Crisi Econòmica Americana: Causes, Expansió i Recuperació

Causes de la crisi econòmica americana

Crisi de postguerra (1923-1929): Prosperitat a EUA

Aquesta etapa es fonamenta en:

• Renovació del sector energètic
• Consolidació de nous sectors industrials
• El triomf del taylorisme
• Augment de la concentració empresarial
• Crèdits a Europa

Tot això provoca un augment de la producció, però al mateix temps:

• L'enfonsament de la siderúrgia
• L'estancament agrícola i salarial
• El gust per l'especulació (sensació de fer diners sense esforç)
• Desequilibri entre els preus de les accions i el seu valor real

Per una banda, un augment de producció i, per un altre, un augment de la demanda, això provoca la superproducció de mercaderies que es va veure afectada per la protecció europea i per la substitució d'importacions dels països dependents.

Entre 1923 i 1929, malgrat l'aparença, el desenvolupament de la producció estava en crisi. En un primer moment, la crisi se sosté degut als trusts. Es va descobrir que venen accions que no valien res, tots els que tenien accions comencen a vendre i els preus baixen i comença la crisi borsària i això provoca una disminució dels beneficis, augment de l'atur i disminució dels salaris i del consum.

Expansió mundial de la crisi

Aquesta crisi s'expandeix a nivell mundial perquè:

• EUA implanta mesures proteccionistes.
• Retirada dels capitals a Europa
• Acabament de les inversions de capital a Europa que provoca la crisi de la indústria
• Afecta als països més lligats (Regne Unit, França, Espanya...)
• La crisi també afecta a Canadà, Austràlia, Índia, degut al descens dels preus de productes agrícoles i matèries primeres

(Depressió dels anys 30) A partir del 1933 comença la recuperació, però fins 1939 l'economia americana no es recupera completament. Per sortir de la crisi es van prendre mesures nacionals i internacionals. La recuperació d'EUA va lligada a la victòria electoral de Roosevelt el 1932.

Keynes i la crisi

En el seu diagnòstic, el problema principal de l'economia era la manca de demanda que ocasionava la caiguda inversora i de l'ocupació. Keynes proposava que fos l'Estat qui invertís per mitjà d'una política activa d'intervenció que lluités contra les recessions augmentant la despesa pública, fonamentalment en obres públiques. Els plantejaments de Keynes van suposar una justificació de la política anticíclica que ningú no havia desenvolupat fins aquell moment; demostrava que l'augment de la despesa pública no era negatiu per a la recuperació de l'economia, sinó que semblava l'única solució per combatre la depressió.

New Deal de Roosevelt

És la recuperació econòmica associada amb Keynes que va posar en pràctica Roosevelt. El nou programa tenia grans contradiccions. Per una part proposava augmentar la intervenció pública i pretenia reduir el dèficit públic, una bona part de les empreses es van manifestar perquè intervenia en els preus del mercat. Les mesures més importants del programa lluitaven contra la deflació fonamentant l'establiment d'uns preus mínims entre les empreses competidores i donant suport als productes agraris. Es va crear l'AAA per reduir la producció agrària i recuperar els preus, la NRA per fonamentar els acords de preus i la PWA per promoure projectes d'infraestructures.