Creacionisme vs. Evolucionisme: Un Debat Científic

El Creacionisme (De Petersburg a Girona)

Arrelada en la tradició cristiana, es fonamentava en la paraula de Déu recollida pels profetes en els textos bíblics.

A les acaballes del segle XI, algú va teixir pacientment un tapís monumental. Seguint el relat bíblic del Gènesi, el centre del tapís l'ocupa la imatge de Déu i al seu voltant apareixen diferents escenes de la creació.

El cas Scopes o el judici del mico

En la dècada dels anys vint del segle passat es va aprovar l'anomenada llei Butler a l'estat nord-americà de Tennessee. Declarava il·legal que qualsevol professor expliqués cap teoria que negués la història de la creació tal com apareix a la Bíblia.

John Scopes era un jove que havia estat contractat com a entrenador d'atletisme i professor de física a l'institut de Dayton. Mai no va fer classes actives d'evolució. El maig del 1925, una colla de ciutadans locals va pensar que valia la pena desafiar la llei i proposaren a Scopes que acceptés ser denunciat per violar-la. Scopes va ser declarat culpable i condemnat a pagar 100 dòlars. Tot i que posteriorment la condemna fou revocada, la llei Butler es va mantenir en vigor fins a l'any 1967.

El diluvi universal i el creacionisme científic

El diluvi universal és justament l'esdeveniment que sustenta l'argumentació utilitzada per Henry M. Morris en el seu llibre The Genesis Flood (La inundació del Gènesi).

Considerat el pare del creacionisme científic, els arguments d'aquest enginyer hidràulic van girar sempre al voltant de l'acceptació que la Terra va ser creada per Déu poc abans del diluvi universal. La feina de Morris va fer forat en la societat nord-americana: fins a vint-i-sis estats van dictar lleis que obligaven les escoles a dedicar el mateix temps a ensenyar la teoria evolucionista darwiniana que a explicar les teories creacionistes.

El disseny intel·ligent: l'analogia del rellotge

El 1802, el reverend britànic William Paley, aprofitant l'analogia del rellotge, argumentà que els éssers vius presenten tants signes d'haver estat dissenyats que el sol fet d'enumerar-los és el més sòlid argument favorable a l'existència de Déu.

Pels volts de 1990, l'anomenat disseny intel·ligent torna a recórrer a l'analogia del rellotger.

Una nova sentència, dictada el desembre del 2005 a Dover, Pennsilvània, va establir que la teoria del disseny intel·ligent és només creacionisme disfressat de pseudociència.

L'Evolucionisme (l'evolució és un fet)

Les observacions acumulades durant més d'un segle són concloents: cada espècie, fòssil o vivent, s'ha originat a partir d'una altra espècie que l'ha precedit en el temps. Aquest procés s'ha produït durant el transcurs de milions d'anys, en l'escala del temps geològic, molt més gran que l'escala temporal humana. L'evolució és, doncs, un fet.

Els fets són les dades del món. Les teories són les estructures d'idees que expliquen i interpreten els fets. Els fets no desapareixen quan científics amb teories diferents discuteixen per trobar-ne una explicació.

L'herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme

Al començament del segle XIX, Jean-Baptiste-Pierre de Monet, cavaller de Lamarck, va proposar una teoria evolucionista segons la qual les transformacions que un individu aconsegueixi durant la seva vida es poden transmetre a la descendència.

• La necessitat d'adaptar-se: les característiques corporals dels animals i de les plantes també canvien per adaptar-se als canvis ambientals.
• La llei de l'ús i del desús: la falta constant d'ús d'un òrgan l'afebleix, en disminueix progressivament les facultats i acaba per fer-lo desaparèixer.
• La llei de l'herència dels caràcters adquirits: tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus.

El lamarckisme és una teoria errònia, es va oposar a les idees fixistes de la invariabilitat de les espècies i, per primera vegada, va intentar donar una explicació raonada dels canvis evolutius.

La selecció natural: el darwinisme

Els principis bàsics de Darwin i Wallace:

• Els individus d'una població no són tots iguals, sinó que mostren variacions.
• Algunes d'aquestes variacions es transmeten als descendents.
• En cada generació només una part d'una població sobreviu i arriba a produir descendència.
• Els individus que sobreviuen i arriben a reproduir-se són els més aptes, els que presenten les variacions més favorables, les adaptacions, per fer front a les condicions del medi.
• La selecció natural, entesa com la reproducció i la supervivència dels individus més aptes, causa, després de moltes generacions, l'acumulació de característiques favorables en relació amb el medi en què els organismes viuen i la desaparició de les característiques desfavorables.

Les evidències de l'evolució

La paleontologia: els fòssils

La paleontologia és la disciplina científica dedicada a l'estudi dels fòssils. Els fòssils són restes d'organismes d'altres temps que, per causes naturals, s'han preservat en les roques de l'escorça.

Els fòssils es troben petrificats, tot i que hi ha casos en què els organismes han quedat conservats en gel, resines o asfalts i, per tant, es troben més aviat en un estat momificat.

Els fòssils d'Ichthyostega, per exemple, presenten característiques que el situen inequívocament entre els peixos i els primers amfibis. Un cas semblant és l'Archaeopteryx, una forma de transició entre els dinosaures i les aus.

S'ha constatat que els primers rèptils van aparèixer fa uns 325 milions d'anys, que els primers mamífers s'originaren a partir d'un grup de rèptils ara fa 210 milions d'anys, mentre que un altre grup de rèptils va donar lloc a les aus fa aproximadament 150 milions d'anys. L'extinció dels dinosaures, fa 65 milions d'anys, va permetre l'expansió dels mamífers, que, de llavors ençà, han incrementat la seva diversitat i abundància.

L'anatomia i l'embriologia

L'observació dels embrions de grups d'animals, o de vegetals, molt diferents en estat adult revela encara més l'origen comú dels òrgans homòlegs. La gran semblança dels seus embrions, especialment en les primeres fases del desenvolupament embrionari, permet suposar l'existència d'avantpassats comuns.