Com creixen els ossos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,29 KB

 

1 ELS ORGANISMES DETECTEN CANVIS

Estímul:


qualsevol canvi del medi intern o extern que és detecta per l'organisme.

Sistema nerviós:


encarregat de detectar i respondre de manera adequada als estímuls que arriben a l'oranisme.

-receptors: neurones especialitzades a detectar estímuls.

-efectors: executen les ordres del sistema nerviós, són músculs i les glàndules.

ELS RECEPTORS SENSORIALS

receptors sensorials generen un impuls nerviós que es propaga a través d'un nervi fins a la medul-la espinal o fins a l'escorça cerebral. Quan l'impuls arriba a l'escorça, l'organisme el percep com una sensació, que es tranforma en percepció quan l'escorça cerebral interpreta aquesta sensació.  Els receptors complexos són neurones modificades allotjades en teixits i estructures especialitzades, que formen els òrgans dels sentits, ull o orella.

La PELL, un òrgan sensorial la pell a diferents estímuls físics: tàctils, de tacte suau i de tacte profund, de pressió,tèrmics i del dolor.

El GUST I L'OLFACTE al nas i la boca receptors capaços de respondre a estímuls químics, substàncies dissoltes a l'aire i aliments.   A la llengua, paladar i faringe, hi ha receptors del gust, reunits formant les papil-les gustatives.

2 L'ULL

Un òrgan que percep lumm i color

l'ull es troba allotjat en una activitat del crani que rep el nom de conca orbitària, té forma esfèrica gracies als líquids que que té a l'interior, l'humor vitri i l'humor aquós, contribueixen a donar-li aquesta forma.   

Format per  tres membranes

-escleròtica: capa més externa i dura, blanca i opaca. Les glàndules lacrimals segregen un líquid, té una substància que mata els bacteris.

-coroide: membrana fina, molts vasos sanguinis. La part anterior es transforma i forma l'iris. 


-retina: membrana interna de l'ull on hi ha els cons i bastons. Els bastons, molt senzilles a la llum, permeten veure en blanc i negre. Els cons permeten veure en color, necessiten més intensitat lluminosa.

ACOMODACIÓ I ENFOCAMENT D'ULL

La capacitat de cristal-lí per canviar de forma de veure els objectes amb més nitidesa, acomodació.

L'ull aconsegueix que la imatge es formi sobre el mateix lloc de la retina (enfocament), independentment de la distància a la qual es trobi l'objecte.

3   L'ORELLA        ( estrucutra)


L'orella té 2 funcions: detectar els sons, i la posició i els moviemnts del cos.

-orella externa: formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern

-orella mitjana: petita cavitat, comença al timpà i acaba en una paret òssia amb dos orificis. A l'interior hi ha una cadena d'ossets: martell, enclusa i estrep.

-orella interna: quatre estructures: cargol o còclea, òrgan de l'audició; l'utricle, sàcul i canals semicirculars, òrgan de l'equilbri. Els receptors són cel-lules ciliades, situades a l'interior de les seves estructures.

L'AUDICIÓ les ones sonores són estímuls físics que fan vibrar el timpà. El moviment d'aquest líquid afecta les cèl-lules ciliades receptors que hi ha a l'interior del cargol.

El moviment dels cilis provoca impulsos nerviosos que viatgen pel nervi auditiu fins al cervell.

4   ELS OSSOS

El moviment del cos humà

Els ossos i músculs esquelètics que els envolten constitueixen l'aparell locomotor, responsable del moviemnt del cos.

Executen les ordres del sistema nerviós central, els músculs reben el nom d'efectors.


L'ESQUELET HUMÀ: els éssers humans, resta dels vertebrats, estructura interna, esquelet


-L'esquelet axial inclou ossos del cap, columna vertebral, estèrnum i les costelles.

-
L'esquelet apendicular ossos de les extremitats superiors i infereriors, i els que uneixen les extremitats amb l'esquelet axial: la cintura escapular.

Els ossos es mantenen units per forts lligaments. 
líquid sinovial, bossa de líquid, que amorteix els cops i actua de lubricant de l'articulació.

LES FUNCIONS DE L'ESQUELET

-suporta el pes del cos

-protegeix els òrgans i les parts toves del cos, el cervell, medul-la espinal, pulmons o cor.


-epífisis o extrems dels ossos llargs es produeixen cel-lules sanguínies, globus vermells, leucòcits o globus blancs i plaquetes.  hematopoètica

L'ESTRUCTURA DELS OSSOS

-os compacte (format per teixit ossi compacte), part dura i compacta que envolta tot l'os, conté gran quantitat de sals de calci.

-os esponjós (format per teixit ossi esponjós), omple els extrems de l'os. Com l'os compacte, conté calci, és molt més lleuger perquè presenta nomborsos forats.

-medul-la òssia teixit tou que omple les cavitats dels ossos. Dos tipus: medul-la òssia vermella, formen les cèl-lules sanguínies i medul-la òssia groga, s'acumula grix.

Amb l'edat, la medul-la òssia groga va reemplaçant la vermella.

5  LES ARTICULACIONS I ELS MÚSCULS


Tipus d'articulacions

-immòbils: els ossos no estan soldats, queden units per fibres que n'impedeixen el moviment, són les articulacions dels ossos del crani.

-semimòbils: les de la columna vertebral. Les vèrtebres s'uneixen per mitjà d'un petit disc de cartílag que permet cert moviment.


-mòbils: les més complexes i es localitzan entre ossos que necessiten una gran mobilitat, a les espatlles.

Els elements osis s'uneixen mitjançant estructures que en permeten el desplaçament.

ELS MÚSCULS MOUEN OSSOS I ARTICULACIONS

El moviment dels ossos i articulacions és possible perquè els músculs estan units fortament als ossos mitjaçant els tendons.   Els tendons formats per fibres gruixudes de col-lagen, material resistent, no elàstic.

Quan el múscul esquelètic es contrau, la seva longitud es redueix i això provoca el moviment d'alguna part del cos. La contracció dels músculs és deguda a l'encongiment de les fibres musculars.

músculs antagonistes flexors i els extensors dels dits, quàdriceps i bíceps femoral

LESIONS MÉS FREQÜENTS DE L'APARELL LOCOMOTOR

-Esquinç: lesió o roptura dels lligaments que subjecten les articulacions. Se solen tenir en turnells i genolls, lesió dolorosa i sol produir inflamació.

-Dislocació: consisteix en un desplaçament de l'os de la seva posició normal en l'articulació.

-Fractura: trencament de l'os, la més dolorosa de totes les lesions.  Si la fractura es senzilla, es col-loca bé l'os fracturat i immobilitzant-lo amb escaiola fins que se soldi. Frantura múltiple, necessària una intervenció quirúrgica.

-Estrebades i esquinços musculars: es produeixen després d'un esforç important, sobretot en músculs poc entrenats.

-Rampes: es produeixen quan, després d'una contració intensa, el múscul no es pot relaxar, i són degudes a una aportació insuficient d'oxigen.

-Escoliosi: desviació lateral de la columna que afecta espatlles, esquena i pelvis.

Entradas relacionadas: