Crisi del 98 i l'Ascens del Catalanisme: Conseqüències i Renaixença

La Guerra Hispano-Americana i la Crisi del 98

La Derrota a Cuba i Filipines (1898)

La intervenció dels Estats Units a Cuba va arribar massa tard per al poble cubà i va ser una mala decisió per a la burgesia espanyola. Així es va produir una desfeta de l'exèrcit espanyol, que va quedar en evidència. Espanya es va rendir, amb més de 30.000 morts. Filipines també es va revoltar, sent un lloc clau per al comerç amb la Xina.

Els Estats Units, amb la declaració de la guerra total contra Espanya, van destrossar la flota amb els seus Navy Seals a Cavite i a Santiago. Es va signar la Pau de París, que va posar fi a la guerra, però va fer cedir als Estats Units les illes de:

• Cuba
• Puerto Rico
• Filipines
• Guam

A més, Espanya va vendre les illes de Palau, les Marianes i les Carolines a Alemanya.

Conseqüències de la Crisi del 98

La derrota va causar un sentiment de desencís generalitzat. Es va acabar amb el mite de l'imperi espanyol i l'opinió internacional sobre Espanya va passar a ser la d'un estat incompetent, corrupte, moribund i decadent.

Repercussions Econòmiques i Polítiques

Les repercussions econòmiques i polítiques foren:

• La pèrdua dels mercats colonials.
• El deute públic causat per la guerra.

Tot i això, no hi va haver una crisi econòmica immediata, ja que es van repartir capitals, la pesseta es va devaluar (fet que va afavorir el comerç) i van retornar els rics indians.

La política no va canviar gaire, ja que el sistema de la Restauració va sobreviure per la manca d'alternatives, malgrat les crítiques. Això sí, es van enfortir els nacionalismes, ja que va aparèixer un descrèdit dels partits dinàstics.

Impacte Ideològic i el Regeneracionisme

Les repercussions ideològiques van ser fortes. Es criticava el sistema de la Restauració, es volia innovar en política i va néixer la Generació del 98 (Valle Inclán, Azorín i Joaquín Costa), que van advocar pel Regeneracionisme. Aquest moviment va impulsar:

• La creació d'un ministeri d'Ensenyament.
• La moralització de la gestió pública.
• La reforma de l'Estat.
• El foment de la riquesa i l'ensenyament.
• L'oblit de les glòries passades, resumit en la frase: "Escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid".

Repercussions Militars

L'exèrcit va ser criticat i humiliat, malgrat la defensa heroica de Cuba. Això va fer que l'exèrcit es radicalitzés i fos més autoritari i intransigent.

El Tancament de Caixes (1899)

El Tancament de Caixes fou una conseqüència de les reformes pressupostàries del ministre Villaverde. Ell volia apujar els impostos per fer front a les despeses ocasionades per la guerra, i els catalans s'hi van negar per considerar-les abusives i no van voler pagar la contribució. Aquesta protesta, vista com a separatista per Espanya, va fer que es visqués durant 17 mesos en estat d'excepcionalitat (estat de guerra).

Aquest fet es considera l'inici del catalanisme polític, vist com el trencament de la dinàmica de les elits econòmiques i la voluntat de regenerar la política. Duran i Bas i Polavieja van dimitir del govern per creure's enganyats, i el Dr. Robert, alcalde de Barcelona, va decidir no executar els embargaments i també va dimitir.

Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme

El sentiment catalanista cal situar-lo en un moviment romàntic en el context europeu.

Redreçament Cultural: La Renaixença (c. 1830)

Apareix al voltant del 1830 en una situació de centralisme i uniformisme del territori, basada en l’acceptació d’una sola llengua oficial de l’Estat. El moviment estava enfocat a recuperar l’esperit de la llengua i les característiques pròpies del sentiment català.

Renaixença Cultural i Literària

El català quedava cada cop més reservat als usos familiars, ja que estava relegat de l’ús en àmbits com l’administració, l’ensenyament o l’Església. Els escrits de “La Pàtria” i els articles de “Diario de Barcelona” esdevenen un punt d’inflexió en el moviment regeneracionista català, encara que la visió elitista de la llengua allunyava una mica les classes populars del català culte que es volia fomentar.

Un altre intent de normalització va ser la recuperació dels Jocs Florals el 1859. L’objectiu era premiar els escriptors que usaven el català antic i modern en les seves obres, fet que encara va donar un caire més elitista al català. Al mateix temps, seguint un moviment de recerca d’identitats, van destacar historiadors com Víctor Balaguer o Pròsper Bofarull, juristes com Reynals i Rabassa, i altres filòlegs, folkloristes i músics que van recuperar la personalitat col·lectiva catalana.

Renaixença Popular

Al mateix temps que es va produir la Renaixença, va aparèixer un moviment cultural de les classes populars, com la literatura i el teatre popular, amb un llenguatge molt més accessible. Els uns, partidaris del català popular, i els altres, partidaris del català culte, arremetien entre ells menyspreant, d'una banda, l’ús de fórmules arcaiques poc convencionals i, de l’altra, l’abús en l’ús de castellanismes.

Van intervenir en el moviment popular personatges com Anselm Clavé, Narcís Oller o Frederic Soler. Sovint els autors populars pertanyien a les classes més progressistes. Van fomentar la recuperació de la llengua i la identitat del país de diferents maneres:

• Clavé amb la música (societats corals).
• Soler amb el teatre.

També la implicació en la proliferació d’aquest pensament va ser possible gràcies a l’aparició de publicacions escrites tals com “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa” o “La Tramuntana”.

Els Inicis del Catalanisme Polític

A la meitat del segle XIX van començar a haver-hi moviments d'exaltació de la identitat cultural; es volia autogovern, ja que se sentien diferents. Les primeres revoltes populars foren les bullangues entre 1835 i 1843, les quals evidenciaven el malestar social i s'atacava els polítics, el clergat i les màquines. A més, el 1842 hi va haver una insurrecció i la Jamància el 1843, on es volia descentralitzar l'Estat.

El Federalisme i Pi i Margall

El Federalisme es va erigir com una doctrina política que era una opció de govern. Va tenir gran implantació a Catalunya amb el Partit Demòcrata Federal de Pi i Margall. El seu programa volia:

• Donar forma republicana al govern.
• Fer un estat laic.
• Ampliar drets i llibertats.
• Fer millores socials.
• Crear un estat federal.

Pels federals, s'havia d'organitzar l'Estat des de baix: individu, municipi, regió i estat, els quals s'havien de federar voluntàriament. Pi i Margall era qui pensava així i contemplava també unir-se amb Portugal.

Altres figures destacades:

• Valentí Almirall: Denunciava el centralisme, ja que impedia el desenvolupament de les regions més actives.
• Anselm Clavé: Va impulsar la renaixença cultural i va crear les societats corals.
• Ildefons Cerdà: També fou federalista.

El 1869 es va fer el Pacte de Tortosa, on hi van participar els republicans més importants dels comitès de Catalunya, Aragó, València i Balears. Es va acordar construir un Estat Federal Espanyol proposant l'antic model de la Corona Catalanoaragonesa.