Creixement Econòmic i Transició a Espanya (1959-1981)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

Pla d'Estabilització (1959)

A canvi de rebre préstecs econòmics d'altres països, Espanya va haver d'obrir fronteres per eliminar els obstacles a l'entrada de productes.

Creixement Econòmic (1959-1973)

Des de 1959 fins al 1973, la indústria i els serveis van ser els sectors més importants, aportant la major part del PIB. Això va ser possible gràcies a les ajudes tècniques i de maquinària proporcionades pels Estats Units, fruit dels pactes establerts. La producció i l'exportació de productes van augmentar, i els preus van baixar considerablement.

Creixement Econòmic a Catalunya

Catalunya va mantenir un paper important en l'economia espanyola, amb moltes indústries tèxtils actives. La indústria del metall i la petroquímica també van elevar Catalunya per sobre dels nivells de producció espanyols. El sector terciari aportava gairebé la meitat del PIB, la indústria el 41%, i l'agricultura només un 4%. La major part de la població es concentrava a Barcelona i els seus voltants, evidenciant un creixement econòmic no homogeni.

Transformació de l'Economia Espanyola

El sector agrari va veure reduïda la població activa i la seva contribució al PIB. La gent emigrava del camp a les ciutats per buscar feina a les fàbriques i en el sector serveis. Aquesta migració va obligar els empresaris agraris a industrialitzar-se (adobs, tractors, etc.).

La natalitat va pujar i la mortalitat disminuïa, però no de manera homogènia. Hi va haver emigracions a les províncies més industrialitzades d'Europa i a l'interior d'Espanya.

Renaixement Cultural i Oposició al Règim

La invenció de la televisió i l'aparició del Seat 600 van impulsar un moviment catalanista, amb la creació de revistes en català i entitats culturals. El català va començar a recuperar-se. Obrers i estudiants van protagonitzar vagues a finals dels anys 60 i principis dels 70.

Mort de Franco i Transició

Després de l'atemptat d'ETA contra Carrero Blanco, Franco va recórrer a Arias Navarro. El 20 de novembre de 1975, Franco va morir.

La Transició (1975-1981)

El 22 de novembre, Joan Carles de Borbó va ser nomenat rei d'Espanya, i Arias Navarro, cap de govern. Es va restablir provisionalment l'Estatut de 1932 de Catalunya.

El 30 de juny de 1976, Arias Navarro va dimitir, i Adolfo Suárez el va substituir. La Llei de Reforma Política va convertir Espanya en un estat democràtic, amb un Congrés i un Senat elegits per sufragi universal. El 1977 es van celebrar eleccions, i partits com el PCE i el PSUC van ser legalitzats. Es va crear la Unió de Centre Democràtic (UCD), liderada per Suárez. A Catalunya, el PSC va ser el partit més votat.

La Constitució de 1978

Les Corts van crear una Constitució que dividia Espanya en províncies i comunitats autònomes, amb autogovern i institucions pròpies.

Crisi Econòmica i Pactes de la Moncloa

A partir de 1975, Espanya va patir una crisi econòmica a causa de l'augment del preu del petroli. El 1977, els Pactes de la Moncloa van establir mesures per afrontar la crisi.

Cop d'Estat del 23-F i Desintegració de la UCD

El 1979, els resultats electorals de la UCD van disminuir. Les diferències ideològiques van portar a la dimissió de Suárez el 1981. El 23 de febrer, el coronel Antonio Tejero va protagonitzar un intent de cop d'estat, segrestant els membres del Congrés. Després d'aquest fet, es va crear la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) i la UCD es va desintegrar.

Entradas relacionadas: