Creu i R: Anàlisi d'una obra d'Antoni Tàpies

CREU I R

CATALOGACIÓ

Títol: Creu i R

Autor: Antoni Tàpies

Cronologia: 1975

Estil: Informalisme

Tema: abstracte

Tècnica: tècnica mixta : Sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit

Suport: fusta de contraplacat

Mides: 162x162cm

Localització: MACBA (museu d'Art contemporani de Barcelona)

CONTEXT HISTÒRIC

Al llarg del segle XX la humanitat va viure moments decisius des del punt de vista històric. En acabar la segona Guerra Mundial, Estats Units es converteix en la primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs antagònics: comunista i capitalista. També hi trobem un seguit d’esdeveniments com: la Guerra de Corea, la creació de l’estat d’Israel, el triomf de la revolució cubana liderada per Fidel Castro, la independència dels països africans, la guerra de Vietnam, la victoria de les dictadures a Xile i Argentina i la revolució dels clavells a Portugal, i també sorgeix el moviment hippie.

Nova York deixa enrere a París com a centre cultural i artístic, on s’havien exiliat nombrosos artistes i d’on van sorgir les tendències més innovadores.

A Espanya: fi del franquisme i inici de la transició a la democràcia.

Antoni Tàpies pinta Creu i R uns mesos abans de la mort de Franco. Durant aquell any l'artista va contribuir amb un cartell i una litografia a una campanya per abolir la pena de mort a Espanya i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos polítics del règim franquista.

ANÀLISI FORMAL

És una obra abstracta però hi podem identificar diversos signes i lletres:

Material i tècnica

Tàpies defineix la seva tècnica com a “mixta”: pinta sobre tela, en formats mitjans, en posició horitzontal, disposant una capa homogènia de pintura mononcromàtica, sobre la que aplica la “mixtura” amb ajuda d'una espàtula o de les seves pròpies mans ( la mixtura és una barreja de pols de marbre, sorra i pedres en aquest cas, aglutinant, pigment i oli). Quan està quasi sec fa un primer grattage (la paraula Gat, la creu central i la R de la dreta amb una altre creu) amb tela d'arpillera, aplicada sobre la superfície; quan està adherida, l'arrenca, creant una estructura de relleu (sovint queda esquinçada, esgarrapada o foradada) que contrasta amb els cúmuls i densitats matèriques d'altres zones del quadre. A continuació, fa un nou grattage amb diversos estris (punxó, ganivet, tisores, pinzell...). Finalment, afegeix la resta de signes que conformen l'obra, en composicions que recorden el graffiti, així com taques, aplicades mitjançant el dripping (gotejar). No afegeix elements de fixació, pel que les obres es degraden ràpidament.

Dibuix i color

Les pinzellades són ràpides, pastoses, gruixudes i amples.el dibuix i la línia donats per la creu, les lletres (R, H) i els signes (+). La gamma cromàtica és força reduïda: ocres, marrons, blancs i vermells. L'austeritat cromàtica és un traç distintiu en Tàpies, generalment es mou en gammes de colors austers, freds, terrosos, com l'ocre, marró, gris, beix o negre. Aquesta austeritat cromàtica lliga amb la idea de l'artista que són els colors terrosos els que connecten amb el món interior de la persona i a més, són una reacció enfront el colorisme brillant que va caracteritzar l'art de les Primeres Avantguardes. Dóna molta importància a la superfície de l'obra, que adquireix valor de relleu: la textura de la sorra, de les pedres, de la tela enganxada que al mateix temps dibuixa una lletra (H) i crea efectes d'ombra, aporten una gran expressivitat.

Representació de l'espai tridimensional

Tàpies prescindeix de tota representació convencional de l'espai; però gràcies a l'ús del grattage, aprofitant el gruix de la base matèrica del quadre aconsegueix donar efecte tridimensional i volum a l'obra. També les pinzellades ràpides i amples l'ajuden a assolir l'efecte volumètric desitjat. D'aquesta manera evita que la superfície de l'obra sigui plana i uniforme. Els trossos de tela, mig desenganxats, de la lletra H central i els que se superposen horitzontalment a la part superior, tacats de vermell també ajuden a donar volum i a crear efectes d'ombra que aporten gran expressivitat a l'obra.

Composició

El centre de la composició l'ocupa una gran creu sobre la qual hi ha una gran "H", també hi ha una R de color negre i el color vermell intens que delimiten una franja superior llisa.

Al costat de la R, Tàpies col·loca una T inclinada sota la qual, una mica més avall, podem llegir la paraula "gat":

Finalment, a la part inferior dreta del quadre podem observar que està ocupada per una altre R de color, acompanyada d'una petita creu també.

Creu i R està basada en línies contundents que formen composicions complexes. En la construcció de l'obra podem observar dos nivells:

• el llenguatge matèric, en aquest cas marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela, present en la totalitat del llenç.
• el dibuix i la línia donats pels signes (la creu) i les lletres. Aquests elements són els que trenquen la uniformitat del fons matèric i dominen la composició.

Llum

No hi ha un focus de llum concret (característica pròpia de les pintures abstractes). No obstant, si que podem observar efectes d’ombres creats per la tela i les pedres que aporten una gran expressivitat a l’obra.

RITME

L’obra denota un cert dinamisme contingut, resultat del contrast entre el diferents materials que la formen: la solidesa i estatisme de la mixtura (efecte mur) i l’energia de l’ampla i gruixuda pinzellada utilitzada per aplicar el materials pictòrics.

TEMPS

Hi ha una voluntat d’eternitat de reflexió intemporal sobre la existència.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

TEMÀTICA abstracte

FUNCIÓL’obra d’en Tàpies té una doble funció:

• Per una banda transmetre les seves pròpies reflexions sobre els temes transcendentals de l’existència humana. Per Tàpies “Pintar es reflexionar”
• Fer reflexionar a l’espectador sobre la seva pròpia existència

SIGNIFICAT

Tàpies dota les seves obres d'un marcat caràcter iconogràfic, els signes, les lletres i les paraules que omplen les seves composicions s'han acabat convertint en un tret identificatiu del seu art. Per ell, aquests elements tenen una significació al·legòrica relativa al món interior de l'artista, evocant temes tan transcendentals com la vida i la mort, o com la soledat, el dolor, al pobresa, la incomunicació o la sexualitat. Els següents significats són interpretacions posteriors. L’autor mai deixa per escrit el que volia dir cada signe.

La lletra T: fa referència al nom de la seva dona (Teresa) i també al propi cognom de l'artista, i apareix sovint relacionat amb la lletra A, referència al seu propi nom.

La Creu: En Creu i R el motiu principal és la creu, un símbol que es converteix en l'element definitori del seu estil. és un element que va començar a utilitzar després de la Guerra Civil, moment en que Espanya se li presentava com un gran cementiri. Posteriorment també serà entesa per l'artista com un símbol de la lluita de dues forces oposades que li serveixen per imposar ordre i sentit constructiu a la composició. Però la creu també està connectada amb la religió, el cristianisme i amb tota la tradició que arrenca de l'art medieval.

La lletra R: la majoria de crítics coincideixen en que és una al·lusió a Ramon Llull, pel qual l'artista sempre ha manifestat la seva admiració. A més, segons Tàpies Llull s’estranyava que els artistes de la seva època no pintessin creus.

El color vermell: podria fer referència a la seva pròpia malaltia.

Altres elements recurrents són la X, que l’entén com a misteri, incògnita o com la forma de tatxar quelcom i la M que l'explica dient que tots tenim una M dibuixada a les línies del palmell de la mà, que ens remet a la mort, i al peu hi ha unes arrugues en fora de S; tot combinat era Mort Segura.

Creu i R, podria ser doncs, la representació d’un homenatge a Ramón Llull, la qual cosa vindria reforçada per la presencia de “H” d’Homenatge.

MODELS

Tàpies està considerat una de les personalitats artístiques més originals i importants de l'art català contemporani i un gran defensor de l'art innovador i experimental, ideologia artística a la qual s'ha mantingut vinculat al llarg de tota la seva trajectòria.

• El moviment surrealista durant la seva etapa de joventut, quan formava part del grup Dau al Set (ús de la tècnica automatista present en l'ús no conscient i la manca de significat clar de molts dels signes que apareixen en la seva obra- creus, xifres i lletres)
• Pop Art: objectes més sòlids
• Manolo Millares
• PARIS: panorama artístic dominat per les pintures matèriques de Jean Fautrier, Jean Dubuffet i Wols (compisicó -1947) considerats els principals artistes del moviment informalista.
• collage grattage

INFLUÈNCIES

Se l'ha considerat un precursor de l'art Povera, en la seva utilització de materials pobres i de rebuig, encara que novament cal remarcar la diferència conceptual de tots dos estils.

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

Esperit català (1971) Armari (1973) Llit i cama (2008)