Crisi del 1929, ascens de dictadures i feixismes a Europa

Historia4,1 KB

Una època de crisi

Una època de crisi:

  • Nous països de caràcter liberal parlamentari.
  • La crisi del 1929 va desestabilitzar les democràcies i va donar pas a les dictadures i als règims totalitaris.

Les democràcies davant la crisi

Les democràcies davant la crisi:

  • Crisi econòmica i agitació social → integració del socialisme emergent (aïllament dels partits més radicals).
  • Gran Bretanya i França: situació econòmica greu. Suïssa, Bèlgica i Holanda van formar coalicions governamentals al voltant dels partits liberals.

Ascens de les dictadures

Ascens de les dictadures

  • A Hongria, Polònia, Lituània, Portugal, Àustria, Letònia, Estònia, Grècia, Romania, Bulgària i Espanya es van esdevenir dictadures.
  • A Itàlia s'estenia el feixisme (Mussolini), mentre que els nazis tenien el poder a Alemanya.
  • La URSS es va consolidar com a règim totalitari sota la direcció de Stalin.

El feixisme

El feixisme → rebuig a la tradició il·lustrada, al racionalisme, a la democràcia i al parlamentarisme. Havia de sotmetre's i obeir al líder; s'exaltava l'Estat, la violència i una societat no igualitària.

La presa del poder (abans de Mussolini — Víctor Manuel III)

La presa del poder:

Benito Mussolini va aprofitar la crisi econòmica i la conflictivitat obrera d'Itàlia per formar unes forces paramilitars que van actuar contra les organitzacions d'esquerres. Al 1921 va fundar el Partit Nacional Feixista; defensava la propietat privada i era fortament nacionalista i militarista. Va tenir una simbologia pròpia (camisa negra d'uniforme).

Al 1922 va fer un cop d'Estat, mitjançant la marxa sobre Roma i una sèrie de manifestacions i actes de força.

La feixistització d'Itàlia

La feixistització d'Itàlia:

Mussolini va convocar unes eleccions, i el seu partit va obtenir la majoria absoluta de vots, ja que abans havien amenaçat els partits i sindicats d'esquerra. I va començar la dictadura:

  • Supressió de la democràcia.
  • Concentració de tots els poders en ell.
  • Relacions amb el Vaticà.
  • Política exterior expansionista.
  • Aprovació de lleis racials.

Dirigisme econòmic i control social

  • Intervencionisme econòmic → autarquia.
  • Econòmicament es va crear l'IRI (Institut per a la Reconstrucció Industrial).
  • Socialment, Mussolini volia controlar i dirigir tota la societat.

Hitler al poder

Hitler al poder:

Hitler era canceller, però volia establir un règim totalitari a Alemanya. Gràcies a l'incendi de l'edifici del Reichstag va poder-ho aconseguir: hi va haver unes eleccions on el partit nazi va obtenir una gran victòria, i Hitler va aprovar la llei de plens poders que li permetia governar durant quatre anys.

Establiment del règim nazi

Establiment del règim nazi:

  • Il·legalització dels partits socialdemòcrata i comunista. Un únic partit: el partit nazi.
  • Unificació dels länder (estats federals), depuració de l'administració, reforçament de la repressió i eliminació de la dissidència.
  • Conquesta de l'espai vital.
  • Hitler es va convertir en cap d'Estat després de la mort del president Hindenburg, el 1934.

Autarquia i rearmament

  • Autarquia econòmica.
  • Pla quadriennal (preparava el país per a la guerra).
  • Control dels preus i dels salaris.
  • Obres públiques amb inversions de l'Estat.

Gulags

Gulags → sistema de camps de concentració i treballs forçats soviètics. Hi havia els kulaks que impedien la col·lectivització.

Pau fictícia

Pau fictícia:

La crisi econòmica del 1929 i l'auge del feixisme van generar inestabilitat.

  • Expansionisme nazi a Europa.
  • Japó va aprofundir la seva política imperialista a Àsia.

Descargar

PDF Word HTML