Corrupció i manipulació política durant la Restauració borbònica a Espanya

CACIQUISME:

sistem pol q es dona n àmbits rurals realitzats x cacics (propiet d la terra n l`àmbit rural) q tnien l`ordre d manipular el vot electoral mitjançant coaccions, suborns i amenaces d rpresàlia. 

FURS

Lleis creades x construir com a Nació, Principat o Regne un territorio conquerit. 

CONCERT ECONÒMIC

Instru/ jurídic q regula ls relacions tributàries i financeres ntre l’Administració general d l’stat d’Espanya i la Com Autonòmica dl P.B. 

TUPINADA:

conjunt dl fraus electorals. Consistia n adulterar ls rsultats electorals dmocràtics. Fou 1 constant n l’alternança n l poder durant la restauració.

PARTIT DINÀSTIC:

Tnt l conservadr representat x Canovas i l liberal x Sagasta, acceptaven la monarquia Alfonsina, la constitució, propietat privada i consolidació d'Estat liberal, unitari i centralista. La diferència era q l conservad tnia sufragi censatari i l lib sufragi universal masculí. Quan l partit al govern sofria 1 procés d desgast polític i perdia l'eficàcia d ls Corts, e monarca cridava al cap dl partit d l'oposició x formar govern. Els 2 governs estaven influenciats x la falsificació dl vot.

REGENERACIONISME

Pensa/ polític-social on es critica la situació políTicó-social dl país basada n la mentalitat krausista i q té cm a principal organisme l’institut Lliure d`Ensenya/ (Giner dl los Rios) i q te com a principal objectiu fomentr l`educació laica i lliure i regenerar l camp espanyol. Joaquim Costa i la generació dl 98 principals representants. Expressa l dscontenta/ dl país i la seua situació.

BIPARTIDISME:

sistema polític on manen 2 partits o coalicions polítiques i q generen discriminació política d ls minories. Proposta d Cànovas dl Castillo. Conservadrs i liberls.

ENCASELLAT:

negociació ntre l govern i ls districtes electorals dls candidats q convenien al govern.

TORN PACÍFIC:

alternança n el govern dls 2 partits dinàstics (conservadrs i liberls). La formació d govern x part d cadascun no depenia dl triomf n ls eleccions, sinó d la decisió dl rei n funció d’1 crisi política o dl desgast n l poder dl partit governant.

FALSEJA/ ELECT:

era 1 dls mètods d manipulació electoral usats principal/ durnt el període d la Restauració borbònica a Espanya x permetre l'alternança pactada prèvia/ ntre el Partit Liberal i el Cons, és a dir, el turnisme, dins dl model d dominació política local (sobretot a ls zones rurals i ls ciutats petites) conegut cm a caciquisme.
X dur a terme la manipulació, es guardaven paperetes d votació (x exemple n olles, d'on ve la denominció q es va popularitzar), i s'afegien o se sostreien d la urna electoral a conveniència dl resultat desitjat.

RVLCIÓ DS D DALT

Consistía n la reforma dl règim polític d la Restauració ds d ls institucions i x iniciativa dl propi govern sumi propòsits esencial era aconseguir l Suport popular a la monarquia d’Alfons XIII posant fi al sistema caciquil, va ser 1 expressió encunyada pl líder conservador espanyol Maura amb la qual resumeix el seu programa polític d reforma dl règim polític d la Restauració borbònica a Espanya i q s’aplica durant el seu primer Govern.

LLEI D JURIDICCIONS:

va ser 1 llei espanyola q va estar n vigor ntre 1906-31, q posava sota juridicció militar ls ofenses orals o escrites a la unitat d la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. Diversos dels articles suposaven una important retallada a ls llibertats publiques, n particular a la llibertat d’expressió. 

GOVERNS D CONCENTRACIÓ

Aqusts integraven ls partits dinàstics i alguns partits polítics d l’Assamblea d Parla/s i d la Lliga Regionalista, era 1 fórmula proposada pl sistema x superar la situació. Aqusta fórmula, n la pràctica, significava, la fallida dl torn dls partits tal cm havia stat disenyat x Cánova el 1875. El + rellevant va ser l’anomenat Govern Nacional, presidit x Maura l 1918.

PISTOLERISME

Movi/ q va tenir durant l regnat d`Alfons XIII, va consistir n assassinats d`empresaris, obrers, advocats, sindicalistes, etc. 800 morts d 1916 fins 1923 ntre ells Eduardo Dato a mans d cenetistes. Fou resultat d la radicalització dl malestar polític i agrari, x part dls sindicats i patrons sobretot a Catalunya. X frenar els sindicats ls patrons van contractar sicaris x assassinar a obrers i sindicalistes anarquistes. L sindicat CNT van respondre am + violència cntra autoritats, patrons, etc.

JAUMISME

Va ser l nom genèric q va adoptar el carlisme durant el regnat d Jaume d Borbó, és a dir, quan mor el president al tron Carles Mª de Borbó el 1909, és succeït pl seu fill Jaume, i x això aqust movi/ s’anomna jaumisme.

LLEI FUGES

N 1921 fou 1 llei q permetia a les forces d’ordre pública afusellar directa/ a qualseval acusat d fugir d ls presons.

VAGA GENERAL

És 1 acció d protesta duta a terme x tota la força d treball d’1 ciutat, regió o país, q consistia n deixar d treballar i manifestar-se al carrer x aconseguir 1 objectiu econòmic o polític. Ls vagues generals van ser freqüents a Espanya durant ls 1ºs dècades dl s.XX organitzades x movi/s anarquistes.

JUNTES DEFENSA

Van sr 1s organitzacions corporatives militars legalitzades a Esp Juny 1917 durant l regnat d’Alfons XIII. Emparades pl rei, van exercir cm a grup d pressió milit sobre l poder civil, intervenint activa/ n la vida política i contribuint així a la crisi dl règim d la Restauració. Recornvertides n comissions informatives x l ministre d la gª general José  Riquelme 1919-1920, van ser abolides al Noviembre 1922, 10 msos abans dl cop d’Estat d Primo q va posar fi al període constitucional dl regnat d’Alfons XIII. 

GOV CONCENTRACIÓ

És aqull n l qual tant ls partits polítics q manen cm ls quals estan n l'oposició s'uneixen x fer causa comuna. És a dir, durant 1 període d tmps obliden ls seves diferències x adoptar mesures cnsensuads q contribueixin a superar 1 conjuntura adversa o alguna situació extraordinària.

DICTADURA:

és 1 forma d govern n la qual l poder es concentra entorn de la figura d’1 sol individu (dictador), general/ a través d la consolidació d’1 govern d facto, q es caracteritza x 1 absència d divisió d poders, 1 pressió a exercitar arbitrària/ el comanda/ n benefici d la minoría q la recolza, la independència dl govern respecte a la presència o no d consenti/ x part d qualsevl dls gvrnants, i la impssiblitat q a través d’1 procedí/ instituconlitzt l’oposició arribe al poder. La dictadira d Primo d Ribera dl 1923 – 1930.