La crisi de l'Imperi Romà i les dinasties Flàvia i Antonina
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
La crisi de l'Imperi Romà i el final de Neró
La situació econòmica a Roma empitjorava. Neró era un gran defensor de les arts i un amant de la cultura. Durant el seu mandat, hi va haver un renaixement literari amb figures destacades com els filòsofs Sèneca i Plini el Vell.
Tanmateix, es va produir un dels incendis més greus de Roma, que va ser atribuït a Neró. L'emperador va acusar els cristians de provocar-lo, una acusació falsa. Finalment, va ser obligat a suïcidar-se.
L'any dels quatre emperadors (68-69 d.C.)
Del 68 al 69 d.C. hi va haver un període de crisi amb revoltes a les províncies i quatre emperadors:
- Galba, proclamat per les legions d'Hispània.
- Otó, que era pretorià.
- Vitel·li, que provenia de Germània.
- Vespasià, que venia d'Orient; les seves tropes van ocupar Roma i el Senat es va limitar a legitimar el seu poder.
La crisi del 69 va deixar clar que el parentiu amb la família d'August i la pertinença a la noblesa eren condicions indispensables per arribar al poder. L'autoritat depenia, en gran part, de l'exèrcit.
La Dinastia Flàvia (69-96 d.C.)
En aquesta etapa, les grans famílies de Roma van deixar d'acaparar el poder, donant pas a les famílies itàliques.
Vespasià (69-79 d.C.) i Tit (79-81 d.C.)
Van conquerir Jerusalem i Britània fins a Escòcia, van consolidar les fronteres amb Germània i van intentar acumular més poder a nivell intern.
Domicià (81-96 d.C.)
Germà de Tit, pretenia governar prescindint del Senat. Aquesta actitud va provocar la reacció de l'antiga noblesa romana, que el va assassinar. El Senat va elegir Nerva com a nou emperador.
La Dinastia Antonina (96-192 d.C.)
Aquesta va ser la dinastia més longeva i va representar un període de gran prosperitat i esplendor per a l'Imperi.
Nerva (96-98 d.C.)
Amb el seu mandat es va restaurar la pau i es van consolidar les bones relacions amb el Senat.
Trajà (98-117 d.C.)
Fill adoptiu de Nerva, va ser impulsat per diversos senadors hispans. Va realitzar grans obres públiques, millorant la ciutat de Roma, altres ciutats i les vies de comunicació. Com a emperador i soldat, vivia als campaments per conèixer els problemes reals.
Va realitzar annexions importants a Dàcia i Aràbia, posant fi a les conquestes romanes. Va estabilitzar les fronteres i va crear els limes (torres de control al final del territori romà).