La Crisi de l'Antic Règim i la Guerra del Francès a Espanya

La Crisi de l'Antic Règim

La Crisi del Regnat de Carles IV

A causa de la Revolució Francesa de 1789, Carles IV va destituir els ministres il·lustrats i va confiar el govern al vàlid Manuel Godoy. Arran de l'execució del rei Lluís XVI, es va formar una coalició europea contra la França revolucionària. Espanya hi va participar en la Guerra Gran (1793-1795) i, després d'uns èxits inicials, va ser derrotada. Per la Pau de Basilea (1795), Espanya va quedar supeditada a França. Pel Tractat de Sant Ildefons, Espanya esdevingué aliada de França. Amb l'arribada al poder de Napoleó Bonaparte, França va desenvolupar una política imperialista, frenada només per la Gran Bretanya. Godoy va ser un aliat de Napoleó i això va comportar la derrota de la flota franco-espanyola a Trafalgar (1805), deixant Espanya sense connexió amb les colònies americanes i sumint-la en una greu crisi econòmica, agreujada per la fam i les epidèmies. L'augment dels impostos i les mesures contra l'Església van provocar que la noblesa, el clergat i sectors populars s'aliessin contra Godoy, amb el príncep Ferran com a líder. Pel Tractat de Fontainebleau, Espanya deixava passar tropes franceses per envair Portugal. Amb aquesta excusa, els francesos van ocupar ciutats com Madrid i Barcelona. El Motí d'Aranjuez va provocar la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII.

La Guerra del Francès

La Monarquia de Josep Bonaparte

Carles IV i Ferran VII van demanar l'arbitratge de Napoleó, que els va convocar a Baiona i els va fer abdicar al seu favor. Llavors, Napoleó va cedir la corona d'Espanya al seu germà Josep I. El nou rei va intentar dur a terme una política de modernització, entre il·lustrada i liberal, per la qual cosa va promulgar l'Estatut de Baiona (1808). El seu govern va decretar l'abolició del règim senyorial, la desvinculació de les primogenitures i la desamortització de les terres de l'Església, però va topar amb una ferma oposició.

La Resistència contra l'Invasor

L'aixecament del poble de Madrid el 2 de maig de 1808 i la dura repressió dirigida pel general Murat van provocar sublevacions per tota Espanya. Entre els revoltats hi havia partidaris de l'antic règim i d'un nou model liberal burgès. Aquests grups es van apoderar dels governs territorials, on van formar juntes. Per coordinar-les, es va crear a Aranjuez la Junta Suprema Central, on destacaven els antics ministres. Per la pressió dels francesos, la Junta va fugir a Sevilla i, el 1810, a Cadis, on estava protegida per la flota anglesa.

La Lluita Armada

La resistència durant mesos de Saragossa, Girona i Tarragona va impedir l'avanç francès cap a Andalusia. La batalla de Bailèn va impedir l'ocupació d'Andalusia i va forçar la fugida de Josep I. Napoleó va haver de venir amb un gran exèrcit i, entre finals de 1808 i començaments de 1809, va pacificar quasi tota la península, on només resistien Cadis i Lisboa. El fracàs de l'exèrcit regular va provocar l'aparició de les guerrilles, de formació molt heterogènia, que, amb un gran domini del territori i el recolzament de la població civil, van fer que els francesos només poguessin controlar les ciutats. Les salvatges represàlies només van afavorir la resistència, i les guerrilles van arribar a disposar de 55.000 homes.

Catalunya: De l'Ocupació a l'Annexió

Els francesos controlaven Barcelona, però no les altres grans ciutats catalanes. Girona va resistir fins al desembre de 1809. Després van caure Vic, Tortosa i Tarragona. Per guanyar-se la població, els francesos van dur a terme una política de desenvolupament econòmic i van autoritzar l'ús del català. El 1812, Catalunya va ser incorporada a l'Imperi francès. Però, en aquest mateix any, Napoleó va patir una derrota total a Rússia, situació aprofitada pel britànic Wellington per derrotar els francesos a Torres Vedras. Napoleó va ordenar la retirada de la península, i els francesos van ser derrotats per tropes anglo-espanyoles a Ciudad Rodrigo, Los Arapiles, Vitòria i Sant Marcial. Pel Tractat de Valençay, Napoleó va alliberar Ferran VII i els francesos es van retirar d'Espanya. Napoleó va abdicar el 1814 i, encara que va retornar al poder durant l'Imperi dels Cent Dies, va ser definitivament derrotat per Wellington a Waterloo. Després de la derrota, va ser empresonat a l'illa de Santa Helena.

Les Actituds durant la Invasió

• Els afrancesats: Eren sobretot alguns nobles i burgesos partidaris de les reformes de la Il·lustració, que veien en els francesos una bona ocasió per modernitzar el país. La majoria van haver de fugir amb el retorn de Ferran VII.
• Els absolutistes: Eren fonamentalment nobles, clergues i pagesos que volien el manteniment de l'antic règim i acabar amb les reformes.
• Els il·lustrats: Recollien sectors de la noblesa i del clergat. Defensaven la continuació de les reformes del segle XVIII per arribar a un model com el britànic.
• Els liberals: Pertanyien a les classes mitjanes urbanes i volien un sistema polític liberal i un sistema econòmic capitalista.