La crisi agrària a Espanya i Catalunya al segle XX

La crisi agrària al segle XX

La crisi agrària es va iniciar al segle XX a Espanya amb una agricultura orientada als cereals, les oliveres i la vinya, i amb una ramaderia ovina destinada a la producció de llana, que va acusar la crisi cerealista més fortament que altres països.

A Europa van arribar productes d'altres països amb una agricultura extensiva (Argentina, Canadà, Rússia, EUA) amb preus més baixos que els europeus, a causa de la seva gran producció i la reducció de temps i costos de transport. La competència dels cereals estrangers va provocar la caiguda dels beneficis, fet que va originar protestes coordinades per la Lliga Agrària per aconseguir un aranzel protector.

La crisi de la viticultura a Catalunya

La crisi cerealista va portar una crisi de la viticultura molt intensa a Catalunya, on la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil·loxera a França. El 1879, la fil·loxera va travessar els Pirineus i, el 1910, s'havia estès per Catalunya i havia destruït centenars de milers d'hectàrees de vinya.

La pèrdua de les collites i l'esfondrament econòmic van afectar els propietaris i els conreadors. Per resoldre la crisi, es van replantar les vinyes amb un nou cep americà immune que podia empeltar-se amb les espècies tradicionals. La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris fins a la Segona República. La pretensió dels propietaris era limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los en simples arrendataris.

L'evolució agrícola

La crisi agrària es va superar gràcies a l'aplicació d'aranzels i al creixement de la producció. Els motors principals de la millora agrícola van ser:

• Noves rompudes i intensificació: ús de fertilitzants artificials, selecció de llavors, disminució del guaret, increment de la mecanització i extensió del regadiu.
• Nous conreus: introducció de varietats per millorar la ramaderia (increment de carn i llet) i especialització de conreus destinats a l'exportació.

El producte agrari d'Espanya va créixer un 55% entre 1900 i 1931. Els conreus més productius van ser la vinya, les oliveres, els cítrics, els fruiters, les hortalisses i la producció ramadera.

El sector agrari català

El pes del producte agrari català va augmentar en els cereals, l'arròs del delta de l'Ebre i el sector ramader de bestiar boví i porquí. Tot i que la viticultura va passar per una depressió, el vi, l'oli, les fruites seques, les patates i els cítrics van ser els productes destinats a l'exportació.