Creieu que Descartes te Raó quan defensa que l'ànima és més fàcil de conèixer que el cos? Raoneu la resposta.

8) Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; [...]

1.Expliqueu Breument –entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades [2 punts].
En aquest text Apareixen tres idees. 

Per Ordre d’aparició són les següents: Primera: Descartes ha arribat A que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és Una cosa corpòria; segona: la imaginació permet imaginar només Allò que és corpori; i finalment, que la imaginació no ens permet Saber res sobre quina és la naturalesa del “jo”.

2.Expliqueu Breument –entre cinc i quinze paraules en cada cas- el significat Que tenen en el text els mots o expressions següents:[1 punt]a) “imaginació”:

Procés Pel qual podem contemplar una figura o imatge material

B)”cosa Corpòria”:

Objecte Físic, que es pot traduir a extensió i mesurar (res extensa)

3.Expliqueu El sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi Estableix: “és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a Conèixer més distintament què sóc” com ho seria dir “ara Estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no La percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els Meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència””. (En La resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin Explícitament en el text.)

CONSIDERACIONS/OBSERVACIONS PRÈVIES A L’HORA DE RESPONDRE:

Aquesta Pregunta és el ”cor” del comentari de text, on l’alumne/a ha De demostrar la seva maduresa, tant en la visió de conjunt, com en La redacció. L’estratègia és ben simple: Primerament, cal Respondre a la pregunta, de forma directa i no massa extensa. I més Endavant, a “aquells aspectes del pensament de l’autor que siguin Pertinents” . Però ¿què vol dir això? Doncs vol dir que ens hem De referir, en aquest cas, a allò que provoca que Descartes es Posicioni de la manera com ho fa: és a dir, per què diu que és una “cosa pensant”? Per què es refereix al cos físic com quelcom Més irreal que el “cos mental” o cogito (PENSAMENT).?
Si el Professor o professora no fa de Descartes i de les “Meditacions” Un text que “respiri”, “viu”..., no haurà fet bé la seva Feina. Si el professor o professora nomésensenya Als alumnes el recorregut del dubte fins al cogito, i després del Cogito fins a la naturalesa com quelcom real i matematitzable –ja Sí plenament creïble- gràcies a la presència d’un “Déu no Enganyador”  , com si fos un divertiment... (com aquell que Juga a la PLAY i supera pantalles), és que està empetitint Descartes. 
Hem de donar, doncs, al comentari, una dimensió De conjunt; hem d’indicar, tot i que sigui de forma breu, que Darrera d’aquests meandres argumentals es troben unes vicissituds Històriques intel·lectuals de l’època, religioses i personals. No caiguem en el recurs de la recitació del lloro, perquè sinó al Descartes innovador, trencador, que dóna pas, juntament amb Galileu I a tants d’altres, a la física quantitativa, que tant utilitza el Metge quan demana una anàlisi de sang fins a l’arquitecte o Enginyer quan calcula la resistència de materials..... 
Si No situem a Descartes en aquestes coordenades no podrem aprofitar la Seva aportació filósòfica. La seva lluita contra els “resaviats” Descreguts –el recurs del dubte metòdic- ens porta, per exemple,  A la polèmica ben actual del pas de l’Avé prop de la Sagrada Família.
¿Per què es dóna aquesta polèmica tan apetitosa Electoralment? Doncs perquè no fa pas gaire es va produir L’esfondrament del túnel de la línia del metro del barri del Carmel, quan tots pensàvem que la enginyeria civil més costosa i Més moderna no podia fallar. Doncs bé, el mateix -ens podem Imaginar ara- que devia passar quan a l’edifici de la visió del Món aristotèlico-medieval, amb segles i segles de “seguretat” i “certesa”, es van manifestar un munt de ”goteres”, que ara Etiquetem com “revolució científica”.... I van ser dos segles De transició cap a la"modernitat" i, tant el Hamlet Dubitatiu al bell mig de les boires daneses, fins al Quijote que Confón els molins amb gegants, o el descregut Calderón de la Barca, A "La vida es sueño", etc... Ho expressen a la seva Manera.... 
També Descartes, amb el dubte metòdic vol Assenyalar que hi ha llum al final del túnel. I aquest missatge Esperançador, en les pròpies forces i un bon mètode, és el que Vol transmetre l'autor de les "Meditacions". I aquest és L'esperit "democràtic" i individualista, que també un Criat de gamma alta, pintor de la cort, Velázquez, ens expressa quan Diu a la posteritat  i amb enginy: "sense mi no hi hauria Quadre de les princesetes".
L'altre error, també força Comú, és "abocar la fitxa" de l'autor, tot desentenent-se Del text que se'ns proposa. Cal "agafar de la mà" el text I acompasar-lo amb indicacions al context vital i intel·lectual. El Fragment que cal comentar i les referències que són "pertinents De l'autor" s'han de "comunicar". I en això també  L'alumne/a cal que demostri que, en teoria, ha d'estar a punt per Entrar a la universitat.

Proposta

:Descartes Vol donar a entendre que tan invàlida és la font de la imaginació, Molt donada a distorsionar la informació que provenen dels sentits, Com la suposada “realitat” dels somnis. Ni la imaginació ni els Somnis són cap base segura per assolir una veritat tan sòlida com La del COGITO, inqüestionable i base segura per avançar.Aquest Fragment pertany a la segona “Meditació segona” de “Les “Meditacions metafísiques”, on Descartes vol demostrar L’existència d’una veritat segura i indubtable, després que a La Primera Meditació hagi posat en marxa el seu dubte metòdic (que No escèptic) per tal de superar l’escepticisme propi de l’època Del Barroc.Aquest Escepticisme, originat, entre d’altres factors, per la crisi de la Escolàstica i el seu criteri de veritat basat en l’autoritat, Crisi de la visió aristotèlico-medieval del món, i de la Insuficiència del mètode inductiu i “empirista” de Bacon, com Alternativa a l’Escolàstica: ” És Clar que la concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de Les coses que encara no sé si existeixen i, per consegüent, encara Amb més motiu no depèn de cap de les coses que la meva imaginació Es figura”.En El món de la intel·lectualitat del Segle XVII, l’escepticisme i Pessimisme existencial havia guanyat molt de territori i expressa la Incertesa d’aquella època de transició, doncs lo vell no acabava De morir i lo nou encara no acabava de néixer.Descartes, Doncs, convençut que les matemàtiques sí que eren una ciència Segura, molt més que la física antiga aristotèlica, considera que Aquest àmbit del saber sí que és apte per a proporcionar-nos les Eines necessàries per refundar la ciència sobre bases prou Sòlides.Les matemàtiques no provenen de l’experiència, formen Part de les nostres capacitats innates. Si aconseguim que la Intel·lectualitat es convenci d’això, podem construir una física Basada en criteris quantitatius més que no pas qualitatius. Així ho Havia intentat Galileu, en expressar que la naturalesa estava escrita En llenguatge matemàtic i amb la seva distinció entre qualitats Primàries objectives (matemàtiques) i qualitats secundàries (subjectives i provinents dels sentits enganyosos i Equívocs).Descartes, conscient també que la tradició del saber Hermètic i màgic -un altre adversari a superar- estava impedint la Democratització de la ciència, considerarà una tasca prioritària Guanyar-se el crèdit dels escèptics. I és per això que emprarà El recurs de la meditació, exercici propi dels jesuïtes de la Flèche, per tal de sotmetre a la raó a un test exhaustiu.De les 6 Meditacions, la primera està destinada a aquest procés de dubte Intensiu: dubtarà dels sentits, de la realitat, del mateix Déu, de Les matemàtiques...., de tot... Però arribarà a un punt del qual No és possible dubtar: del propi dubte, que és una modalitat del Pensar.La segona meditació, a la qual pertany aquest fragment, està Destinada a demostrar que el JO PENSANT és més autèntic i vertader (segur) que el propi jo físic: “Certament, no sóc aquesta Combinació de membres que anomenem cos humà... “A la Tercera Meditació i successives, Descartes es dedicarà a que, un cop Demostrada l’existència i veritat del cogito i dels seus Continguts, queda provada l’existència d’un Déu no enganyador Que sí que em permet confiar en la realitat que m’envolta, sempre I quan jo en tingui evidència –idea clara i distinta- i traduir-la A termes geomètrics i matemàtics. D’aquesta manera, allò físic és mesurable quantitativament (res extensa).Neix així la ciència Moderna, amb dos grans pilar: l’optimisme en la capacitat Individual per dominar i controlar el món a través de les Matemàtiques, i també en que Déu, si bé ha creat el món, ja no Intervé en ell, sinó que el món funciona automàticament, i ja no és necessari recórrer a la participació divina per explicar el Món.

4.Compareu La concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció Del coneixement que es pugui trobar en la història del pensament Occidental [2 punts ].5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord Amb l’afirmació següent: “Per a conèixer-me a mi mateix, per a Saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexió i El raonament”. Raoneu la resposta [2 punts ]