Crisi del 98: Guerres de Cuba i Conseqüències Polítiques a Espanya

Guerra dels Deu Anys (1868-1878)

El 10 d'octubre de 1868, Carlos Manuel de Céspedes inicia un aixecament en favor de la llibertat i la independència de Cuba. L'11 d'octubre de 1868 s'inicia la revolució amb el Grito de Yara. L'Exèrcit espanyol acabarà amb les figures representatives i cometent actes indiscriminats. Això donarà lloc a l'abolició dels organismes constitucionals de Cuba el 8 de novembre de 1878.

El 10 de novembre de 1878 es firma la Pau de Zanjón, per la qual Cuba obté una major llibertat en diferents àmbits, però no en l'àmbit polític.

La Segona Guerra d'Independència de Cuba (1895-1898)

El 1893 es funda, de la mà del català José Martí, de Máximo Gómez i d'Antonio Maura, el Partit Revolucionari Cubà. Aquest partit impulsa el projecte de Llei sobre el govern i l'administració civil de les Illes de Cuba i Puerto Rico. La llei va entrar a les Corts, però no es va arribar a un acord fins que no va esclatar la Segona Guerra d'Independència de Cuba.

El Grito de Baire i l'Esclat del Conflicte

El 24 de febrer de 1895 es produeix el Grito de Baire, l'aixecament dels revolucionaris cubans contra el domini espanyol de l'illa. Els revolucionaris són liderats per José Martí, qui morirà a l'inici del conflicte.

L'esclat dels cubans agafa Espanya per sorpresa. Cánovas va enviar un exèrcit comandat per Martínez Campos, que no va aconseguir aturar la rebel·lió i va ser substituït pel general Valerià Weyler. Weyler va inventar els camps de concentració, però la seva estratègia no va funcionar i va augmentar la mortalitat a causa de la fam i les epidèmies, ja que pretenia evitar que els cubans s'integressin al Partit Revolucionari.

Canvi d'Estratègia i Autonomia

El 1897, Cánovas és assassinat per un anarquista, fet que provoca un canvi d'estratègia per part dels progressistes. Weyler serà destituït i comença una etapa de conciliació amb els cubans. Es concedeix l'autonomia a Cuba, el sufragi universal i la capacitat d'establir una política cubana a l'illa. Els cubans, sentint-se forts, van rebutjar aquestes mesures.

La Intervenció dels EUA i la Pau de París

Paral·lelament, comença una guerra d'independència a Filipines (1896-1897).

Els Estats Units van intervenir en aquesta guerra perquè els interessava Cuba, ja que els espanyols havien apujat els aranzels, cosa que no els convenia per al seu comerç. Van oferir 300 milions de dòlars per l'illa, però els espanyols no van acceptar. Llavors, els Estats Units van enviar un vaixell anomenat Maine, oficialment per a la supervivència dels seus ciutadans que es trobaven a l'illa. El vaixell va ser destruït i la seva tripulació va morir.

La Guerra Hispano-Americana

Els Estats Units declaren la guerra a Espanya la primavera de 1898. Els nord-americans van intervenir en tots els territoris espanyols, aconseguint la independència de Cuba i Filipines. La guerra va durar només quatre mesos, ja que la flota americana comptava amb vaixells d'acer i canons moderns, mentre que la flota d'Espanya estava formada per vaixells de fusta amb alguna planxa de protecció. Espanya va perdre ràpidament.

El desembre de 1898 es firma la Pau de París, per la qual Espanya es compromet a abandonar:

• Cuba
• Filipines
• Puerto Rico

Conseqüències Polítiques de la Crisi del 98

Les conseqüències polítiques a Espanya no van ser un desastre total immediatament. En principi, la característica fonamental del sistema va seguir igual: es va mantenir el sistema de Cánovas i el torn pacífic.

El Regeneracionisme

Apareixerà el Regeneracionisme, un corrent polític que postula que s'ha de sortir de la situació d'endarreriment que es dona a Espanya. Un polític aragonès, de Graus, Joaquín Costa, fundarà el partit. El seu lema principal era «Despensa y escuela» (rebost i escola), que vol dir que la gent tingui treball per poder menjar i que es doni importància a l'educació.

Els partits dinàstics, temorosos que el partit regeneracionista aconseguís pes, van agafar ideals d'aquests per evitar que el regeneracionisme guanyés adeptes, encara que aquestes reformes no es van dur a terme.

El Tancament de Caixes a Catalunya

El primer govern després de la guerra serà el de Silvela - Polavieja (conservador), que es presentarà amb una nova façana, però seguirà sent el mateix. La política econòmica del govern, sobretot la fiscal (d'impostos), crearà un grandíssim descontentament a Catalunya i una protesta de gairebé totes les classes socials.

El ministre d'Hisenda, per superar la situació econòmica, augmenta els impostos als comerciants i industrials, els quals seran camuflats com a municipals. L'alcalde de Barcelona serà l'encarregat de recollir-los. Com que l'impost no es donarà a tota Espanya, els comerciants es neguen a pagar, donant lloc al Tancament de Caixes. Davant d'això, l'alcalde de Barcelona dimitirà com a protesta.

L'Ascens del Catalanisme Polític

En canvi, a Catalunya, després de la pèrdua de les colònies, començaran a aparèixer forces polítiques no dinàstiques que tindran molt de pes. Per tant, a Catalunya sí que hi haurà conseqüències polítiques significatives. Començarà el catalanisme polític, que aconseguirà suport electoral de bona part de la societat catalana.