Creixement intern i extern de l'empresa

CREIXEMENT INTERN I EXTERN DE L’EMPRESA

1. Localització de l’empresa

La localització és el lloc que escull físicament per ubicar una empresa o un negoci.

• La demanda del mercat: analitzar si en la població o on es vol instal·lar l’empresa hi haurà interès cap al producte que es vol oferir.
• El proveïment de matèries primeres: valorar la qualitat de les matèries que interessen, el cost i la facilitat d’obtenir-les.
• El mercat de treball: fa referència als possibles treballadors, als seus coneixements tècnics, al cost laboral, a la situació social i legal, etc.
• Les comunicacions i el transport: a prop d’on s’ubicarà l’empresa hi ha mitjans de transport utilitzables i si és un lloc de fàcil accés per al transport en general i per a la comunicació amb altres empreses.
• Els subministraments: té disponibles tots els subministraments, com ara llum, aigua,...
• El cost de la construcció i del solar: no a tot arreu els preus són iguals d’una població a l’altra o d’una zona a l’altre.
• La legislació: molt clara la normativa legal, tant la fiscal i la mercantil com la social.
• La inversió i el finançament: s’han d’obtenir recursos econòmics i ubicar l’empresa en un lloc on l’accés a les institucions financeres sigui fàcil.
• El desenvolupament econòmic de la regió: desenvolupament de la regió que es tria.

2. La dimensió de l’empresa

Ens referim a la seva capacitat de producció. La localització i la dimensió són dues decisions que s’han de prendre a l’hora de crear una empresa, ja que són interdependents i depenen dels mateixos factors i dels seus costos.

3. Creixement de l’empresa

Creixement intern: increment de la capacitat productiva o bé de l’augment de la varietat dels seus productes i serveis, és a dir, diversificar la producció per assolir nous mercats.

Creixement extern: fa referència a l’adquisició, el control, l’absorció d’empreses, la fusió d’empreses que ja existeixen,...

• Fusió pura d’empreses: unió entre diverses societats per crear-ne una de nova.
• Fusió per absorció d’empreses: es dóna quan una empresa n’adquireix una altra.
• Participació en societats: una empresa compra una part del capital social d’una altra empresa amb la intenció de dominar-la.
• Cooperació d’empreses: relacions entre empreses independents que mitjançant acords col·laboren per compartir recursos i informacions per assolir objectius comuns.
• Clúster: concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret.
• Trust o concentració vertical: conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.
• Càrtel o concentració horitzontal: grup d’empreses del mateix sector productiu que dominen de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.
• Hòldings: forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i participacions d’altres empreses que controla.

4. La globalització. La internacionalització. La deslocalització

La globalització és la tendència dels mercats i les empreses a estendre’s i a assolir una dimensió mundial que sobrepassa les fronteres nacionals. La internacionalització és l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa per vincular-se amb aquests mercats internacionals.

Una empresa utilitza una estratègia multidomèstica quan descentralitza l’organització en cada país en que opera, és a dir, l’empresa dóna una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals. La internacionalització global tracta d’obtenir un avantatge competitiu comú amb la centralització de recursos globals per a tots els països en què s’opera, i tota l’administració es fa des del país d’origen. La internacionalització transnacional elimina barreres geogràfiques i utilitzar totes les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte d’on provenen, és a dir, de la filial que les proposa.

La deslocalització és el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivells sensiblement inferiors de la seva renda per càpita i, per consegüent, del salari mitjà de la població.

5. Les petites i mitjanes empreses (pimes)

• Poca formació empresarial
• Poca capacitat financera
• Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica
• Organització flexible
• Integració del personal
• Desenvolupament en mercats intersticials
• Creadores de feina