La crisi de 1917: Assemblea de Parlamentaris i Vaga General
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
L'Assemblea de Parlamentaris de 1917
A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris Catalans el 5 de juliol de 1917, que va exigir la formació d'un govern que convoqués les corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. Des de l'Assemblea es va convocar una reunió de tots els diputats i senadors espanyols, però dels 760 que havien estat citats només hi van anar 71, majoritàriament catalanistes, republicans i socialistes.
El govern va prohibir la convocatòria, que es va celebrar el 19 de juliol a Barcelona i va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Malgrat una segona reunió a Madrid a l'octubre, el moviment parlamentari va desaparèixer sense haver aconseguit la reforma constitucional.
Causes del fracàs
- Ni les forces monàrquiques ni les juntes de defensa van donar-hi suport.
- Discrepàncies entre catalanistes conservadors i el grup d'esquerra.
- La vaga d'agost, que va inhibir les forces burgeses davant la por d'un esclat revolucionari.
La vaga general revolucionària
El 1916 ja s'havia produït un moviment vaguístic important, i el març del 1917, les centrals sindicals CNT i UGT van acordar signar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la puja de preus. Al mes d'agost, i arran d'un conflicte a València, la UGT va fer una crida a la vaga general.
La protesta es va estendre per tot Espanya i va adquirir un caràcter polític perquè les forces obreres convocants reclamaven:
- La fi de la monarquia.
- La formació d'un govern provisional que convoqués corts constituents.
- La implantació d'un sistema republicà.
La vaga va tenir una incidència desigual, ja que amb prou feines va comptar amb la participació dels sectors pagesos. Es van produir incidents importants a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries, on es va arribar a paralitzar la vida ciutadana. Membres del comitè de Madrid van ser detinguts, com Largo Caballero i Julián Besteiro.
El govern va declarar la llei marcial i, al cap de tres dies d'aldarulls, va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment. Balanç: 70 morts, 200 ferits i 2.000 detinguts. La vaga general va fracassar i no va aconseguir el suport d'altres sectors, però la contundència de la repressió va afeblir encara més el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.