Isabelins: sector liberal dividit en moderats i progressistes.

Revolució del 1868

Va esclatar el setembre del 1868 amb la insurrecció de l'esquadra del brigadier Topete a la badia de Cadis. Isabel II va ser destronada.

Monarquia Democràtica

L'elegit va ser Amadeu de Savoia, amb l'oposició dels moderats, dels carlins i de l'Església.

Primera República (1873-1874)

L'any 1874 el general Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència al general Serrano.

Restauració Monàrquica

Alfons XII de Borbó va instaurar un nou sistema polític canovista amb el Partit Conservador (liderat per Cánovas, partidari de l'immobilisme polític) i el Partit Liberal (Sagasta, inclinat a un reformisme de caràcter més democràtic).

Crisi del 1898

Espanya va ser derrotada i va perdre les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Renaixença Catalana

El català va ser recuperat com a llengua literària i de cultura. Destaquen els Jocs Florals i Jacint Verdaguer.

2. La Revolució Russa

El 1917 va esclatar la Revolució Bolxevic a Rússia. El tsarisme era una autocràcia que governava per decret. L'agricultura era l'activitat principal i va sorgir el proletariat. S'havia fundat el Partit Socialdemòcrata Rus.

Revolució de Febrer

La Primera Guerra Mundial va provocar desastres militars i un descens de la producció agrícola, fet que va generar malestar entre els obrers i els pagesos. Es van organitzar en soviets (consells d'obrers, pagesos i soldats) que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia.

Caiguda del Tsarisme

El febrer del 1917, la revolució a Sant Petersburg va fer que el poder passés a un govern provisional dirigit per Kerenski.

Revolució d'Octubre

El 25 d'octubre, els soviets es van sublevar i es van fer amb el poder. Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer.

URSS

El 1922 es va crear l'URSS, un estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars. Es tractava d'un sistema totalitari.

La Pugna pel Poder

Lenin va morir el 1924. Trotski i Stalin es van enfrontar pel poder. Stalin es va convertir en secretari general del PCUS.

L'Stalinisme

Stalin va imposar una economia i una societat col·lectivitzada, va prohibir la propietat privada i va donar prioritat a la indústria pesant. L'economia era dirigida per l'Estat.

3. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial i Crisi del 1929

Els Estats Units es van convertir en la primera potència econòmica mundial. La crisi de superproducció (+demanda -oferta) va afectar l'economia global.

La Dona al Segle XX

La dona va començar a conduir cotxes, a fumar en públic, a lluir nous pentinats i a accedir a nous treballs.

El Crac del 1929

Va tenir lloc als Estats Units. Tothom volia vendre les seves accions i ningú volia comprar-ne. Molts es van arruïnar i molts bancs van fer fallida. El consum va minvar i l'atur va augmentar.

New Deal

Va guanyar el demòcrata Roosevelt, que defensava la intervenció de l'Estat en l'economia.

4. Feixisme a Itàlia

Itàlia va rebre el Trentino, Trieste i Ístria. La crisi econòmica va provocar una revolta social.

Ascens del Feixisme

Mussolini va crear el Fasci di Combattimento, que es va transformar en el Partit Nacional Feixista, amb el suport de la petita burgesia.

Dictadura Feixista

Es va restringir la llibertat i es va perseguir els adversaris polítics.

5. República de Weimar i Nazisme a Alemanya

A punt de finalitzar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la República de Weimar. Van ser anys de crisi, misèria i atur.

Hitler i el Partit Nazi

Hitler va fundar el partit NSDAP, que prometia treball per a tothom i millorar els salaris. Hitler culpava els jueus, els comunistes i els demòcrates de la crisi alemanya.

Nazisme al Poder

Les conseqüències de la crisi del 1929 van ser molt dures: retirada de capital, tancament de fàbriques i augment de l'atur.

Dictadura Nazi

No hi va haver eleccions i es va perseguir els opositors. L'administració pública i la judicatura van desaparèixer. Es va promoure la superioritat de la raça ària. El nazisme atorgava a la dona un paper social marginal.

6. Dictadura de Primo de Rivera i Segona República a Espanya

Crisi Política i Social

• Maura: president conservador.
• Canalejas: liberal.
• Lerroux: fundador del Partit Radical.

Setmana Tràgica

Deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona. L'oposició al reclutament de soldats per a la guerra del Marroc va ser la guspira que va iniciar el conflicte.

Dictadura de Primo de Rivera

Va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament, va prohibir els partits polítics i els sindicats, i va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.

Generalitat Provisional

Francesc Macià, dirigent d'Esquerra Republicana, va proclamar la Generalitat provisional.

Estatut del 1932

Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu i el president.

Revoltes del 1934

A Catalunya es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu.

Front Popular (1936)

Les forces de centreesquerra es van agrupar.

Divisió Política

Divisió entre dretes (que volien un cop d'estat) i esquerres (que volien una revolució social).

Aixecament Militar

Els sublevats es van apoderar del govern i es va decidir donar armes a les milícies.

Guerra Civil Espanyola

Confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes. Dues zones: la republicana i l'ocupada pels sublevats. A la batalla del Nord, les tropes franquistes van atacar les grans ciutats.

7. Segona Guerra Mundial i Guerra Freda

Segona Guerra Mundial

El Tractat de Versalles va fomentar la humiliació. La crisi del 1929 va contribuir a l'ascens de Mussolini i Hitler.

Ruptura del Teló d'Acer

El president dels Estats Units va exposar la Doctrina Truman.

Guerra Freda

Blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica. Corea es va dividir.

Crisi dels Míssils

Crisi provocada per la instal·lació de míssils soviètics a Cuba, governada per Fidel Castro.

Fi dels Imperis Colonials

Desig d'independència, moviments nacionals, disminució del prestigi i opinió pública contrària al colonialisme.

Conflicte d'Orient Mitjà

Sota el protectorat britànic, es van declarar insurreccions per forçar la creació d'un estat jueu.

8. Postguerra a Espanya

Dictadura de Franco

Franco va ser cap d'estat. Només va permetre la Falange Española.

Victòria Franquista

La burgesia, l'Església i l'exèrcit van donar suport al règim.

Efectes de la Guerra

Indústria, comunicacions i agricultura destrossades.

Intervencionisme i Autarquia

El règim aspirava a l'autarquia econòmica.

Creixement Econòmic

L'agricultura, la indústria i el comerç van créixer molt lentament.

La Dona

Desigualtat civil. Es va promoure la idea que la dona havia de formar una família i tenir "bons costums".

Repressió de la Postguerra

Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo.

9. Literatura

Literaturas Orientals

L'Índia, a través dels àrabs, va transmetre llibres sagrats i la Bíblia, que van influir en la civilització occidental.

Literatura Grecollatina

• Grega: èpica (Homer), lírica, teatre (tragèdia i comèdia).
• Llatina: èpica (Virgili), lírica, teatre (comèdia).

La Bíblia

Conjunt de llibres atribuïts a la inspiració divina.

Cultura Grega

Bressol de la civilització occidental.

Èpica Grega

• La Ilíada: narra els últims dies del setge de Troia per part dels grecs. El protagonista és Aquil·les.
• L'Odissea: explica les aventures d'Ulisses després de la guerra de Troia.

Tragèdia Grega

Generada pel destí i les passions humanes. La lluita contra allò que és irremeiable.

Lírica Llatina

• Catul
• Horaci: Les Odes i Els Epodes.
• Ovidi

El Diftong

Un diftong és un grup de dues vocals que s'emeten en un sol cop de veu.

10. Edat Mitjana

Context Històric i Social

• Àmbit lingüístic: el llatí era la llengua culta.
• Àmbit socioeconòmic: economia medieval agrària.
• Àmbit religiós: l'Església era la institució més poderosa.
• Àmbit cultural: els monestirs eren centres de cultura.

Lírica Medieval

Expressava els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada. El trobador componia la lletra i la melodia dels poemes.

Visió de la Dona

La dona no era considerada com una persona real, sinó com un ésser superior.

Amor Cortés

La temàtica principal era l'amor.

Prosa Medieval

• Religiosa: Ramon Llull.
• Historiogràfica: Les Quatre Grans Cròniques.

Poesia Medieval

• Èpica: les cançons de gesta.
• Lírica: trobadors, Cerverí de Girona.

Espectacles Teatrals

El Cant de la Sibil·la.

Lírica Trobadoresca

Gèneres: la cançó, l'alba, la pastorella, el tençó, el sirventès i el plany.

Guillem de Berguedà

Va compondre sobretot sirventesos.

Cerverí de Girona

Considerat el darrer dels trobadors. Els seus poemes mostren un canvi de mentalitat amb un to moralitzador.

Ramon Llull

Va escriure una extensa obra amb la finalitat de defensar i fer entendre la fe cristiana. Obra important: Llibre de Meravelles.

Les Quatre Grans Cròniques

Narracions en prosa que expliquen fets històrics relacionats amb els monarques de la Corona catalanoaragonesa.

Crònica de Ramon Muntaner

Relata els fets que van des del 1208 (naixement de Jaume I) fins al 1328.