El Crac del 29 i el New Deal: Causes i Conseqüències

El Crac del 29 i el New Deal

4.1- Del crac borsari a la Gran Depressió

Molts accionistes eren conscients que les accions no continuarien pujant de manera indefinida. La desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d'octubre de 1929 (dijous negre), una gran onada venedora va afectar la borsa de Nova York. De sobte, tothom volia vendre les accions i ningú volia comprar-ne, desencadenant el crac borsari del 29. Molts inversors es van arruïnar i el pànic es va estendre. Els bancs van tancar per manca de fons, perquè no van poder cobrar els préstecs fets a particulars i a empreses arruïnades. El crac va precipitar la fallida de molts bancs. En pocs anys, la crisi borsària es va propagar per la indústria, el comerç i l'agricultura, i va provocar la Gran Depressió de l'economia generalitzada. El consum va minvar, moltes fàbriques van tancar perquè no podien vendre la producció, el nombre d'aturats va pujar a 13 milions el 1932 i moltes famílies van caure en la misèria. Des dels EUA, la crisi es va propagar a la resta del món. Les importacions americanes van caure en picat i això va comportar que el comerç mundial patís una gran recessió, cosa que va contribuir a la difusió mundial de la crisi.

4.2- La lluita contra la crisi: ''El New Deal''

El 1932 va guanyar les eleccions un demòcrata, Franklin D. Roosevelt, que proposava un nou programa per afavorir la recuperació econòmica i treure el país de la crisi. Es va anomenar New Deal (nou repartiment), que defensava la intervenció de l'estat per reactivar l'economia.

Les reformes econòmiques i socials

Mesures econòmiques per frenar la caiguda dels preus i reactivar l'activitat de les empreses:

• Ajudes a les empreses en dificultats, creació d'empreses públiques en els sectors on no hi ha inversió privada i destrucció dels estocs agrícoles acumulats. A més, l'estat va establir un control sobre els bancs per facilitar préstecs amb interessos baixos, perquè els empresaris decidissin ampliar els seus negocis o crear-ne de nous.

Aquestes reformes econòmiques van anar acompanyades d'un conjunt de reformes socials. Per lluitar contra l'atur, l'estat va impulsar la realització d'un pla d'obres públiques de gran abast (carreteres, embassaments...). A més, va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals.

Totes aquestes mesures van provocar un rellançament de l'economia nord-americana i un descens important dels aturats. El 1934, la productivitat va assolir el nivell de 1929 i la renda nacional va començar a remuntar després de quatre anys d'un descens continuat.

Malgrat aquestes mesures, la crisi no es va superar fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, quan les noves necessitats de rearmament i d'aprovisionament dels països contendents van convertir novament els Estats Units en el proveïdor principal dels aliats en guerra.

Els Estats Units: els feliços anys vint

3.1- Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Els Estats Units van sortir molt beneficiats de la Primera Guerra Mundial. La venda d'aliments, armes i productes industrials als aliats va facilitar l'acumulació de la meitat de les reserves mundials d'or i que el dòlar es convertís en moneda sòlida. Les pèrdues humanes eren petites en comparació amb altres països bel·ligerants.

A la fi de la guerra, els EUA eren la primera potència econòmica mundial. La producció era molt elevada i la industrial representava el 44,8% de la producció mundial. La seva major competitivitat va obrir els mercats internacionals als seus productes i van envair els mercats mundials, dominats abans per les indústries europees.

Molts països estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra. En contrast amb l'expansió americana, la Primera Guerra Mundial va empobrir els països europeus que, amb una producció agrícola i industrial en retrocés, van haver de fer front als préstecs de guerra i a la devaluació de les seves monedes.

3.2- La prosperitat americana

El creixement americà es va prolongar deu anys després de la guerra, anomenant-se dècada de prosperitat i de consolidació d'un estil de vida americà basat en un gran consumisme.

Augment del consum i creixement borsari

L'expansió dels EUA es va basar en una profunda transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica. El taylorisme i el fordisme (sistema de producció en cadena que va implantar Henry Ford a la seva fàbrica d'automòbils, que comporta la instal·lació d'una cadena de muntatge amb maquinària especialitzada) van contribuir a incrementar la productivitat i reduir costos. L'augment dels salaris obrers, les campanyes publicitàries, la compra a terminis i els préstecs bancaris van obrir el camí al consum de masses. La prosperitat es va reflectir en la borsa (va pujar).

L'eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa, és a dir, un augment del valor de les accions com a resultat de la demanda creixent i no de l'augment dels beneficis de les indústries. Els inversors adquirien accions no per obtenir-ne dividends a mitjà o llarg termini, sinó per vendre-les en uns quants dies. Va ser tan gran el desfici inversor que els compradors demanaven crèdits per comprar accions.

3.3- La crisi de superproducció

La prosperitat no va beneficiar a tothom i un element va preludiar la crisi que s'apropava. Els pagesos van ser els primers perjudicats, perquè durant la guerra es van endeutar per comprar noves terres i màquines i augmentar amb això la producció. Acabat el conflicte, les vendes van minvar i el mercat americà no podia absorbir tota la producció. Els estocs es van acumular, els preus van baixar molt i els pagesos no van poder tornar els préstecs. Va ser la ruïna per a moltes persones.