Creixement Urbà i Teoria del Lloc Central: Anàlisi i Impacte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,22 KB
Creixement Urbà i la seva Dinàmica
Les ciutats dels països desenvolupats tenen un creixement de la població baix o nul a causa del baix creixement natural i als elevats preus del sòl, que provoquen el desplaçament de la població jove cap a àrees properes a les grans ciutats. En canvi, les ciutats dels països en vies de desenvolupament registren un creixement molt elevat a causa de l'alt creixement natural i a l'èxode rural.
Exemples: Desenvolupats: Roma, París, Madrid... / En vies de desenvolupament: Mèxic, Calcuta, Sao Paulo.
Avantatges i Inconvenients de les Ciutats
Els residents d'una ciutat tenen major accés a la salut, treball, més oportunitats i comoditats. No obstant això, també hi ha inconvenients, sobretot en l'àmbit de la salut, a causa de la contaminació ambiental (cotxes, indústria...).
Pel que fa a la societat, cada cop hi ha més persones indígenes a causa de problemes econòmics per la falta de treball.
Teoria del Lloc Central (Walter Christaller, 1933)
Es basa en la idea que la funció principal de la ciutat és proveir de béns i serveis als territoris que l'envolten, que serà considerat la regió complementària de la ciutat. Així, el nombre, la grandària i la distribució de les ciutats en un territori tenen una explicació lògica basada en la relació entre l'oferta de béns i serveis d'una ciutat i la població, l'extensió i altres característiques de les seves àrees d'influència.
Aquesta teoria explica els diversos nivells jeràrquics de les ciutats d'una regió en funció del diferent nivell d'especialització que aquelles puguin oferir en els seus serveis.
Regions Urbanes
Són xarxes urbanes denses, on les ciutats i zones urbanitzades gairebé formen un continu i estan separades per escasses zones agràries o forestals.
Les característiques bàsiques són l'especialització dels nuclis urbans que les formen en usos residencials, industrials, comercials o de serveis, i la dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament. Hi ha 3 tipus de regions urbanes segons l'organització de les xarxes de ciutat i les relacions que s'estableixen: l'àrea metropolitana, la conurbació i la megalòpolis.
Àrea Metropolitana
Conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten.
Megalòpolis
Gran regió urbana amb múltiples nuclis centrals de diversa importància, amb més de 20 milions d'habitants, on es desenvolupen complexes xarxes d'activitats econòmiques, les quals generen enormes intercanvis de fluxos. La causa fonamental del desenvolupament són les millores tecnològiques experimentades pels mitjans de comunicació i els transports.
Exemples: Àrea metropolitana: València / Megalòpolis: (no especificat)
Ciutat Difusa
Zona que apareix a la perifèria d'una àrea metropolitana i que també és anomenada "zona urbana", ja que presenta característiques urbanes i rurals i no queda clar què és realment. Té aspectes negatius, ja que ocupen molt sòl, necessiten despeses energètiques i provoquen dispersions d'infraestructures i serveis.