LA CRISI DE L'Antic Règim: LA Revolució LIBERAL-BURGESA A Espanya (de la segona meitat del Segle XVIII a 1833).

A.
Absolutisme i Liberalisme. Definició i context a Espanya

Absolutisme:

sistema polític en què el rei concentra tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) per “dret diví”. No hi ha separació de poders ni participació popular.
→ A Espanya, l’absolutisme és propi dels Borbons del Segle XVIII (Felip V, Carles III) i de Ferran VII després del
1814.

Lliberalisme:

doctrina sorgida de la Il·lustració i la Revolució Francesa que defensa la sobirania nacional, la separació de poders, els drets individuals i una Constitució que limiti el poder del rei.
→ A Espanya apareix durant la Guerra del Francès (1808–1814), amb les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

B.
Relació entre la Revolució Francesa (1789) i la crisi de la monarquia espanyola

• La Revolució Francesa va suposar la caiguda de l’absolutisme i va estendre idees liberals per tot Europa.

• A Espanya, aquestes idees van inquietar Carles IV i la noblesa, que temien una revolta similar.

• L’aliança amb Napoleó i les lluites internes entre Carles IV, Godoy i el príncep Ferran van afeblir la monarquia.

• El 1808 Napoleó va aprofitar aquesta crisi i va forçar les abdicacions de Baiona, col·locant el seu germà Josep Bonaparte com a rei.
  → Això va desencadenar la Guerra del Francès

C.

Guerra del Francès (1808–1814)

Causes:

Invasió napoleònica i imposició de Josep I Bonaparte.

Rebuig popular a l’ocupació francesa i a la pèrdua de la sobirania.

Bàndols:

Afrancesats: espanyols que acceptaven Josep I, pensant que les reformes modernes serien positives.

Patriotes: defensors de la independència i del rei legítim (Ferran VII).

Conseqüències:

Gran destrucció i crisi econòmica.

Naixement del sentiment nacional espanyol.

Redacció de la Constitució de Cadis (1812) per les Corts, inici del liberalisme.

Retorn de Ferran VII (1814), que va abolir la Constitució i va restaurar l’absolutisme.

D.

La Constitució de Cadis (1812)

• Primera Constitució espanyola, aprovada el 19 de març de 1812 (“La Pepa”).

• Establia:

Sobirania nacional

Divisió de poders

Sufragi indirecte masculí

Llibertat de premsa

Supressió dels senyorius i Inquisició

• Marca un abans i un després perquè introdueix el liberalisme i serveix de model per a constitucions posteriors.

E.

Ferran VII (1814–1833)

Fill de Carles IV. Va regnar entre 1814 i 1833 en tres etapes principals:

1.Restauració absolutista (1814–1820):Aboleix la Constitució de 1812 i persegueix els liberals

2.

Trienni Liberal (1820–1823):

Cop del coronel Riego restaura la Constitució.
Ferran l’accepta temporalment, però el 1823 els Cent Mil Fills de Sant Lluís (exèrcit francès) restauren l’absolutisme.

3.

Dècada ominosa (1823–1833):

Última etapa absolutista.
El 1830 promulga la Pragmàtica Sancíó, que permet regnar a les dones, assegurant el tron per a Isabel II.

Això provoca el conflicte amb el seu germà Carles María Isidre, origen del carlisme.

F. Conceptes importants

Llei Sàlica: Norma que impedia heretar el tron a les dones. Introduïda pels Borbons per seguir el model francès. Pragmàtica Sancíó (1830): Norma dictada per Ferran VII que anul·lava la Llei Sàlica i permetia que la seva filla Isabel fos reina. Provocà el conflicte amb Carles María Isidre. La “Pepa”: Nom popular de la Constitució de Cadis (1812), anomenada així perquè s’aprovà el dia de Sant Josep. Va ser la primera constitució liberal d’Espanya. Afrancesat: Espanyol que donava suport a Josep I Bonaparte i a les idees franceses. Patriota: Espanyol que lluitava contra els francesos durant la Guerra del Francès en defensa de la independència. Guerra colonial a Amèrica: Processos d’independència de les colònies americanes entre 1810 i 1824. Crioll: Descendent d’europeus nascut a Amèrica; classe dirigent en les independències americanes.

G. Personatges destacats

Ferran VII: rei absolutista que alternà períodes de repressió i concessions liberals.

Josep I Bonaparte: germà de Napoleó, rei imposat d’Espanya (1808–1813).

Rafael del Riego: militar liberal que protagonitzà la revolta de 1820.

María Cristina, Isabel II i Carles María Isidre: (ja resumits al Tema 1E, però fonamentals també aquí)

H. Documents i fonts que podrien sortir

• Reial Decret de 4 març 1814: abolició de la Constitució per Ferran VII.

• “La petjada de les dones” (p. 34): reconeixement del paper femení en la guerra.

• Mapa de la Guerra del Francès (p. 37): localització de les principals batalles i zones de resistència.

Catalunya, PIONERA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ ESPANYOLA

 1. Per què Catalunya va ser la primera zona industrial d’Espanya

• A finals del Segle XVIII i sobretot al XIX, Catalunya va ser la regió espanyola amb més activitat econòmica i comercial.

• Tenia:

  • Bona tradició manufacturera (com les indianes, teles de cotó estampades).

  • Burgesia emprenedora i capital acumulat pel comerç amb Amèrica.

  • Ports actius (Barcelona, Mataró) i bona comunicació amb Europa.

  • Disponibilitat de mà d’obra procedent del camp.

• Tot això va facilitar la industrialització primerenca en comparació amb la resta d’Espanya.

2. La indústria tèxtil: el motor de la industrialització catalana

• El sector principal va ser el tèxtil cotoner, continuació de les antigues indianes.

• Es van introduir màquines de filar i teixir (com la mule-jenny o el teler mecànic) i s’usava energia hidràulica i després vapor.

• Es van crear colònies industrials al costat dels rius Llobregat, Ter i Cardener, on hi havia fàbriques i habitatges per als treballadors.

• La indústria tèxtil catalana abasteix primer el mercat interior i després exporta.

 3. Infraestructures i transports

• La industrialització va requerir millorar les comunicacions:

  • El 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril d’Espanya, entre Barcelona i Mataró.

  • Es van millorar carreteres i ports per facilitar el comerç.

• El transport va afavorir la distribució de productes industrials i l’arribada de primeres matèries (cotó importat).

 4. Finances i comerç

• Tot i que el document del teu examen diu que no cal estudiar la part de finances, és útil recordar que:

  • Es van crear bancs i societats mercantils a Barcelona.

  • El comerç amb Amèrica i Europa va aportar capital per invertir en indústria.

  • El 1856 es funda el Banco de Barcelona, el primer banc modern d’Espanya.

 5. Conseqüències socials i urbanes

• Va créixer una nova classe social: la burgesia industrial, que acumulava riquesa i influència política.

• També va aparèixer un proletariat urbà, treballadors de fàbrica amb condicions dures i salaris baixos.

• Aquest contrast va provocar conflictes socials i moviments obrers a partir de mitjan Segle XIX.

• Ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa van créixer ràpidament.

 6. Les indianes

• Indianes: teixits de cotó estampat amb colors, inspirats en els models d’Orient.

• A partir del Segle XVIII, moltes fàbriques catalanes (sobretot a Barcelona) van produir indianes per vendre-les a tot Espanya i Amèrica.

• Aquestes manufactures van ser el precedent directe de la indústria tèxtil moderna catalana.