El Crack del 29, les Teories de Keynes i l'Ascens del Feixisme

Causes del Crack del 29

1. Creixement de la capacitat productiva: La capacitat de producció va créixer a un ritme superior a la capacitat de consum de la població, resultant en un baix poder adquisitiu en un sector important de la població (pobresa de la pagesia, molts aturats, baix salari dels obrers). Solució: recurs al crèdit.
2. Inversió en especulació borsària: Els beneficis dels anys anteriors es van invertir en l'especulació borsària, una activitat que es va dur a terme de manera exagerada.
3. Responsabilitat de la gestió americana: Els aranzels americans dificultaven l'entrada de productes estrangers, mentre que l'alta cotització de la seva moneda impossibilitava l'exportació de les seves mercaderies. Els capitals americans estaven orientats cap a la borsa.

La Crisi Borsària: El Dijous Negre

La primera manifestació de la crisi borsària va ser a Wall Street.

1. Els beneficis de les empreses no augmentaven al mateix ritme que la cotització de les accions, i els beneficis van començar a disminuir.
2. Es van començar a vendre accions massivament, un fenomen que es va ampliar el 21 d'octubre de 1929.
3. S'arriba al famós Dijous Negre, en què el pànic es va apoderar dels inversors, i es van vendre 13 milions de títols. Com que ningú els volia, el seu preu es va reduir dràsticament, una situació que va perdurar fins a l'any 1932.

Conclusió de la Crisi Borsària

La crisi va provocar la ruïna de milers d'inversors, que no podien tornar els crèdits.

Conseqüències Mundials del Crack del 29

La debilitat econòmica europea, juntament amb les connexions i la dependència dels Estats Units, va fer que la crisi s'estengués a nivell mundial.

Vies que van facilitar l'extensió de la crisi:

1. El descens dels preus als Estats Units va repercutir a tot el món.
2. El retrocés de la demanda americana va frenar les importacions i va perjudicar els països exportadors.
3. La banca americana va repatriar els seus capitals.

Conclusió de les Conseqüències

El sistema internacional d'intercanvis, producció i finances es va esfondrar, i la crisi es va convertir en una depressió econòmica que va marcar la dècada dels anys 30.

Les Teories Econòmiques de Keynes

"Teoria General de l'Ocupació, l'Interès i el Diner" (1936)

John Maynard Keynes és considerat el fundador del capitalisme reformat i d'una nova doctrina econòmica. Les seves bases són:

• La crisi no és passatgera, i la recuperació no és automàtica si no s'actua a favor de la represa econòmica.
• La prosperitat prové de la inversió, no de l'estalvi.
• La inversió genera consum i demanda, i no depèn exclusivament dels nivells salarials.
• Les obres públiques i la inversió legitimen l'activitat econòmica de l'estat.

El problema polític que planteja Keynes és com combinar una economia eficient, la justícia social i la llibertat política mitjançant la intervenció de l'estat.

El Feixisme: Aspiracions i Característiques

Aspiracions Revolucionàries del Feixisme

• Anti-liberal, anti-capitalista, anti-democràtic: Desconfiança en la raó, amb predomini dels sentiments.
• Contrari a la Il·lustració: Rebuig a pensadors com Rousseau i Montesquieu.
• Legitimitat de la violència: La "dialèctica de les pistoles".
• Fanatisme: Intent de crear una societat sense classes socials, eliminant les lluites de classes.
• "Sistema corporatiu": Es manifesta en les eleccions i en el sindicat únic o vertical, on hi havia empresaris i obrers (com l'estat espanyol amb el nacional-sindicalisme).
• Creació d'un "home nou": Amb un fort component de racisme.
• Forta intervenció de l'estat.
• Lideratge carismàtic: Representat pel Duce, Führer o Caudillo.
• Gran atracció per la joventut.

Aspiracions Reaccionàries del Feixisme

• Conservadorisme: Anti-marxista.
• Suport de les classes dirigents: Classes mitjanes, burgeses i conservadores.
• Vist i plau de l'Església Catòlica: Especialment a Espanya i Itàlia (règim franquista 1939-1975, conegut com a nacional-catòlic).
• Suport de la majoria de l'exèrcit.
• Defensa de valors tradicionals: Família, alta natalitat.
• Educació autoritària.

Conclusió sobre el Feixisme

A la llarga, l'aspecte conservador del feixisme va acabar tenint més força.