Crisi del Comunisme i Construcció de la Unió Europea

Crisi i Esfondrament del Comunisme

Crisi del Model Soviètic (URSS)

L'URSS patia problemes econòmics i un baix nivell de vida. A més, hi havia una creixent dissidència política:

• 1956 (Hongria): Revolta contra l'URSS, seguida d'una intervenció militar i afusellaments.
• 1968 (Txecoslovàquia): El partit comunista, liderat per Alexander Dubček, va intentar establir un socialisme propi, però l'exèrcit soviètic va intervenir per aturar-ho.

Les Reformes de Gorbatxov

Política Interior:

• Perestroika: Revitalització econòmica per augmentar la producció de béns de consum, introduint l'esperit d'empresa, el mercat i la tecnologia.
• Glasnost: Supressió de la censura i democratització, eliminant el monopoli polític del partit comunista i permetent altres partits.
• 1990: Primeres eleccions lliures, amb Boris Ieltsin com a president de la República Federal Russa.

Política Exterior:

• Diàleg amb els EUA per negociar conflictes i avançar en el desarmament.
• Encoratjament de processos reformistes en altres països comunistes.

Esfondrament del Comunisme i Fi del Món Bipolar

Desaparició del Bloc de l'Est

El moviment reformista va iniciar a Polònia, amb un govern que buscava apropar-se al model occidental. Aquesta idea va ser seguida per la caiguda dels règims comunistes d'Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària. El 1989, l'obertura del Mur de Berlín va marcar un punt d'inflexió. El 1990, les eleccions a Alemanya Oriental van donar lloc a la reunificació del país.

Dissolució de l'URSS

El 1991, un cop d'estat militar a Moscou va ser vençut per la població russa. Ieltsin va suprimir el règim comunista i va dissoldre el PCUS. Es va reconèixer la independència de les repúbliques bàltiques, Ucraïna i Bielorússia. L'URSS es va dividir en 15 repúbliques independents i Gorbatxov va dimitir el 1991. La nova Federació Russa va heretar problemes de l'URSS, com ara enfrontaments ètnics i una crisi econòmica derivada de la ràpida privatització.

El Procés de Construcció Europea

OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic)

Projecte entre països europeus occidentals després de la Segona Guerra Mundial per a la reconstrucció econòmica i per fer front al bloc comunista.

Consell d'Europa

Organisme consultiu per a la cooperació política, social i cultural.

Tractat de Roma

Establia l'objectiu polític de la integració progressiva entre els països membres. Creava una unió duanera, que inicialment afectava només la lliure circulació de béns. Posteriorment, es va treballar per a la lliure circulació de persones, serveis i capitals, i es van instaurar polítiques agràries i de transports comunes.

El Tractat de Maastricht (1992)

Va donar una vocació d'unitat política a Europa, consagrant oficialment el nom d'Unió Europea (UE) i instaurant tres pilars:

1. Pilar Comunitari: Institucions i competències supranacionals, com el mercat únic i la unió monetària.
2. Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Cooperació entre governs.
3. Justícia i Afers d'Interior (JAI): Terrorisme, immigració, política d'asil, tràfic de drogues.

Va crear la ciutadania europea, que permet la lliure circulació i residència, i el dret a vot en les eleccions europees i municipals a l'estat de residència. Va entrar en vigor el novembre de 1993. El Tractat d'Amsterdam (1997) va afirmar els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans, i el Tractat de Niça (2001) va reestructurar les institucions europees.

Les Institucions Europees

Comissió Europea

Òrgan executiu que administra les polítiques comunes, executa el pressupost i garanteix els acords i tractats. Formada per 27 comissaris designats pels estats cada 5 anys. El president és elegit pels estats membres i aprovat pel Parlament. La seu és a Brussel·les, amb oficines a Luxemburg i representacions a tots els països de la UE.

Parlament Europeu

Òrgan legislatiu amb competències en l'elaboració de normes, aprovació del pressupost i control dels altres organismes de la UE. Els 736 diputats són elegits per sufragi universal directe cada 5 anys.

Consell de la Unió Europea

Òrgan legislatiu i principal organisme de presa de decisions. Agrupa els ministres dels estats membres. La presidència és rotatòria cada 6 mesos.

Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Assegura el respecte de les normes europees i els tractats. La seu és a Luxemburg. No s'ha de confondre amb el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia (ONU) ni amb el Tribunal Europeu dels Drets Humans (Consell d'Europa).