LA CRISI DE L'Antic Règim: LA Revolució LIBERAL-BURGESA A Espanya (de la segona meitat del Segle XVIII a 1833).

REGNAT D’Isabel II (1833-1868)

Període de Regències (1833-1843)

Regència de María Cristina (1833-1839)

- Fa concessions als liberals davant la pressió carlina (agrupa forces absolutes)

- La reina nomena primer ministre a Martínez de la Rosa (liberal ordenat) 

- Martínez de la Rosa redacta un Estatut Reial (1834) on dóna molts poders a la corona

   L'estatut reial era insuficient per als liberals i Martínez de la Rosa va dimitir.

 -  L’oposició dels liberals progressistes provoca revoltes urbanes: 

Amb aquesta situació es van produir diversos aixecaments liberals a Catalunya, Madrid i Andalusia. 

- Tot això va fer que la reina doni el govern als progressistes ( 1r ministre Mendizábal) amb l'objectiu de liquidar l'Antic Règim i impulsar el liberalisme.

- Les mesures que duen a terme son les següents:

     1- Dissoldre el règim senyorial, amb això es pretén acabar amb la servitud d'origen medieval a les terres, entre senyor i vassall

2-La desamortització de terres eclesiàstiques

3- Intenta restablir la Constitució 1812

- S'elabora la constitució
1837 ( en la constitució trobem la sobirania nacional, la separació de poders, la declaració de drets...)

-  Les eleccions de 1837 les guanyen els Moderats això comporta a que la reina dimiteixi al 1839  i marxa a l'exili.

Regència del general progressista Espartero (1840-1843)

El seu regnat es caracteritzat per una política molt autoritària.

↳ El 1842 bombardeja la ciutat de Barcelona (davant l’incipient moviment obrer)

↳ El 1843 dimiteix per un cop d’Estat dels Moderats. (Les Corts coronen a Isabel II)

Període dels Moderats (1843-1854)

 El període s’inicia amb el final de la Regència d’Espartero i la coronació d’Isabel II

Eleccions 1844 per Sufragi Censatari → Guanyen els Moderats

↳ s’estableix com a cap de govern al general Narváez

Redacta la Constitució 1845 (Liberal conservadora)

-La sobirania recau  a parts iguals entre les Corts i la Reina

-El vot es restringeix el Sufragi Censatari (1% de la població)

-Oficialitat del
Catolicisme (L’Estat es fa càrrec del manteniment del culte catòlic)

-Es finalitza el procés de desamortització de terres eclesiàstiques.

-Reconeix amplis drets civils, individuals i col·lectius (37 drets), retallats o   anul·lats  per llei.

- Es crea un nou cos armat “Guàrdia civil” (1844), per controlar de l’àmbit rural

El 1854 cau el govern moderat per un cop d’Estat dels militars progressistes

Bienni progressista (1854-1856)

El 1854 triomfa un nou pronunciament militar progressista que acaba amb el període dels moderats.

- Redacten el Manifest de Manzanares

                ↳ Demana → El compliment de la Constitució del 45

                                       - Una baixada d’impostos

                                       - Una reforma de la llei electoral

Isabel II crida a formar govern al general Espartero. Nomena a O'Donnell ministre de guerra.

Elaboren la Constitució 1856, però no s’arriba a promulgar

       ↳ Defensa els interessos de la burgesia no del poble

       ↳ Es produeixen noves revoltes urbanes → Espartero bombardeja BCN

          i acaba dimitint el 1856

El govern progressista emet 2 lleis el 1855

1.-Llei de Desamortització de terres eclesiàstiques (es reprèn el 1855) de Madoz

2.-Llei del Ferrocarril → Problemes

-Estructura radial

-Orografia del país

-Finançament (Estat serà l’inversor)

-Ample de via

2n període dels moderats (1856-1868)

El període s’inicia amb la dimissió d’Espartero 

      ↳ O'Donnell nou cap de govern dels Moderats (restitueix la Constitució 1845)

                   ↳ Paralitza el procés de desamortització de Madoz

O’Donnell inicia una política exterior agressiva.   

El 1863  hi ha una forta crisi econòmica → Revoltes → O’Donnell dimiteix

           ↳ General Narváez → nou cap de govern

                   ↳ Govern autoritari→ forta repressió --> El 1868 esclata la “Revolució de la Gloriosa”→ Obliga a la reina Isabel II a marxar a l’exili

REGNAT DE Ferran VII (1814-1833)

Ferran VII és alliberat,coronat i retorna a Espanya (1814)

El seu regnat es divideix en 3 etapes: Sexenni absolutista,trienni liberal i dècada ominosa.

A Espanya en aquets moments hi havia 2 corrents: Liberals i absolutistes

1- sexenni absolutista: (1814-1820)

Els absolutistes (noblesa i clergat) volien a Ferran VII com a monarca absolut.

En canvi, els liberals (burgesia) desconfiaven d'ell, per això li volien fer jurar la constitució de 1812.

Els absolutistes van veure el retorn del rei com l'oportunitat perfecta per imposar les seves idees. Llavors aquests van firmar el manifest dels perses, on demanen a Ferran la tornada de l'absolutisme. Per tant, el rei com no era molt partidari de la constitució va veure en aquells diputats l'oportunitat de imposar-se als febles liberals. Més tard va publicar un reial decret on anul·lava la constitució i s'instaurava l'absolutisme. Van ser moments molt complicats per als liberals, alguns van ser assassinats o detinguts.
Entre 1814 i 1820, el rei va buscar la restauració de les antigues institucions, com la inquisició o el règim senyorial.
Més tard els pronunciaments liberals van començar a succeir-se i finalment un dels seus pronunciaments, l'encapçalat per Rafael de Riego, va triomfar i Ferran VII va ser obligat a signar la constitució.

A Europa hi ha un clima favorable a l’Absolutisme després de la caiguda de Napoleó

 ↳ Es remodelen les fronteres a Europa i es restableixen les Monarquies Absolutes (Metternich [Austríac])

 ↳ Es crea la Santa Aliança, un exèrcit europeu per vetllar per l’absolutisme

2-Trienni liberal (1820-1823)

Davant la victòria de l’aixecament de Riego

↳ Ferran VII accepta jurar la Constitució 1812 i Espanya es converteix en una monarquia Constitucional

2- regnat de ferran

les eleccions convocades van donar una àmplia majoria als liberals, que van iniciar importants reformes com l'abolició dels gremis, els senyorius i la inquision.

Riego intenta retornar la Constitució 1812, però l’amplia:

↳ Realitzar reformes dins l’administració de l’Estat

↳ Erradicar el feudalisme al camp

↳ Liberalitzar la indústria del comerç

Però la calma va durar poc ja que els liberals van començar a tenir unes disputes internes que acabaria amb la divisió de el grup. Així van aparèixer els exaltats i els moderats les diferències estaven en la quantitat i profunditat de les mesures liberals que s'havien d'aplicar.

El govern liberal acabarà quan França vaig enviar als 100.000 fills de Sant Lluís i, sense gaire resistència reposi l'absolutisme

3- La dècada Ominosa (1823-1833)

Ferran VII va tornar amb força i es va venjar dels liberals. No obstant això, va exercir un govern conscient de la necessitat de reformes i la impossibilitat de tornar a l'passat. Les amenaces a Fernando XII en aquesta etapa van ser 2: els liberals i els absolutistes radicals, que veien a Fernando molt liberal i preferien al seu germà. Finalment Fernando va morir el 1833, després d'haver promulgat la pragmàtica Sancíó que permetia a la seva filla Isabel heretar el tron.

La corona té 2 problemes:

1. Econòmic:

-Una situació que es veu agreujada per la pèrdua de les colònies (1805-1825)

-El rei necessita diners i busca la col·laboració dels burgesos moderats de Madrid i Bcn.

-La burgesia dóna suport al rei a canvi d’aranzels proteccionistes a les manufactures.

-1827 Guerra dels Malcontents a Catalunya:  ↳ pagesia: -viu una profunda crisi agrària i inici del capitalisme al camp.

2. Qüestió successòria:

-El 1830 neix Isabel.    -Els Borbons tenen la Llei Sàlica que no permet a les dones regnar.