La crisi agrària de finals de segle i el conflicte rabassaire

2.3. La crisi agrària de finals de segle

Entre els anys 1880 i 1910, una crisi agrària s'estén pels països de l'Europa occidental. La baixada de preus dels productes agraris i un descens relatiu de les rendes agràries afecten la producció de cereals, a causa d'això hi ha una gran importació de blat. Però la crisi es va estendre a la vinya a causa de l'epidèmia de fil·loxera, un insecte que ataca les arrels dels ceps i provoca la seva mort, i que s'expandeix 5-10 km per any.

La crisi de la fil·loxera i el conflicte rabassaire

Als anys 80, la fil·loxera va fer estralls a França, cosa que va beneficiar la producció espanyola de vins i cava a tota Europa. Però a la dècada dels 90, la fil·loxera arriba i destrueix els ceps de Catalunya i d'arreu d'Espanya, amb un gran impacte econòmic. La plaga es combat amb ceps americans, immunes a l'insecte, estratègia que va donar bons resultats. No obstant això, la plaga va afectar els contractes de rabassa morta, segons els quals els propietaris cedien un tros de terra a un rabassaire perquè hi plantés vinya, a condició de recuperar-lo quan haguessin mort dos terços dels ceps plantats. Això va provocar un gran conflicte ja que els pagesos s'indignen perquè estan a l'atur.

3. El procés d'industrialització

Al llarg del segle XIX, l'estat espanyol, exceptuant Catalunya i el País Basc, presenta mostres d'un gran endarreriment econòmic respecte a Europa. La industrialització de Catalunya comença als anys 30 amb la indústria tèxtil.

3.1. La indústria tèxtil

Hi ha un gran desenvolupament i mecanització de la indústria tèxtil cotonera a Catalunya, amb filadores, telers i màquines de vapor. Això inicia un procés de transformació econòmica i tecnològica que converteix Catalunya en la primera regió industrial d'Espanya. En aquest procés hi ha un gran proteccionisme, amb la prohibició de les importacions de manufactures de cotó. Les primeres fàbriques són Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. També es construeixen les principals indústries tèxtils accionades per vapor del Principat, com El Vapor Vell i Vapor Nou. Hi ha una crisi del cotó (1861-1865) i una mecanització de la indústria de la llana, que es converteix en el motor de la reactivació econòmica.

Els vapors i les colònies industrials

El vapor es converteix en la font d'energia del procés industrialitzador. Les fàbriques que utilitzen aquesta energia es concentren en els nuclis urbans, mentre que les que utilitzen energia hidràulica s'estableixen al llarg dels rius Llobregat i Ter. La instal·lació d'aquestes fàbriques dóna origen a les anomenades colònies industrials, pobles obrers que funcionen com a veritables nuclis urbans autosuficients.

5. El moviment obrer

Entre la moderació i el radicalisme

Els bakuninistes, una tendència obrera, organitzen un congrés obrer a Barcelona que permet la reorganització del moviment obrer. Es crea la FTRE, amb una divisió entre anarcocol·lectivistes i anarcocomunistes, i es radicalitza l'anarquisme andalús i català.

La Llei d'associacions i el Primer de Maig

A partir de l'aprovació de la Llei d'associacions de 1887, es legalitzen un important nombre de sindicats de treballadors com la UGT, amb una ideologia socialista (1888). La celebració del Primer de Maig, amb la reivindicació de la jornada de 8 hores, té una gran importància.

El fet de no aconseguir que la jornada laboral fos de 8 hores i la vaga indefinida no funcionava va portar els sectors més radicals de l'anarquisme a usar la violència, amb atemptats en els anys 90.