Corts de Cadis i Regnat de Ferran VII: Absolutisme vs. Liberalisme

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Convocatòria de les Corts

La Junta Suprema Central, incapaç de dirigir la guerra, va decidir dissoldre's. Abans, però, va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i el seu destí.

Les Corts es van obrir amb el sector liberal, van formar una cambra única i es va aprovar la sobirania nacional.

La Constitució de 1812: Primer Intent de Revolució Burgesa

Una comissió de les Corts de Cadis va crear una Constitució, promulgada el 19 de març de 1812, coneguda com "La Pepa". Aquesta Constitució contenia:

• Declaració dels drets del ciutadà: llibertat de pensament i d'opinió, igualtat dels espanyols davant la llei, llibertat civil, dret de propietat. La nació es definia com el conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis: els territoris peninsulars i les colònies americanes.
• Estructura de l'Estat: Monarquia limitada i hereditària, basada en la divisió de poders.
  • Poder legislatiu: els diputats tenien un mandat de dos anys i eren inviolables en l'exercici de les seves funcions. El sufragi era universal masculí i indirecte.
  • Poder executiu: el monarca era el cap d'aquest poder, posseïa la direcció del govern i elaborava lleis.
  • Poder judicial: la justícia residia en els tribunals, on s'establien els principis d'un Estat de dret: codis únics en matèria civil i penal.
• Altres articles: reforma dels impostos, servei militar obligatori i implantació d'un ensenyament primari, públic i obligatori. El territori es dividia en províncies, s'establia la formació d'ajuntaments i es creava la Milícia Nacional (ciutadans armats sota l'autoritat dels ajuntaments) i la confessionalitat catòlica de l'Estat.

L'Abolició de l'Antic Règim

Les Corts de Cadis van aprovar un seguit de lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim:

• Supressió dels senyorius jurisdiccionals: els territoris van passar a ser propietat privada dels senyors.
• Eliminació de les primogenitures: les terres es podien dividir entre els fills.
• Desamortització de terres comunals: les terres del clergat passaven a mans de l'Estat per amortitzar el deute públic.
• Supressió de gremis i abolició de la Inquisició.

La situació de guerra va impedir l'aplicació efectiva d'allò legislat i, en acabar la guerra, la tornada de Ferran VII va conduir a la restauració de l'Antic Règim.

El Regnat de Ferran VII

La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

Els liberals desconfiaven de la predisposició del monarca a acceptar el nou ordre constitucional. Ferran VII va témer enfrontar-se als qui durant sis anys havien resistit l'invasor. Els absolutistes sabien que la tornada del monarca era la seva millor oportunitat per desfer-se de tot el que s'havia fet a Cadis i tornar a l'Antic Règim. Es van organitzar per demanar la restauració de l'absolutisme (Manifest dels Perses). Ferran VII, mitjançant el Decret Reial de 1814, va anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis i va anunciar la tornada a l'absolutisme. Els principals dirigents liberals van ser assassinats, mentre que d'altres van fugir a l'exili.

La monarquia va procedir a la restauració de totes les antigues institucions, les del règim senyorial i la Inquisició. Era una tornada a l'Antic Règim, en un context internacional marcat per la derrota de Napoleó. El Congrés de Viena va crear la Santa Aliança, que garantia la defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenció en qualsevol país per frenar el progrés del liberalisme.

Ferran VII i el seu govern van intentar refer un país destrossat per la guerra, però els seus governs van fracassar, un rere l'altre, en ser incapaços de donar resposta als problemes, redreçar la hisenda o confrontar els moviments independentistes a les colònies. Aquests fets van evidenciar el malestar del poble amb la monarquia absoluta, i la repressió va ser l'única resposta de la monarquia a les demandes polítiques i socials.

El Trienni Liberal (1820-1823): Segona Revolució Burgesa

L'1 de gener de 1820, el coronel Riego, a la ciutat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla), va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812, la qual cosa va fer que el rei Ferran VII acceptés la Constitució. Immediatament es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia i va convocar eleccions a Corts, en les quals van guanyar els liberals. Es van restaurar gran part de les reformes de Cadis, impulsant la liberalització de la indústria i el comerç, i iniciant la modernització política i administrativa del país.

Totes aquestes reformes van tenir l'oposició de:

• El monarca Ferran VII, que més tard va buscar ajuda a la Santa Aliança i va conspirar contra el govern, buscant recuperar el seu poder absolut mitjançant la força.
• Els llauradors, ja que les mesures del Trienni abolien els senyorius jurisdiccionals, però no els facilitaven l'accés a la terra.
• La noblesa tradicional i l'Església, perjudicades per la supressió del delme i per la venda de béns que els pertanyien, van impulsar la revolta contra els governants del Trienni. Es van revoltar els partidaris absolutistes a Catalunya, Navarra, Galícia i el Maestrat.

Les tensions també es van produir entre els liberals, que es van dividir en dues tendències:

• Moderats: partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials.
• Exaltats: que plantejaven reformes radicals, favorables a les classes mitjanes i populars.